La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Laia Bonet, i la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, en una atenció a pe…
La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Laia Bonet, i la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, en una atenció a periodistes prop de la rambla de Sants.

Barcelona avança per reordenar els usos urbanístics dels entorns de Sants i requalificar Can Vies com a equipament

ACN Barcelona - La modificació del Pla General Metropolità (MPGM) dels entorns dels Jardins de la rambla de Sants i la rambla de Badal arriba a la Comissió d'Urbanisme de dimarts que ve amb la previsió que s'aprovi inicialment. La nova modificació engloba aquests dos grans subàmbits de més de 86.850.000 metres quadrats, l'equivalent a 12 camps de futbol. Segons indica el govern municipal, es reduirà el nombre d'habitatges afectats, que passen d'uns 700 entre els dos àmbits a només una vintena. Les finques desafectades dels carrers de Burgos, Jocs Florals i Bonaventura Pollés conservaran el caràcter de teixit històric amb l'objectiu de mantenir la identitat del barri. L'edifici de Can Vies i el de l'estació transformadora de TMB passaran a ser equipaments.

La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Laia Bonet, destaca que aquesta modificació del pla permetrà fer en el futur "més habitatge, més espai verd i més equipaments" i afegeix que treu de la provisionalitat habitatges afectats pel planejament anterior. "Estem parlant de més de 1.000 persones que no hauran de ser reallotjades", indica amb referència als dos entorns, en declaracions a periodistes.

Pel que fa a la reordenació de 24.000 m² de l'àmbit dels Jardins de la rambla de Sants -sobre el calaix que cobreix les vies del tren-, la proposta permetrà desencallar el planejament urbanístic dels entorns de l'estació, que fa més de vint anys que està pendent de desenvolupar.

En l'anterior planejament hi havia 85 habitatges afectats. Amb la nova modificació, se'n desafecten 70, d'un total de 23 finques on viuen un centenar de persones.

Les finques desafectades als carrers de Burgos, Jocs Florals i Bonaventura Pollés mantindran les alçades de la tipologia tradicional (planta baixa amb un o dos pisos). Les finques que la superen es mantindran, però si mai s'enderroquessin, només es podria construir de nou PB+1 o PB+2 segons els casos. Aquesta mesura permet conservar l'edificació tradicional per mantenir la identitat del barri i evitar que la desafectació generi un procés de densificació.

Als carrers de Burgos i Riera de Tena es manté l'afectació només a 4 finques. D'aquestes, només un immoble té habitatges, en total 12. Les persones que hi viuen es reallotjaran en els edificis de nova construcció d'habitatge públic que es faran al mateix carrer Riera de Tena. L'espai d'aquests habitatges, en cases d'una sola planta, serà expropiat per convertir-lo en zona verda. La idea és consolidar la construcció de nou habitatge públic a les finques del carrer de Burgos i Riera de Tena.

"Aquesta ordenació urbanística és la que ens ha de permetre que els veïns puguin consolidar també els seus habitatges i que preservem parts del barri que encara tenen una identitat històrica", afirma la regidora del districte, Raquel Gil.

5.000 m² per a equipaments

L'edifici okupat conegut com a Can Vies -que el 2014 l'intent de desallotjament del govern Trias va desencadenar una onada de protestes i aldarulls al barri- passarà a ser un equipament. L'MPGM delimita un àmbit qualificat d'equipaments de titularitat pública que es desenvoluparà més endavant mitjançant un pla especial urbanístic que inclou l'edifici de TMB, Can Vies i els entorns immediats.

"L'espai on està Can Vies estava vinculat a un polígon que tenia també dues peces més amb el mateix destí urbanístic. El que fem ara és separar-les, de manera que cadascuna d'elles compleixi una funció diferent, i destinar aquest espai a qualificar-lo com a equipament. Quin equipament anirà allà? Per això haurem de fer un pla especial", comenta Gil.

En total es disposarà de 5.000 m² de sòl dedicats a equipaments, en tres espais: l'equipament al costat de l'entrada de metro de Mercat Nou, vinculat als Jardins de la rambla de Sants; l'equipament en planta baixa dels nous habitatges de protecció, ubicat a la cantonada del carrer de Burgos amb Riera de Tena i l'àmbit a l'entorn de l'estació transformadora de TMB i Can Vies. La modificació també preveu que es creï una àmplia zona verda al voltant de l'edifici de TMB.

Gil insisteix que aquesta fase consisteix a ordenar els espais perquè hi hagi equipaments i que serà més endavant quan es concretarà quins. "Tenim una llista dels veïns i una llista del propi districte de les mancances que hi ha. Hi ha una biblioteca que ha quedat massa petita i hem de buscar quins són els millors entorns perquè creixi, així com l'escola del costat. Hi ha necessitats d'escola bressol, de casals, de centres cívics", diu. 

Més de 40 finques desafectades a l'entorn de la rambla de Badal

La modificació també reordena el subàmbit  de la rambla de Badal, entre el carrer de Sants i els Jardins de la rambla de Sants. Fins ara, aquest tram mantenia 44 finques fora d'ordenació, amb un miler de veïns. Aquesta afectació prové del Pla Especial del Cinturó de la Ronda, previ al Pla General Metropolità de 1976, i només s'ha executat parcialment.

La proposta de la nova MPGM planteja desafectar 43 de les 44 finques, amb un total de 602 habitatges desafectats de 610. L'única finca afectada de 8 habitatges es troba a la Rambla Badal cantonada amb el carrer de Càceres. Un edifici de propietat municipal, amb 15 habitatges, es convertirà en habitatge protegit.

L'aprovació definitiva, a principis de l'any que ve

Els treballs tècnics de redacció de l'MPGM del pla han anat acompanyats d'un procés participatiu en cadascun dels subàmbits. El procés es va engegar la tardor del 2024 amb diverses sessions i també reunions bilaterals amb entitats veïnals, del teixit associatiu dels barris i col·lectius de persones afectades. Aquest procés és preceptiu per tirar endavant la modificació del pla.

Després que s'aprovi inicialment a la comissió, s'obrirà un període d'informació pública i al·legacions de dos mesos. Un cop resoltes, el ple de l'Ajuntament l'haurà d'aprovar provisionalment i el vistiplau definitiu a la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona -òrgan de la Generalitat- seria a principis del 2026.

Anar al contingut