Baixa la remuneració dels dipòsits bancaris i les lletres del Tresor: quines perspectives hi ha

La gran banca espanyola ha obtingut uns beneficis de rècord, de 31.768 milions d'euros l'any passat, un 20,5% més que l'any anterior.

Els bancs s'han vist impulsats per una etapa de tipus d'interès molt alts i encara no recullen l'impacte de la baixada de tipus que el Banc Central Europeu va començar després de l'estiu.

Però aquesta pujada de tipus s'ha traslladat al que paguen per l'estalvi? Sí, però no amb la mateixa intensitat.

Quan els tipus d'interès van començar a escalar, va costar que es tornés a pagar més pels dipòsits, després d'anys gairebé a zero. En canvi, quan el BCE ha decidit abaixar els tipus d'interès, la banca ha traslladat molt més ràpid aquest efecte a la remuneració dels dipòsits bancaris.

El catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, ho resumeix així: "Quan hi ha notícies bones per als inversors o estalviadors, les notícies triguen més, i quan hi ha notícies dolentes, van molt ràpid." I, a més, "aquí es triga més que a Europa", afegeix.

La remuneració dels dipòsits tanca a la baixa

Es pot veure clar amb l'evolució que ha tingut la remuneració dels dipòsits els últims anys.

Segons les últimes dades fetes públiques pel Banc Central Europeu, a principis del 2024, es pagava, de mitjana, un 2,6 % pels dipòsits, quan els tipus d'interès estaven a màxims dels últims 20 anys. Tot i ser el pic de la remuneració des de la pujada de tipus del 2022, encara era la meitat del que es pagava el 2008.

I un cop van començar les baixades de tipus al juny, la remuneració va baixar fins al 2,11 % aquest desembre.

La banca espanyola, doncs, trasllada més ràpid les baixades de tipus que les pujades. I a més, es queda curta respecte a Europa. La mitjana del que paguen els bancs a la zona euro es va situar al desembre al 2,45%. I a força distància del que paga Itàlia, un 2,97%, França, un 2,72%, o Alemanya, un 2,48%.

Per sota del que es paga a Espanya es pot trobar Grècia, que remunera els dipòsits a l'1,65%.

Les lletres, l'alternativa per als més conservadors

Els estalviadors que busquin la seguretat sense córrer riscos amb els seus diners, doncs, no tenen gaire marge.

L'alternativa acostumen a ser les lletres del Tresor. Van tenir un boom el 2023, quan es remuneraven molt poc els dipòsits i les lletres a 1 any es van arribar a pagar per sobre del 3,8%.

Ara també ja han recollit la baixada dels tipus d'interès, però segueixen lleugerament per sobre de la remuneració dels dipòsits. Van començar l'any 2024 al voltant del 3,3% i l'han acabat al 2,2%. Amb tot, hi ha molts més diners en dipòsits que en deute públic.

Per què es paga poc pels dipòsits?

L'argument de la banca, l'hem sentit a la presentació de resultats de la presidenta del Banc Santander. Ana Botín ha assegurat que "estem donant hipoteques, de mitjana, més barates del que prestem a l'estat. És veritat que la remuneració dels dipòsits no és tanta com a altres països, però els marges són més o menys els mateixos".

Però Amat hi afegeix un altre motiu, que es remunta a la reducció dràstica del nombre d'entitats bancàries que hi ha hagut des de la crisi financera del 2008. "Aquesta reducció del nivell de competència fa que les entitats no hagin de lluitar tant per aconseguir un bon client. Els clients i les empreses no tenen tanta oferta per escollir".

I això fa que els bancs no hagin entrat en el que s'anomena la guerra del passiu, un seguit d'ofertes que s'han vist en altres moments, quan la banca ha necessitat captar diners i clients. Però, els últims anys, el Banc Central Europeu ja s'ha ocupat de donar-los prou liquiditat a preus baixos.

El totxo i la borsa, alternatives amb més rendiments i riscos

Com a alternativa, el catedràtic Oriol Amat aconsella diversificar l'estalvi. I a més de dipòsits o lletres del Tresor, també aconsella obrir la porta al sector immobiliari, si el poder adquisitiu ho permet, ja que els preus dels habitatges estan pels núvols.

Una altra opció passa per fer inversions a borsa, ara que els mercats estan a màxims. Però s'ha de tenir en compte que té risc, perquè els diners no estan garantits.

L'Ibex-35, per exemple, està en màxims dels últims 17 anys i els índexs de Wall Street estan en màxims històrics. Segons dades de la patronal Inverco, l'últim any s'han disparat les aportacions als fons d'inversió: el patrimoni invertit va fregar els 400.000 milions d'euros, amb un rècord de l'increment de les aportacions anuals. I. en aquest cas, la rendibilitat mitjana va fregar el 7 %.