Barcelona presenta la querella contra el jutge que va condemnar a mort Puig Antich

L'Ajuntament de Barcelona presenta la querella contra el jutge militar Carlos Rey González, que va firmar la condemna a mort de Salvador Puig Antich, el 1974, per un delicte de lesa humanitat.

Es formalitza així l'anunci que el consistori va fer l'any passat segons els compromisos que té amb la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista.

L'escrit d'acusació, firmat per la lletrada Laura Parés, es dirigeix contra el que actualment és advocat, encara en exercici, Carlos Rey, de 74 anys, i que a finals dels setanta tenia el càrrec de capità de l'exèrcit espanyol i exercia de jutge militar. Des que va deixar la carrera militar, Rey s'ha dedicat al dret penal, exercint a Barcelona, en casos coneguts com la defensa de l'expresidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho.

Hi ha una ordre d'extradició de Carlos Rey a petició de la justícia argentina, però el govern espanyol i la fiscalia no han donat el seu permís per executar-la.

L'escrit de la querella argumenta que el procés contra Salvador Puig Antich va estar ple d'irregularitats i que "l'aparell repressiu franquista" es va coordinar per fer encaixar els fets amb una acusació de terrorisme.

"El judici va ser un simple tràmit per donar aparença de legalitat a la condemna a mort."

"Es van adequar els fets per presentar-los com a delicte de terrorisme."

En aquest sentit, consideren que la condemna estava decidida per endavant, ja que no es va donar cap opció a la defensa, com el fet de no admetre la prova balística que hauria exculpat Puig Antich del càrrec d'homicidi.

Dret internacional, Nuremberg i amnistia del 77

S'acusa Carlos Rey d'un delicte de lesa humanitat, un delicte que no prescriu. Malgrat que no estava recollit en la legislació espanyola en el moment dels fets, sí que existia al dret internacional, des del 1946.

L'acusació es basa en aquesta doctrina establerta arran dels judicis de Nuremberg, contra els dirigents de l'Alemanya nazi, i desenvolupada al llarg dels anys, segons la qual Rey no es pot exculpar al·legant obediència deguda a les lleis vigents o a les ordres rebudes de superiors.

Puig Antich, executat amb garrot

A les 9 hores i 40 minuts del 2 de març de 1974, Salvador Puig Antich va morir executat mitjançant la tècnica del garrot a la presó Model de Barcelona. Després d'un consell de guerra iniciat el 8 de gener del mateix any, Salvador Puig Antich, militant llibertari del Moviment Ibèric d'Alliberament, MIL, va ser acusat per la mort d'un subinspector de la policia, Francisco Anguas Barragán, de 23 anys, a Barcelona. Puig Antich va ser detingut en un portal de l'Eixample després d'una persecució.

Durant el consell de guerra, Carlos Rey era l'únic militar del tribunal que tenia coneixements jurídics, i per això va ser designat ponent i va ser l'encarregat de redactar i firmar la sentència.

Rey és una de les persones a qui la jutgessa argentina María Servini va voler interrogar sobre l'execució de Puig Antich, igual que els aleshores ministres franquistes Rodolfo Martín Villa o José Utrera Molina, gendre del també exministre del PP Alberto Ruiz Gallardón.

Altres querelles

Aquesta querella és el primer cas de crim franquista que l'Ajuntament de Barcelona portarà per iniciativa pròpia davant dels jutjats de la ciutat. Té el suport de la família de Salvador Puig Antich i d'entitats memorialistes i de drets humans.

Cal recordar que el consistori s'ha personat en dues querelles: l'una, en el jutjat número 1 de Buenos Aires, a l'Argentina pels crims del franquisme comesos a la ciutat, i l'altra, la presentada per l'Associació AltraItalia, contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 1937 i 1939.