Bany de masses d'Orbán de cara a unes eleccions a Hongria marcades per l'ombra de Putin

Budapest s'ha llevat sota un sol radiant. Un dia ideal per acollir els milers de persones que s'han desplaçat de tots els racons del país per festejar la diada nacional d'Hongria, el 15 de març. Enguany, però, és una diada assenyalada per dos fets ben diferents: les eleccions del 3 d'abril i la guerra a la veïna Ucraïna, que també ha marcat la campanya electoral.

Als carrers del centre de Budapest no costa gens topar amb cotxes amb matrícula ucraïnesa, de la mateixa manera que a les estacions de tren de la capital el degoteig de desplaçats és constant. Malgrat que l'atenció mediàtica de bona part de la premsa internacional se situa a la frontera amb Polònia, que s'estima que ja ha acollit més d'1.800.000 refugiats, Hongria és un dels països que ha rebut més ucraïnesos arran de la invasió russa. En pocs dies, més de 270.000 persones han creuat la frontera que separa Hongria d'Ucraïna.

No obstant, si alguna cosa ressalta a primer cop d'ull passejant pels carrers de Budapest és la quantitat de propaganda electoral que es pot trobar a cada pocs metres a les principals artèries de la ciutat.

Les del 3 d'abril no són unes eleccions parlamentàries més, ja que en aquests comicis també es posarà sobre la taula el polèmic referèndum impulsat pel primer ministre Orbán que pretén prohibir qualsevol contingut que faci referència al col·lectiu LGTBI, tant a les escoles com a qualsevol espai on hi pugui haver menors d'edat. Una mesura que l'executiu de Fidesz entén com una llei "per protegir els infants".

Però, a més, les properes eleccions parlamentàries també podrien posar punt i final als dotze anys d'Orbán al capdavant del país. Les enquestes anuncien un resultat molt ajustat —amb un lleuger avantatge per a l'actual primer ministre— entre la dreta radical i ultraconservadora de Fidesz, que es presenta amb una llista conjunta amb el KDNP (Partit Popular Democristià), que competirà amb la coalició opositora Units per Hongria.

Una aliança, per cert, que ha aplegat de forma antinatural i sota una mateixa candidatura liberals, ecologistes, socialistes i el que fins no fa gaire anys va ser la punta de llança de l'extrema dreta hongaresa, Jobbik, un partit que des del 2015 ha empès un viatge cap a la moderació. Aquest canvi de la formació ha portat alguns dels seus exlíders, com l'exvicepresident László Toroczkai, a fundar el 2018 el Moviment Nostra Pàtria (Mi Hazánk Mozgalom), el nou partit d'extrema dreta d'Hongria, que el pròxim 3 d'abril aspira a entrar al Parlament.

Tot amb tot, la diada hongaresa va celebrar-se al carrer amb una gran manifestació, l'anomenada Marxa per la Pau, que va aplegar centenars de milers de persones. La coorganitzaven Fidesz, el partit del govern, i una plataforma cívica que li és afí, anomenada CÖF-CÖKA.

Sota unes grans pancartes amb el lema en anglès «No a la guerra», autocars vinguts d'arreu del país van desembarcar milers d'activistes ultraconservadors a la plaça d'Elvis Presley. Aquest va ser el punt de partida de la manifestació, que va recórrer el centre de la capital i va acabar davant del Parlament hongarès.

Va ser allà on, després d'una vistosa coreografia amb desenes d'artistes, el primer ministre Viktor Orbán va pronunciar un llarg discurs que va fer vibrar els concentrats i va posar punt i final als actes de la diada hongaresa. «No podem posar-nos entre l'enclusa ucraïnesa i el martell rus» va ser una de les frases més reproduïdes pels mitjans de comunicació.

Al cap i a la fi, la guerra a Ucraïna ha servit també com a arma llancívola entre els partits hongaresos. L'oposició també ho ha aprofitat, ja que la coneguda afinitat d'Orbán amb Vladímir Putin ha entrat de ple en la campanya electoral.

Presència de l'extrema dreta espanyola a Budapest

Poc abans de l'inici de la manifestació pel centre de Budapest, una comitiva amb desenes d'activistes amb banderes espanyoles i italianes va ocupar un dels vorals de la plaça d'Elvis Presley, rere una pancarta trilingüe amb el lema «Europa de les pàtries per la pàtria europea».

Els manifestants també duien ensenyes del sindicat impulsat per Vox, Solidaridad, i del sindicat afí a la Lliga italiana, Unione Generale del Lavoro (UGL). Entre els sindicalistes d'extrema dreta espanyols hi havia el secretari general de Solidaridad, Rodrigo Alonso, que alhora també és diputat de Vox al parlament andalús i portaveu adjunt de la formació de Santiago Abascal a Andalusia.

Un fet que no ha impedit que els manifestants espanyols fessin sonar per megafonia el "Cara al sol", l'himne de Falange Española de las JONS, que també va adoptar com a oficial el règim del general Franco. En acabar el "Cara al sol", els manifestants van cridar consignes franquistes com «¡España, una, grande y libre!» i «¡Arriba España!», seguit de crits a favor de Santiago Abascal.