Barcelona envelleix: ja neixen menys infants que el 1900

Barcelona ha guanyat població després de dos anys de perdre'n, però no ha estat gràcies a la natalitat, que cau any rere any, sinó al component migratori. L'1 de gener d'aquest any hi havia empadronades a la ciutat 1.660.435 persones, un 1,2% més que un any abans. La ciutat, però, s'envelleix, i en tres de cada quatre habitatges no hi viu cap menor d'edat.

L'any 2022 "només" van néixer a Barcelona 11.295 nadons, el valor més baix des del 1900, sense comptar l'any 1939, al final de la Guerra Civil, quan hi va haver 8.900 naixements a la ciutat.

La població, doncs, continua envellint en un municipi que té un dels índexs de natalitat més baixos d'Europa --6,9 nadons per cada 1.000 habitants-- i on les defuncions superen els naixements. També cau l'índex de fecunditat, que és de 0,96 fills per dona en edat fèrtil, molt lluny del nivell de reemplaçament de la població, que se situa en 2,1 infants per dona.

Les barcelonines, si ho fan, s'incorporen més tard a la maternitat i tenen menys fills, un patró similar al que es registra a tot Europa. De mitjana, l'edat d'una mare a Barcelona per tenir el primer fill és de 33,8 anys.

Aquest descens de la natalitat "continuat i prolongat en el temps" té diverses causes socioeconòmiques, històriques i culturals, entre les quals, "la dificultat de conciliació eficient, un mercat de treball amb alts índexs de precarietat i un mercat immobiliari en què l'accessibilitat a l'habitatge es complica any rere any, especialment per als col·lectius potencialment fèrtils", segons un estudi fet públic pel consistori aquest dissabte.

La migració, clau del creixement del cens

L'augment del cens a la ciutat s'explica bàsicament per l'arribada de població forana, sobretot estrangers. Fins a 26.600 persones s'han afegit al cens de Barcelona aquest any, amb unes xifres històriques tant d'immigrants com d'emigrants i un cop descomptades les baixes administratives per inscripció indeguda o caducitat.

Es tracta, sobretot, de joves amb un alt nivell formatiu, segons ha explicat Maria Jesús Calvo, cap del Departament d'Estadística i Difusió de Dades del consistori:

"Barcelona té un context econòmic favorable. Està creixent entre el 5% i el 6% i creant llocs de treball. Entre el 2021 i el 2023 s'han creat 85.000 nous llocs de treball."

Segons l'estudi publicat per l'Ajuntament de Barcelona aquest dissabte, la majoria d'aquestes persones migrants són adults joves d'origen estranger (62%) o de la resta de Catalunya (25,8%), gairebé la meitat (46,7%) amb titulació universitària.

El 43% dels nous veïns i veïnes de la ciutat d'origen estranger tenen estudis universitaris o de grau superior i la majoria venen de països de l'Amèrica Llatina o l'Europa de l'Est amb "presents turbulents des del punt de vista social, polític, econòmic o bèl·lic", afegeix Maria Jesús Calvo, com Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Ucraïna, l'Argentina, Hondures i Rússia.

Segons Calvo, "Barcelona forma part d'aquestes urbs que es veuen com ecosistemes que fomenten activitats d'alt nivell tecnològic i atreuen població amb un cert nivell formatiu i amb una flexibilitat afavorida pel teletreball":

"Tot aquest context fa que Barcelona es vegi com una ciutat segura, atractiva i obertament tolerant, sobretot per aquella població que als seus països no tenen garantits els drets bàsics."

El doble de jubilats que de menors de 15 anys

A Barcelona ciutat hi viuen més dones (52,4%) que homes i l'edat mitjana de la població es manté estable en els 44,1 anys (al conjunt de Catalunya és de 43,66 anys).

Hi ha més homes en edat infantil, joves i adults joves --excepte en la franja de 25 a 29 anys--, però a partir dels 45 anys, la superioritat numèrica femenina es va ampliant per la major supervivència de les dones. Hi ha, a més, 912 persones centenàries, un 2% menys que fa un any, el 83% de les quals són dones.

