Azovstal, la fàbrica de metall soviètica ara reducte de la resistència ucraïnesa

Onze quilòmetres quadrats de superfície i una gran xarxa de túnels subterranis han convertit la planta metal·lúrgica d'Azovstal, a Mariúpol, en l'últim reducte de la resistència ucraïnesa a la ciutat.

Fa gairebé 90 anys que la fàbrica, una de les més grans acereries d'Europa, va començar a produir ferro fos. Creada per la Unió Soviètica el 1930, la planta va començar a funcionar el 1933.  

Abans de la guerra ordenada per Putin, la planta tenia una capacitat productiva de 5,7 milions de tones de ferro fos, 5,3 d'acer de convertidor i 4,7 d'acer laminat.

Ara, l'entramat subterrani acull diversos búnquers i a cadascun, segons les forces ucraïneses, es refugien entre 80 i 100 persones. És un espai gairebé inexpugnable per a les tropes russes, que pràcticament controlen tot Mariúpol.

Així es veu la planta a vista de dron:

Armes químiques per fer-los sortir

Situada al sud-est de la ciutat, les naus i vies de comunicació sota terra permeten a les forces ucraïneses resistir --mentre tinguin munició i provisions-- l'avenç de l'exèrcit rus i les milícies de l'autoproclamada república de Donetsk, molt superiors tant numèricament com en potència de foc.

"Hi ha plantes subterrànies, no té sentit conquerir-la per assalt, perquè podem perdre-hi un gran nombre de soldats i l'adversari no tindrà pèrdues", va admetre la setmana passada el portaveu de les milícies prorusses, Eduard Basurin. Va afegir que l'únic pla viable és bloquejar totes les sortides "i després recórrer a les tropes especialitzades en guerra química" per fer sortir "els talps dels caus".

Basurin no va fer cap referència al més d'un miler de civils que, segons Ucraïna, es refugien dels bombardejos russos en aquesta planta.

"Vivim les que poden ser les últimes hores"

Sviatoslav Palamar, comandant adjunt del regiment Azov, que resisteix a Azovstal, ha afirmat que els combatents lluiten contra un "front a 360 graus" i "sense rereguarda" possible. Segons ha dit, centenars de civils, entre els quals hi ha infants, són a la fàbrica, completament destruïda per "bombes superpotents" i ha demanat salvar-los.  

En un missatge a Facebook, el comandant de la 36a brigada de la marina ucraïnesa, Serguiï Volina, ha admès la gravetat de la situació:

"Vivim els que poden ser els nostres últims dies, les darreres hores. L'enemic és deu vegades més nombrós que nosaltres."

L'exèrcit rus va donar dimarts un ultimàtum a les forces ucraïneses per rendir-se o morir, que ha expirat aquest dimecres.

Fracassa al corredor humanitari

Les autoritats de Mariúpol confiaven evacuar unes 6.000 persones de la ciutat després que s'havia acordat --per primera vegada en setmanes-- un corredor humanitari, però la iniciativa ha fracassat.

Segons el regiment Azov, han arribat a la zona menys autobusos dels que s'esperaven i poques persones hi han pogut pujar. No ha donat xifres.

Una fàbrica que ha passat per més d'una guerra

Aquest no és el primer cop Azovstal pateix els estralls d'una guerra. El setembre de 1941, davant l'avenç de les tropes hitlerianes, el personal i els principals equips de la instal·lació van ser evacuats als Urals en 600 vagons de ferrocarril.

Durant l'ocupació alemanya, la planta es va anomenar Fàbrica número 1 d'Azov i es va traspassar al consorci Krupp.

El 1943, durant la contraofensiva soviètica, les tropes de Wehrmacht van fer volar les instal·lacions abans de deixar Mariúpol.

El juliol de 1945, a punt d'acabar la Segona Guerra Mundial, es va posar en funcionament l'alt forn número 3, que va marcar el renaixement d'Azvostal.

De l'URSS a la privatització

Un cop desapareguda la Unió Soviètica, el 1991, la planta se la va quedar l'estat ucraïnès, que cinc anys després la va incloure en el programa de privatitzacions.

El 2006, Azovstal es va integrar al grup Metinvest, controlat per Rinat Ajmétov, l'home més ric d'Ucraïna, amb una fortuna que la revista Forbes xifra en 7.600 milions de dòlars.

Abans de la guerra, Azovstal era la principal productora ucraïnesa de làmines d'acer per a la construcció naval i també de gasoductes i oleoductes.

L'exèrcit rus ha centrat els esforços en Mariúpol, on ja han mort més de 20.000 persones segons Kíiv, i, cada dia que passa, la situació sembla més irreversible. Ara, el futur de les instal·lacions és del tot incert.