Ayuso o Casado: qui guanyarà la guerra del PP?

Són 15 anys treballant per al PP i mai es va imaginar la situació que veu des de la finestra de la segona planta de l'edifici de la seu de la formació, al carrer Génova de Madrid. Unes 200 persones, dels "seus", es concentren en contra el partit. "Oa, oa, oa, Ayuso a La Moncloa", crida un grup de joves amb una bandera d'Espanya. "Casado, fracasado", afegeix un home que aixeca amb els dos braços un cartell improvisat aquella mateixa tarda en què demana la dimissió del líder del Partit Popular.

La concentració a l'exterior del quarter general del PP és una demostració de la guerra civil que viu el partit, fracturat en una batalla acarnissada entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. Abans, tots dos eren amics, políticament van créixer de bracet a les Nuevas Generaciones de Madrid. Més d'una nit de copes han compartit en bars del barri de Salamanca o a la zona universitària de La Moncloa. Ara s'han convertit en enemics irreconciliables que han fet saltar pels aires els fonaments del principal partit de l'oposició a Espanya.

Els últims mesos es vivia una batalla soterrada. Tothom al PP sabia que s'estava cuinant a foc lent una disputa pel lideratge de la formació, però pocs podien pensar que esclataria d'una manera tan cruenta.

A la direcció estatal del partit assenyalen com a responsable de la detonació final Miguel Ángel Rodríguez, mà dreta de Díaz Ayuso a la presidència de la Comunitat de Madrid. Sostenen que va ser ell qui va filtrar als mitjans de comunicació el suposat espionatge ordenat des de l'entorn de Casado per aconseguir informació sobre la família de la presidenta madrilenya. Un moviment per fer una voladura controlada i deixar en segon pla el que realment podia convertir-se en un problema: els negocis de Tomás Díaz Ayuso, el germà de la presidenta.

La jugada li ha sortit a mitges. Dijous, el focus mediàtic es va centrar en el presumpte joc brut de Casado. Ayuso passava a ser la víctima d'una campanya orquestrada des de la seu del carrer Génova per derrocar-la. La balança s'inclinava a favor de la presidenta madrilenya.

Divendres, però, el líder del PP va decidir passar a l'atac amb l'objectiu de traslladar el centre del debat sobre l'actuació del germà de la presidenta. De manera oberta apuntava que Tomás Díaz Ayuso es va endur 280.000 euros. És la comissió que hauria rebut de l'empresa d'un amic seu que va aconseguir un contracte amb la Comunitat de Madrid per vendre mascaretes en plena primera onada del coronavirus.

Acusació directa i resposta immediata d'Ayuso, que es va veure obligada a sortir al pas. Va negar tràfic d'influències, va negar cap delicte, però sí que va acabar reconeixent que el seu germà havia rebut una comissió de 55.000 euros, sense entrar en els detalls de tres contractes més.

Per a Díaz Ayuso, tot és legal i regular, i passa de puntetes sobre les qüestions ètiques del contracte. Què diria, en canvi, si el germà de Pedro Sánchez hagués cobrat una comissió per vendre mascaretes al govern espanyol durant la fase més crítica de la pandèmia? Ens ho podem imaginar. Génova tancava la jornada de divendres amb la sensació que les forces s'equilibraven en el pols per guanyar el relat de la batussa.

En tot aquest afer falten explicacions convincents: de Díaz Ayuso sobre el contracte a l'empresa d'un amic del seu germà, però també de la direcció del PP sobre el capítol de l'espionatge barroer a la presidenta madrilenya. Des la seu del carrer Génova desmenteixen haver ordenat espiar ningú... Aleshores, per què ha dimitit (o han fet dimitir) Ángel Carromero? Una persona que tothom sap que és home de confiança de Casado i que es passejava per la seu del carrer Génova amb total llibertat.

Des del punt de vista polític, els barons autonòmics del PP observen astorats les novetats diàries del cas. Assumeixen que el partit va a la deriva i tenen clar que, si no es fa res, l'afer els acabarà arrossegant als seus territoris.

L'andalús Juanma Moreno tremola pensant en les eleccions previstes per a finals d'any. Algunes veus demanen a Casado que s'assegui a negociar amb Ayuso, que s'arribi a una treva i, si no es pot apagar l'incendi, com a mínim, que quedi controlat. La realitat és més tossuda, la reconciliació entre el líder del PP i la presidenta madrilenya s'albira impossible. Pocs volen anar a un congrés del PP per decidir qui dirigirà el partit, un congrés que podria ser el suïcidi definitiu.

L'escenari encara es pot enverinar més si Casado decideix expulsar Ayuso del PP. Veure-la en un altre partit o encapçalant la seva pròpia plataforma electoral genera vertigen a molts membres del PP que saben el poder d'atracció que té la presidenta de la comunitat entre una part molt important de l'electorat.