Barcelona endureix l'empadronament de persones sense llar en locals d'entitats socials
Entitats com Stop Sida o la fundació Arrels denuncien que el canvi de normativa implica que aquestes persones sense llar han de tornar a fer els tràmits d'empadronament
La Mariana està empadronada en un local de l'entitat Stop Sida des del 2023, tot i que no hi viu. El pis on vivia no era una opció: el propietari no deixava empadronar-la.
"Al primer pis on vivia i treballava, el propietari no volia que m'hi empadronés perquè era un lloc de treballadores sexuals i no volia estar vinculat amb moltes noies al pis", explica la Mariana.
Ara, però, des d'aquest mes de febrer, l'Ajuntament de Barcelona començarà a donar de baixa els que, com la Mariana, estiguin empadronats en entitats. Hauran de tornar a fer tots els tràmits per empadronar-se a través d'altres vies, una gestió que sovint suposa una dificultat per a persones que estan en situació de vulnerabilitat. La Mariana admet que se sent "atordida i preocupada per aquesta situació".
Stop Sida o la Fundació Arrels senten que aquesta nova regulació és una falta de confiança del consistori cap a les entitats que feien aquesta tasca fins ara.
Rubén Mora, gerent de Stop Sida i representant a la plataforma d'entitats socials en defensa de l'empadronament, reconeix que no entenen el canvi:
"Crec que les entitats hem treballat de valent i hem provat que som fiables i que fem molt bona feina, i no entenem per què de cop ja no se'ns té en compte per facilitar-ne la gestió."
I no només això: també els preocupa el que pot suposar que gent en situació de vulnerabilitat es donin de baixa del padró. Molts d'ells estan en processos de regularització. Tenen casos de gent sense llar que cada dia es mou d'un lloc a l'altre o persones que no tenen permís del propietari del pis on viuen perquè l'Ajuntament pugui accedir a comprovar que la persona hi viu, entre altres situacions complicades.
Totes aquestes dificultats fan que proliferin els que s'aprofiten de la situació i que cobren per empadronar gent a casa seva.
La Mariana es planteja pagar 400 euros a un home que l'empadronaria a casa seva sense viure-hi: "Com que estic amb el trànsit de gènere, necessito estar empadronada aquí per continuar amb el període d'hormones i anar a l'endocrinòloga i al CAP".
Les dificultats de l'empadronament sense domicili fix
L'opció que els dona l'Ajuntament és tenir l'empadronament sense domicili fix. El problema és que requereix un informe de coneixement de residència (ICR), un document que acredita que la persona viu a Barcelona, un procés que pot trigar entre sis i vuit mesos i que les entitats qualifiquen de "poc eficaç".
"Han de venir els serveis de l'Ajuntament per veure que aquesta persona pernocta. La gent que està en situació de carrer canvia el lloc de pernoctació d'una nit a l'altra per molts motius: perquè no arriben, perquè han patit una agressió, perquè s'han enfadat amb les persones que dormien allà, etc.", explica Eva Hobeich, responsable dels serveis jurídics de la Fundació Arrels.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, considera que s'han de trobar vies que funcionin per poder atendre les persones que abans eren ateses per l'empadronament col·lectiu: o agilitzar l'empadronament sense domicili fix perquè no hi hagi baixes o mantenir l'empadronament col·lectiu.
"No podem deixar que aquestes persones no tinguin cap mena de cobertura i hem de buscar una solució que sigui immediata, com per exemple passar automàticament de l'empadronament col·lectiu a l'empadronament sense domicili fix."
Preventivament, durant els darrers mesos les entitats han treballat perquè totes les persones afectades puguin obtenir el padró per aquesta altra via perquè no es quedin ni un dia sense les prestacions que garanteixen drets fonamentals.
Multipliquen els centres de serveis socials on empadronar-se
El consistori assegura que han millorat el circuit per a totes aquelles persones que no tenen un domicili ampliant els centres de serveis socials: han passat de 10 llocs habilitats per empadronar-se a 48.
"És el moment en què també podem ser més rigorosos pel que fa al que la llei estipula, que és que sigui el màxim de fidedigna la seva situació.", segons Sònia Fuertes, comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona.
- ARXIVAT A:
- Habitatge