Per quinquennis, el grup d'edat més nombrós és el de 30 a 34 anys, amb gairebé 134.000 persones. La meitat de la població té entre 25 i 59 anys i la franja dels 20 als 24 anys (aproximadament la de la incorporació al mercat laboral) té la mateixa població que la dels 65 als 69 anys, l'edat de jubilació (entre 85.000 i 88.000 persones). La població de més de 65 anys gairebé dobla la menor de 15.

L'any passat van morir a Barcelona 15.571 persones, les mateixes que l'any anterior, cosa que deixa un saldo natural negatiu de 4.200 persones. L'edat mitjana de mortalitat a la ciutat és de 85 anys en les dones i 79,1 anys en els homes.

Més gent forana que nascuda a la ciutat

Actualment, a Barcelona hi viu més gent no nascuda a la ciutat que barcelonins de naixement, una tendència a l'alça per quart any consecutiu. La població autòctona --a escala municipal-- representa un 47,6% del total, el percentatge més baix de la història recent. La població amb nacionalitat espanyola continua a la baixa i cau un 0,6%, mentre creix amb força la d'origen estranger (que ha augmentat un 7,8%, fins arribar gairebé a les 400.000 persones).

Només un 7% de la població que viu a Barcelona i no ha nascut a la ciutat és de la resta de Catalunya i un 14,1% ha nascut en altres poblacions d'Espanya, davant el 31,3% que és d'origen estranger.

Els nascuts a la resta de Catalunya tenen una presència significativa en barris com Pedralbes i les Corts, possiblement pel fet que molts són estudiants universitaris que busquen allotjament relativament a prop de les facultats. En canvi, gairebé no n'hi ha a Nou Barris i Ciutat Vella.

Si es miren els municipis d'origen dels residents que no han nascut a Barcelona però sí a l'estat espanyol, destaquen els nascuts a Madrid (12.293 persones), seguits de grans ciutats de l'àrea metropolitana com l'Hospitalet de Llobregat (9.252), Badalona (8.451) o Esplugues de Llobregat (5.707), per davant dels de Saragossa (5.251), Lleida (4.829), Sabadell (4.828) o València (4.327).  

178 nacionalitats diferents

A la ciutat conviuen 177 nacionalitats diferents, a més de l'espanyola. Els estrangers més nombrosos són els italians, seguits dels colombians, els pakistanesos i els xinesos. Així i tot, una tercera part de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona provenen de països d'Amèrica del Sud, sobretot d'Argentina, l'Uruguai, Veneçuela i el Brasil, i van obtenir la nacionalitat en demostrar que tenien avantpassats italians --unes condicions que el govern italià van endurir l'any 2018--.

Els principals països d'origen de la població nascuda a l'estranger empadronada a Barcelona són l'Argentina, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, el Pakistan, l'Equador, Itàlia i el Marroc, tots amb més de 20.000 individus registrats al cens. Onze dels primers vint països d'origen més nombrosos són de l'Amèrica Central i del Sud, gràcies, en part, a l'existència de tractats de doble nacionalitat entre Espanya i aquests països.

En creuar les dades de nacionalitat i país d'origen es donen particularitats com la dels residents a Barcelona nascuts a l'Argentina: només el 30,4% tenen la nacionalitat argentina; un 37,7% tenen la italiana i un 32,3% tenen l'espanyola.

La novetat d'aquest any és que els americans, amb gairebé 143.000 persones inscrites al padró, han avançat els europeus (138.000 persones) com a col·lectiu estranger més nombrós. Per darrere hi ha els asiàtics (84.168 persones), els africans (25.673 persones, un 5,2% més) i els originaris d'Oceania, que augmenten un 7,4%.

Creix la bretxa de gènere en formació universitària

El nivell formatiu del conjunt de la població empadronada a Barcelona ha augmentat aquest any: un 35,5% dels veïns i veïnes amb 16 anys o més tenen titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior.

També han augmentat les diferències entre dones i homes en aquest punt: un 37% de les dones amb formació universitària davant el 33,7% dels homes, una bretxa de gènere a favor de les dones, que és una tendència general que es repeteix al conjunt de Catalunya, a Espanya i a moltes ciutats europees, segons l'informe del consistori.

Molta gent gran, sobretot dones, viuen soles

A Barcelona hi ha un total de 668.790 habitatges on hi consta algú empadronat, amb una mitjana de 2,48 persones per llar.

