Aznar, Blair, Berlusconi, Havel i quatre líders europeus més es desmarquen de París i Berlín
El conflicte iraquià està dividint cada dia més Europa. D'una banda hi ha l'oposició d'Alemanya i França. De l'altra, la postura que ara ja adopten vuit països europeus a favor d'un atac per desarmar l'Iraq. Els caps de govern d'Espanya, José M. Azanar; del Regne Unit, Tony Blair; d'Itàlia, Silvio Berlusconi; de Txèquia, Vaclav Havel; de Portugal, José Manuel Durao Barros; de Dinamarca, Anders Fogh Rasmussen; de Polònia, Leszek Miller, i d'Hongria, Peter Medgyessy han fet pública una carta de suport a Bush i desmarcant-se de França i Alemanya.
Tony Blair es presentarà demà davant de George Bush amb el suport diplomàtic de set països europeus més a un possible atac a l'Iraq. El Regne Unit, Espanya, Itàlia, Portugal, Hongria, Dinamarca, Polònia i la República Txeca han firmat, segons sembla a iniciativa de José M. Aznar, una carta conjunta en què fan costat al president nord-americà en els seus esforços per desarmar l'Iraq.
En aquesta carta, publicada primer al diari "Times" de Londres i després a diversos diaris europeus, els vuit països firmants exposen que la credibilitat de les Nacions Unides està en joc en aquesta crisi i que l'informe que van fer públic dilluns confirma que la conducta de Saddam és enganyosa. A més, asseguren que la seva força es troba en la unitat. Amb tot, aposten per continuar les inspeccions a l'Iraq.
Amb aquesta carta els vuit líders europeus es desmarquen del suposadament refet eix francoalemany i de la seva posició conjunta en contra d'un atac militar a Saddam Hussein. Precisament, van ser França i Alemanya, junt amb Bèlgica i Luxemburg, els únics quatre països membres de l'Aliança Atlàntica que es van oposar la setmana pasada que l'OTAN comencés els preparatius per defensar Turquia, en l'hipotètic cas que pogués ser atacada per l'Iraq en el decurs d'una intervenció militar per desarmar Saddam Hussein.
Aquesta situacíó és la que va portar el secretari americà de Defensa, Ronald Rumsfeld, a dir que París i Berlín representen "la vella Europa" i que hi ha una nova Europa diferent formada per altres països, especialment els de la zona oriental.