Bandera negra: les platges que els ecologistes suspenen per contaminació i mala gestió

L'estiu comença a treure el cap i aquest cap de setmana ja són nombrosos els banyistes que han plantat la tovallola a les platges de la costa catalana. Però, alerta: segons ha publicat, un any més, Ecologistes en Acció a l'informe Banderes Negres 2024, són sis les platges de Catalunya que reben bandera negra.

Se n'atorguen dues per a cada demarcació costanera, una pel que fa a la contaminació i l'altra a la mala gestió. Des del 2015, l'informe recull les afectacions ambientals més greus de tot el litoral de l'estat espanyol, tot i que remarca que no hi són totes, "només les més cridaneres". Un total de 48 banderes negres.

La costa de les comarques gironines

Diversos punts de la Costa Bava suspenen per la contaminació, sobretot d'embarcacions privades que sobrepassen la franja que marca la llei de costes i que erosionen l'entorn natural i malmeten la biodiversitat marina.

La platja de la Farella, a Llançà, rep la bandera negra. L'Ajuntament hi ha tramitat l'aprovació per construir 62 habitatges en una pineda. Segons Ecologistes en Acció, és "un reducte de vegetació i fauna mediterrània".
 

La costa de les comarques barcelonines

La platja de les Tres Xemeneies, de Badalona, també hi apareix com a exemple de mala gestió. Actualment hi ha un projecte per construir-hi 2.000 habitatges, oficines, comerços i hotels. Un conjunt d'entitats, entre les quals Ecologistes en Acció, s'han oposat al projecte, perquè, apunten, és una zona inundable i una de les poques del litoral barceloní que no està urbanitzada.

L'artificialització i l'excés de contaminació de la costa del Maresme també entren a la llista negra. L'estudi apunta que està massa urbanitzada. Entre Montgat i Malgrat de Mar s'hi concentren 5 ports esportius i 18 espigons artificials, i això impedeix que els sediments es redistribueixin de manera natural al litoral i que sigui més vulnerable als efectes de la crisi climàtica. Els temporals dels darrers anys han eliminat algunes de les platges més exposades.

La costa de les comarques tarragonines

La presència de pèl·lets a la platja de la Pineda, a Vila-seca, no passa la nota de tall per contaminació. És la que en rep la proporció més alta de tot l'estat espanyol. Però, de fet, tota la Costa Daurada pateix la presència de microplàstics, causada per l'abocament de residus de la indústria petroquímica del Camp de Tarragona.

I el projecte del nou camí de Ronda al Preventori de la Savinosa tampoc no aprova. La Diputació de Tarragona hi projecta la construcció d'un vial de 5 metres d'amplada, que afectaria els hàbitats d'interès naturals d'aquesta finca.

Turistificació i urbanització del litoral

Segons l'informe, les problemàtiques són semblants a les d'edicions passades, amb la diferència que enguany s'ha posat l'accent en la turistificació i la urbanització del litoral.

L'objectiu és visibilitzar les agressions a la costa per l'acció hotelera, amb el vistiplau de les administracions públiques. En aquest sentit, el 6 de juliol hi ha convocada una manifestació unitària a la capital catalana contra la massificació turística.

Una problemàtica present a tot l'Estat. L'informe posa l'accent, sobretot, en les illes Canàries, on darrerament ha sorgit el clam "Les Canàries tenen un límit" pel decreixement turístic. Diferents manifestacions denuncien que la conservació de les illes està en perill per l'arribada sense límits de turistes.

L'estudi apunta que el govern de les Canàries és lluny de defensar el bé comú, atesa la permissivitat per construir complexos hotelers als espais naturals de Fuerteventura o de Tenerife. "Són només exemples que avalen la carrera suïcida i sense límits en benefici dels interessos empresarials, apunten des d'Ecologistes en Acció.

Per altra banda, l'abocament de pèl·lets a la costa de Galícia, a començaments d'any també ha posat la problemàtica dels microplàstics al centre del debat.