Barcelona no acollirà l'Agència Europea de Medicaments, que se'n va a Amsterdam

Barcelona ha caigut eliminada en la primera votació per escollir la nova seu de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que ha d'abandonar Londres a causa del Brexit. Han passat ronda les ciutats d'Amsterdam, Milà i Copenhaguen, però la ciutat danesa n'ha quedat fora en la segona votació.

Finalment s'ha acabat imposant Amsterdam per sorteig, ja que ha rebut els mateixos vots que Milà. Les dues ciutats ja havien empatat en l'anterior votació, en la qual han decidit els Vint-i-Set. 

Amsterdam will be the new location of the European Medicines Agency

Background info on the relocation of the UK-based EU agencies: https://t.co/MasW1n0Goh pic.twitter.com/KDbMvmoWRA

— EU2017EE (@EU2017EE) 20 de novembre de 2017

En la primera ronda, la capital catalana ha rebut 13 vots, molt per sota dels 25 de Milà i dels 20 als quals han quedat empatades Amsterdam i Copenhaguen. 

Barcelona, cinquena

La candidatura de Barcelona, doncs ha quedat cinquena, per darrere de Bratislava que ha obtingut 15 vots. Barcelona era la única de les cinc ciutats favorites que complia amb tots els requisits tècnics.

Una vegada s'ha sabut l'eliminació de Barcelona, s'ha apuntat que la situació política podria haver influït en la decisió. Des del govern espanyol ho ha assegurat, per exemple, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.

Dolors Montserrat sobre l'eliminació de BCN: "el govern espanyol ha remat molt per la #EMA. Altres no han remat en la mateixa direcció. El procés independentista ha pesat". pic.twitter.com/VcXY9WRP0L

— Xavi Coral (@xavicoral) 20 de novembre de 2017

El president Puigdemont diu que és l'Estat qui l'ha sentenciat:

L'èxit del 155: empresonar líders civils i la meitat del govern legítim, forçar l'exili de l'altra meitat, erradicar l'autogovern i ara ja hi podem sumar empobrir el territori. Fins l'#1Oct, BCN era la favorita. Amb violència, retrocés democràtic i el 155, l'Estat l'ha sentenciat pic.twitter.com/xmGDFHkJUO

— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 20 de novembre de 2017

Setze seus candidates

De les 19 candidatures que s'havien presentat, 3 ja havien caigut pel camí. Una era Malta, que beneficiava els interessos de Barcelona, perquè s'havia apuntat que hi votaria a favor. En les darreres hores, també s'havien retirat Zagreb i Dublín. Per tant, aquest dilluns l'EMA, segons es coneix amb les inicials en anglès, havia d'escollir entre 16 seus.

De les ciutats candidates, Barcelona estava entre les cinc favorites juntament amb Bratislava, Amsterdam, Milà i Copenhaguen.

Barcelona, diversos punts a favor

Barcelona tenia una de les millors cartes de presentació: d'entrada, era l'única que ja tenia un edifici a punt i enllestit el pla de trasllat: la Torre Agbar, ara rebatejada Torre Glòries. També, la gran oferta hotelera. I encara un altre gran argument: nombrosos centres d'investigació biomèdica, grans hospitals i científics influents, complementat amb una forta indústria farmacèutica i veterinària.

Notícia relacionada: Vora una vintena de científics catalans a la llista dels més influents del món

A favor també hi jugaven les condicions de vida que s'oferien als treballadors, que havien mostrat la seva predilecció per la capital catalana: un bon sistema públic de salut, diverses escoles internacionals pels més de 650 nens de fins a 18 anys que arribarien amb ells, un bon sistema de comunicacions i en especial, les múltiples connexions de l'aeroport del Prat.

En contra de la candidatura de Barcelona, tenia a presència de fins a tres agències europees en territori espanyol. I també la situació política. De fet, la decisió continuarà sent molt política. I conscients d'això, la defensa de la candidatura de Barcelona s'havia fet entre el Ministeri de Sanitat, l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat, malgrat les tensions de les últimes setmanes.

Un equip de tècnics i polítics de l'Ajuntament, la Generalitat i el govern espanyol hi han treballat plegats des de fa gairebé un any per aconseguir-ho. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Mario Robert, un dels responsables d'aquest equip, admetia que els esdeveniments polítics dels últims mesos no eren el millor context per guanyar:

"No se'ns escapa que altres països ho intenten utilitzar per dir que Barcelona no és la millor opció, sobretot perquè ens tenen por perquè saben que tècnicament som la millor opció."

La por que l'actual moment polític acabés decantant la decisió cap a una altra ciutat també estava en boca d'agents socials i econòmics de Barcelona.

"L'Estat espanyol ha desplegat tot el seu cos diplomàtic, la seva representació europea, i crec que aquests últims dies, tant l'Estat com l'Ajuntament han fet trucades al més alt nivell. Tant el president Rajoy, el mateix rei, la ministra, de l'alcaldessa han fet trucades als països que tenen més dubtes per intentar explicar per què Barcelona és la millor opció tècnica."

El 18 octubre, la candidatura es va presentar oficialment a l'ambaixada espanyola a Brussel·les. Hi van anar la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el conseller de Salut, Toni Comín, i Jaume Collboni, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.

L'últim acte per la candidatura es va fer aquest divendres: els tres últims alcaldes de la ciutat, Ada Colau, Xavier Trias i Jordi Hereu, van fer un manifest conjunt per defensar Barcelona com la millor opció.

Exigències tècniques i objectives

La discussió dins de la UE sobre les futures seus s'havia limitat a l'avaluació d'exigències "tècniques i objectives". La Comissió Europea havia verificat que es complissin i n'havia deixat fora del debat formal el context polític.

Els 27 havien pactat sis criteris específics, que recollien des de la garantia que l'agència podrà assumir les seves funcions immediatament després del Brexit a la seva nova seu, fins a les bones connexions i l'oferta acadèmica per als fills dels prop de 900 empleats que mourà l'EMA a la seva nova destinació.

També s'haurà de valorar que la ciutat triada asseguri la continuïtat de l'activitat de l'EMA, que tingui en compte el principi de "disseminació geogràfica" -el repartiment de les agències entre els diferents països de la Unió- i que ofereixi un accés adequat al mercat laboral i a l'atenció sanitària a les famílies desplaçades.

Tres rondes de votacions successives

El procés per escollir la nova seu de l'EMA ha seguit tes votacions:

Primera votació: cada estat ha donat tres, dos i un vot a tres candidates per ordre de preferència. Si una candidata hagués rebut 14 votacions de 3 punts, hauria estat l'elegida.

Segona votació: hi accedeixen les tres candidates més votades (o més si hi ha empat). Cada estat ha votat la candidata preferida. Si una hagués aconseguit 14 vots, hauria estat l'elegida.

Tercera votació: hi accedeixen les dues candidates més votades (o més en cas d'empat). Cada estat vota la preferida. Si hi torna a haver empat, es decideix per sorteig.