Banyar-se després de menjar: veritats i mites sobre el tall de digestió

En aquesta època de l'any arriba el dilema etern de si hem de deixar que els nens i nenes es fiquin a l'aigua just després de dinar o no.

El mític tall de digestió és una amenaça que ha sobrevolat generacions i generacions de canalla amb ganes de banyar-se. Però, tal com expliquen des de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el tall de digestió com a tal no existeix.

La digestió no es "talla" per què ens banyem amb l'estómac ple.

El que sí que pot passar és el que s'anomena una hidrocució o un xoc tèrmic diferencial. És a dir, l'impacte de l'aigua freda sobre el cos que està a una temperatura molt més alta, que pot provocar problemes.

Els símptomes d'aquesta hidrocució són semblants als d'una indigestió i per això s'han associat. Són els marejos, nàusees, vòmits, pèrdua de visió, xiulets a les orelles o mal de cap.

Què no hem de fer?

Aquesta hidrocució o xoc tèrmic diferencial es dona quan el nostre cos està molt calent, és a dir, quan hem estat moltes hores al sol o fent exercici, i ens fiquem a l'aigua freda de cop.

Si fem això, saltar a l'aigua freda després d'haver reescalfat el cos, no donem temps perquè la circulació sanguínia i la tensió arterial es redistribueixi correctament per tot el cos (que arribi correctament sobretot al cor i al cervell), i és aleshores quan podem tenir problemes.

Per tant, el que hem de fer és entrar a l'aigua a poc a poc. En aquest cas, doncs, allò que feien les àvies d'anar-se mullant els canells i el clatell és una bona pràctica.

Tot i no existir el tall de digestió, si hem menjat molt també es recomana esperar-se una mica abans de tornar a l'aigua, però és més per la nyonya i la somnolència, que ens pot fer menys ràpids a l'hora de reaccionar a qualsevol problema.

També hi ha una relació entre l'estómac ple i l'exercici, que és de sentit comú. Fer massa exercici amb la panxa plena no és recomanable en cap cas.

Laia Casas, infermera cap de l'Àrea de Crítics de l'Hospital de Sant Pau, afegeix que l'alcohol tampoc suma:

"Un àpat copiós combinat amb el consum d'alcohol, si després fem exercici físic o ens banyem, és un risc afegit."  

Aquesta mena de símptomes, però, no són exclusius de l'estiu ni del bany, com recorda Laia Casas:

"Ens pot passar el mateix bevent aigua molt molt freda després de fer exercici. És més recomanable beure aigua fresca o a temperatura ambient."

Tall de digestió no, però ofegament sí

Els casos més extrems d'hidrocució en nens poden arribar a provocar una paràlisi del centre respiratori i fer que no pugui respirar.

Davant d'això, els pediatres reiteren els consells anteriors i afegeixen que, segons de l'edat dels infants, cal estar-hi molt atents ja que la desatenció és una de les principals causes d'ofegament.

En els casos més habituals, però, el risc prové dels símptomes més habituals, com explica Casas:

"Pot haver-hi una davallada del nivell de consciència, una pèrdua de coneixement, i això a l'aigua pot fer que respirem aigua i ens ofeguem."

Com ens recuperem d'una hidrocució?

Segons Laia Casas, la literatura científica diu que amb un parell d'hores n'hi ha d'haver prou perquè els símptomes remetin per si mateixos.

En cas que persisteixin, però, cal avisar a emergències o anar a un CAP o hospital. En els casos greus d'hidrocució pot ser necessària una rehidratació per via endovenosa i observació que requereixi un ingrés hospitalari.