Un dels trets característics de l'estructura demogràfica de la ciutat és, segons Maria Jesús Calvo, que continuen augmentant els domicilis on només hi ha una persona empadronada i en el 60,9% d'aquests habitatges les que hi viuen són dones soles.

De fet, una tercera part dels domicilis de Barcelona, gairebé 214.000, són unipersonals, en el 14% dels quals hi viu algú més gran de 65 anys, majoritàriament dones.

En el 29% dels habitatges de la ciutat hi viuen dues persones; en el 31%, tres o quatre, i en el 7% hi ha empadronades cinc persones o més. En el 3% de domicilis hi viuen menors amb un sol adult --en el 2,5% dels casos l'adult és una dona i en el 0,5% restant, un home.

Només en una quarta part de les llars de Barcelona (un 22,2%) hi viuen menors d'edat.
 

El Raval i Gràcia, els barris amb més diversitat

Els barris amb més diversitat de població són el Raval, on hi ha registrades 137 nacionalitats, i la Vila de Gràcia, amb veïns de 134 nacionalitats diferents. Per districtes, a l'Eixample i Ciutat Vella és on hi ha més persones de nacionalitat estrangera, en termes absoluts.

També hi ha hagut uns 100.000 moviments interns dins de la ciutat, un 14,9% menys que el 2021. La majoria són adults joves, cada cop més de nacionalitat estrangera, que canvien de domicili però que, si poden, intenten quedar-se al mateix districte. A la majoria de domicilis --tres de cada quatre-- no hi ha ningú empadronat amb nacionalitat estrangera.

62 dels 73 barris de la ciutat han guanyat població. Destaquen els augments del Bon Pastor (+6,5%), el Barri Gòtic (+7,5%) i de la Marina del Prat Vermell (+10,6%), un barri de menys de 1.700 habitants en ple procés de transformació urbana. Els que més en perden són dos barris de Ciutat Vella: el Raval (-1,8%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (-1,7%).

La distribució de la població infantil i de la gent gran presenta diferències importants per barris. Les zones amb menys criatures se situen sobretot al nord (Ciutat Meridiana, Vallbona i la Trinitat Vella) i a l'oest de la ciutat (Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes i Sarrià), mentre marquen mínims a Ciutat Vella i en algunes zones de l'Eixample.

En canvi, les àrees amb més proporció de gent gran s'ubiquen a Horta-Guinardó, Nou Barris, la part baixa de les Corts i el barri de Sant Martí. Els barris on hi ha més persones centenàries són la Nova Esquerra de l'Eixample, Sant Gervasi-Galvany, l'Antiga Esquerra de l'Eixample i Sagrada Família.

Ciutat Vella és el districte amb la mitjana d'edat més baixa (39,5 anys, l'únic per sota dels 40) i les Corts (amb 46,1 anys) i Horta-Guinardó (45,1 anys), amb la més elevada.
 

Encara hi ha més Maries que Emmes i més Antonis que Leos

Els noms més freqüents entre les dones empadronades a Barcelona són els de Maria, Montserrat, Marta, Núria i Carme, i entre els homes, els d'Antoni o Antonio, Josep o José, Jordi, David i Manuel. Però ho són perquè van ser els clars dominadors durant dècades, els noms més posats als nadons des d'abans del 1930 fins a principis d'aquest segle.

Maria va ser el nom més posat a les nenes fins al 2010 --juntament amb els de Carme, Montserrat, Laura o Marta-- , quan va passar el relleu, com a favorits, a noms com Júlia, Martina o Laia.

En els nois, el canvi va començar una dècada abans. José, Antonio i Juan/Joan van ser els noms més populars des d'abans del 1930 fins a la dècada del 1990, quan els van rellevar noms com Marc, David, Daniel i Jordi. De fet, Marc va ser el nom més posat des de l'any 2000 fins al 2019, quan el nom de Pol va encapçalar el rànquing.

Els noms més posats l'any passat van ser:

• Per a nenes: Emma, Olívia, Júlia, Sofia, Martina, Lucía, Ona, Mia, Gala i Aina.
• Per a nens: Leo, Bruno, Pau, Pol, Mateo, Àlex, Marc, Matí, Nil, Eric i Lucas.

Els noms que s'incorporen en aquesta llista, com Mia, Ona, Nil, Jan, Kai o Lia, són cada cop noms més curts, fàcils de pronunciar i neutres.