Barcelona fa un mapa dels seus ascensors històrics per evitar que desapareguin

Després d'unes setmanes pujant i baixant les escales, els veïns d'un edifici de Barcelona podran tornar a fer servir l'ascensor. Té més de 100 anys i, quan es va espatllar, el debat sobre si restaurar-lo o posar-ne un de nou va durar molt poc. Per als seus usuaris és un tresor que combina la funcionalitat i l'estètica amb un munt de records després de més d'un segle fent viatges de pocs segons. Està considerat un ascensor patrimonial, i com aquest a Barcelona n'hi ha molts.

En Joan Camprubí, el gerent d'Ascensors Camprubí, l'empresa que s'ha encarregat de la restauració de l'ascensor, ens ho explica:

"Moltes vegades els clients no saben que és possible mantenir-lo. Potser reben tres o quatre pressupostos que el que fan és canviar-ho tot. Proposem, si creiem que té un valor estètic especial, mantenir-lo."

Un dels veïns de la finca, l'Àngel Gómez, observa l'ascensor restaurat i detecta l'absència d'un petit detall que trobarà a faltar:

"S'han perdut les marques que feien les senyores amb el diamant de l'anell quan giraven el pom per obrir la porta. Estava tot marcat. Aquí, en aquesta escala, hi vivia gent amb molts diners."

El dilema entre substituir un ascensor històric per un de modern o bé restaurar-lo queda en mans de la voluntat i de les butxaques dels veïns. Almenys de moment, perquè es tracta d'un aparell instal·lat en una finca privada. Tot i així, no deixa de ser un patrimoni i, per evitar que es perdi, l'Ajuntament els està comptabilitzant per elaborar un mapa dels ascensors històrics de Barcelona, que són els que es van fer entre finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola.

Amb el primer mostreig, principalment a l'Eixample, ja n'han localitzat més de 400, però es calcula que en total podrien ser entre 2.000 i 3.000.

Un cop comptabilitzats, des del consistori es vol fer un estudi que serveixi per posar els fonaments de cara a una futura catalogació que permeti protegir-los. D'aquesta manera, la supervivència d'aquests ascensors no dependria de la voluntat i les butxaques de les comunitats de veïns. En Xavier Matilla Ayala, l'arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, ens detalla els plans que tenen previstos:

"Des de l'Ajuntament volem ajudar que aquests ascensors, amb un valor patrimonial, es puguin conservar i puguin continuar funcionant. Aportant ajudes i subvencions i gràcies a estar protegits i tenir valor patrimonial es podran acollir a aquestes ajudes."

Aquestes ajudes van destinades a la restauració de les cabines de fusta, reixes de ferro forjat i elements d'estètica, sovint modernista, que tenen un gran valor.

Pere Piñero, el president del Gremi Empresarial d'Ascensors de Catalunya (GEDAC), celebra aquesta iniciativa impulsada per l'Ajuntament, però també considera que es queda a mig camí:

"No és incompatible un ascensor amb valor patrimonial i que sigui segur, però adaptar-lo és molt més complicat i és més car. Per nosaltres hauria estat molt millor que aquesta subvenció també anés a parar en la millora de la seguretat."

Es tracta d'un primer pas que pretén posar en valor i, sobretot, preservar unes joies patrimonials que podrien desaparèixer subtilment mentre no estiguin protegides, pel simple fet que estan de portes endins de finques privades.

Per aquest motiu, Montserrat Prado Barrabés, directora tècnica de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de Barcelona, destaca que, encara que aquests ascensors no estiguin exposats al públic, s'han de conservar de totes totes. Els ascensors històrics són la imatge dels molts canvis sobrevinguts quan les ciutats van començar a créixer cap al cel, a finals del segle XIX:

"Va canviar la jerarquia entre les plantes. Ja no és tan important si és l'àtic o el principal en el sentit d'accés en el teu habitatge perquè l'ascensor ho resol de manera molt més igualitària."

"Quant a acabats, tenim treballs artesans sobretot d'ebenisteria i de serralleria que són interessants i, a més a més, tots aquests treballs estan emplaçats en vestíbuls que també tenen un valor artesanal."