Barcelona rehabilitarà el teatre Arnau 25 anys després: la història d'una sala única

Després d'un llarg període tancat, 25 anys en total decadència, l'històric Teatre Arnau del Paral·lel de Barcelona ja té data per començar les obres de rehabilitació. Començaran el segon trimestre d'aquest any i es calcula que s'allarguin uns dos anys, per tornar a obrir al públic a principis del 2027.

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el projecte per rehabilitar i adequar aquest històric teatre, que no només concep el nou Teatre com un espai polivalent sinó que se suma a les sales Paral·lel 62 o El Molino en un pla conjunt per revitalitzar culturalment l'avinguda del Paral·lel. 

La intervenció, que costarà una mica més de 10 milions d'euros, preserva l'essència del teatre de barraca i recupera el seu patrimoni arquitectònic amb l'ús de materials com la fusta i el formigó vist.

L'Arnau és l'últim teatre de barraca que queda a Catalunya i a l'avinguda del Paral·lel. És una de les grans avingudes de la ciutat i es va considerar el Broadway de Barcelona a principis del segle XX, pels nombrosos teatres, locals d'espectacles i cafès que s'hi concentraven. Era el centre de la vida nocturna de la ciutat. 
 

El projecte guanyador del concurs del 2018, modificat 

Es durà a terme el projecte que va guanyar el concurs el 2018, anomenat "Boca a boca", obra del despatx H arquitectes. Del projecte guanyador se n'ha suprimit la planta del soterrani, s'ha reduït la superfície construïda i s'ha optimitzat la distribució dels espais. 

Les necessitats funcionals i operatives del nou Teatre Arnau s'integren en tres àrees principals: memòria, comunitat i territori, i arts escèniques. 

Pel que fa als usos culturals previstos, el teatre es projecta com un espai polivalent que acollirà activitats d'arts vives, arts escèniques i altres manifestacions culturals que històricament s'han fet en aquest espai. 

A més, es pretén fomentar el treball comunitari i l'arrelament als barris adjacents al teatre, com el Poble-sec, el Raval i Sant Antoni, implicant tant el veïnat com entitats, iniciatives i professionals del sector cultural en el projecte.
 

130 anys d'espectacle i vicissituds

El Teatre Arnau, inaugurat el 1894, ha estat un referent de la cultura popular barcelonina, especialment durant l'època d'esplendor del Paral·lel.

L'edifici actual, comprat al tombant de segle pel fabricant de cotilles Jaume Arnau, es va construir el 1903 i és obra de l'arquitecte Andreu Audet Puig. Malgrat les modificacions que s'hi han fet --el 1915 i el 1982--, encara conserva l'estructura i elements originals.

Els més de 130 anys d'història han portat a aquest teatre estrelles mundials com la cupletista Raquel Meller --que ara dona nom a la plaça hi ha el teatre--, o actors històrics com Margarida Xirgu, Enric Borràs o Josep Sempere. Va ser pantalla de cinema fins al 1980, quan l'empresari Pepe Buira el va comprar.

L'últim quart de segle XX, l'Arnau va tornar a ser escenari de teatre i revista, però també de musicals. 

Es va iniciar un període de cadència i problemes econòmics que el va fer tancar definitivament l'any 2000. L'any 2005 l'Ajuntament se'n planteja l'enderroc, però el moviment cultural i veïnal ho va impedir, fins i tot amb una ocupació del teatre.

L'Ajuntament de Barcelona va adquirir el teatre l'any 2011, amb Jordi Hereu d'alcalde, i es va iniciar un procés participatiu amb entitats i veïns dels barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni per definir el futur de l'equipament.

Els informes tècnics municipals van recomanar l'any 2016 enderrocar l'edifici per les greus deficiències que presentava.  

Finalment, el procés va culminar amb la decisió de rehabilitar el teatre mantenint elements històrics com la façana i l'estructura de fusta, i adaptar-lo als nous usos culturals i comunitaris. El 2018 es va resoldre el concurs públic del projecte, però la pandèmia en va retardar l'execució.

Mentrestant, el projecte "l'Arnau Itinerant" ha mantingut viva la flama del vell teatre mantenint una cartellera d'activitats i espectacles a altres espais de la ciutat i al carrer. 
 

L'Arnau, peça clau de la revitalització del Paral·lel

L'Arnau ha estat en perill de desaparèixer com a teatre en diverses ocasions, no només perquè s'enderroqués l'edifici sinó per l'ús que se li ha volgut donar.  

Abans que l'Ajuntament de Barcelona comprés el teatre per fer-hi equipaments públics, es va valorar una opció de compra per fer-hi un geriàtric. finalment va ser l'Església Cristiana Xinesa qui el va comprar, però no va obtenir el permís per fer-hi el seu espai de culte. 

Un cop en mans de l'Ajuntament, i després de descartar l'enderroc, va estudiar la reforma de l'edifici per convertir-lo en el museu d'arts escèniques. Després el projecte va derivar en museu del Paral·lel. 

Ara el projecte de rehabilitació del Teatre Arnau forma part de l'estratègia municipal de revitalització de l'avinguda del Paral·lel per consolidar aquest àmbit com un pol cultural de referència a la ciutat.