Baixen els desnonaments de famílies vulnerables en pisos de grans tenidors

Ja s'està veient l'efecte de l'entrada en vigor, fa dues setmanes, del nou decret llei de la Generalitat que interpel·la els jutges perquè durant la pandèmia aturin els desnonaments de les famílies vulnerables que viuen en pisos de grans tenidors.

Ho han notat les entitats socials, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), i també els jutjats, com admet Guillem Soler Solé, magistrat del jutjat de primera instància número 1 de Barcelona.
 

Confirma que ja s'han trobat amb dos o tres casos de llançaments programats en què, com que hi havia indicis que la propietat podia ser un gran tenidor, davant dels dubtes han paralitzat el llançament.

Remarca, a més: "el contingut de la norma ja és clarament processal". 

"És molt evident que el legislador català té la voluntat que aquestes obligacions que estableix [el decret] tinguin efectes en el procediment de desnonament, que el puguin arribar a interrompre, posposar."

Ara, caldrà veure si això es converteix en la norma, si els jutges unifiquen criteris sobre com cal interpretar el decret llei de la Generalitat.
 

En paraules de Soler Solé, "reneix, podríem dir, el dilema intepretatiu" entre aplicar la norma i suspendre els desnonaments o plantejar al Tribunal Constitucional (TC) si Catalunya té aquesta competència en matèria procedimental. 

La conseqüència, paradoxalment, és la mateixa, perquè adreçar-se al TC, en paraules de Soler, "implica l'efecte de suspendre el procediment i, per tant, també el llançament."
 

Des de la PAH de Barcelona, Josep Babot també explica que la setmana passada tenien previstos bastants desnonaments provinents de grans tenidors d'habitatge i que van poder aconseguir que es paressin abans d'arribar a la data. I que aquesta setmana, que ja n'hi havia menys de previstos, ha passat el mateix.

2.815 requeriments

Més enllà de les decisions judicials, les administracions poden sancionar, amb multes de fins a 90.000 euros per habitatge, els bancs, fons d'inversió, societats limitades i propietaris de més de 15 pisos que no ofereixin un lloguer social.

Això és així des de principis de l'any passat. En aquest temps, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han fet un total de 2.815 requeriments. 
 

Els han fet a bancs, fons d'inversió, societats limitades i persones amb més de quinze pisos, per trobar una solució per a famílies vulnerables i evitar-ne el desnonament.

L'Ajuntament de Barcelona ha obert 17 expedients sancionadors, que sumarien més de mig milió d'euros, i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, sis més.
 

Les entitats, tot i això, consideren que es posen poques multes.

Irene Escorihuela, de l'Observatori DESC, demana que els incompliments no quedin impunes, i afirma: "des dels municipis i des de la Generalitat s'ha de deixar clar, amb una sanció, que la norma és de compliment obligatori per a tots els grans tenidors".
 

Jaume Forn, director Agència de l'Habitatge de Catalunya, en canvi, remarca que sancionar els propietaris no soluciona el problema de la família. Si l'expedient sancionador aconsegueix que el gran tenidor ofereixi un lloguer social, "ja és el que volem", diu.