Aznar vincula l'Iraq amb Al-Qaeda i defensa la necessitat d'un atac per garantir la pau
Sessió moguda al Congrés dels Diputats, on el president del govern central ha explicat la postura del govern espanyol en la crisi de l'Iraq i ha hagut de sentir crítiques de tota l'oposició i també mostres de rebuig d'una nodrida representació d'actors. José María Aznar ha vinculat el règim de Saddam Hussein amb el grup terrorista Al-Qaeda, ha dit que cal atacar l'Iraq per preservar la seguretat i garantir la pau, i ha assegurat que l'estat espanyol no pot acceptar cap mena d'amenaça terrorista. Aznar ha afegit que l'amenaça de l'Iraq és real i està avalada per les resolucions de l'ONU que l'obliguen a desarmar-se.
La trentena d'actors que han exigit al Congrés que Espanya no doni suport a un atac a l'Iraq han estat desallotjats de l'hemicicle perquè lluïen les samarretes reivindicatives amb un "No a la guerra". L'incident ha passat quan el president del govern central responia els grups de l'oposició, que l'han titllat de poc democràtic i d'haver pres la decisió de donar suport a la guerra unilateralment. En una clara referència a les reivindicacions antibel·licistes de la gala dels premis Goya, Aznar ha dit que "no s'és més democràtic pel fet de portar un adhesiu o un altre".
Ha estat aleshores quan la trentena d'actors presents a l'hemicicle s'han aixecat de la cadira per mostrar les seves samarretes contra la guerra. La presidenta del Congrés ha ordenat el desallotjament de la tribuna i els actors han abandonat la sala entre els aplaudiments de l'oposició.
Després de l'incident, José María Aznar ha continuat amb el seu torn de rèplica, en què, com ja havia fet en la seva primera intervenció, ha assegurat que l'Iraq representa un risc i una amenaça reals. Prova d'això, ha dit, és l'existència d'una resolució de l'ONU que l'obliga a desarmar-se. En aquest sentit, el president del govern central ha dit que donar suport a la resolució 1441 és una actitud coherent, però només si s'assumeixen les responsabilitats conseqüents d'aquest compromís. La sortida a la crisi, diu Aznar, passa pel compliment o no de la resolució de l'ONU, i si aquesta no es compleix, s'ha d'actuar. Segons Aznar, ningú vol la guerra, però la qüestió és com es garanteix la pau: "No defensa millor la pau qui no assumeix responsabilitats i defensa la impunitat dels agressors, d'aquells que han sigut condemnats per la legalitat internacional."
En resposta als grups de l'oposició que l'han acusat d'estar del cantó de la guerra per seguidisme a George Bush i de no representar la voluntat de la societat, Aznar ha recordat que el seu govern ha estat escollit democràticament a les urnes i que l'essència de la democràcia és la diversitat d'opinions. El president de l'executiu central ha afegit que el seu govern es compromet a donar explicacions tants cops com sigui necessari.
En acabar la sessió, els grups de l'oposició han tornat a reclamar torns de rèplica per contestar les últimes paraules d'Aznar. Unes reclamacions que han estat rebutjades per la presidenta de la cambra.
