Basel Adra, Oscar al millor documental: "El premi no canviarà la meva vida"

La victòria de "No Other Land" en la passada edició dels Oscars va comportar el discurs més polític de tota la gala. Un palestí, Basel Adra, i un israelià, Yuval Abraham, van agermanar les seves veus per denunciar "la neteja ètnica" del poble palestí.

Tots dos codirigeixen i coprotagonitzen aquest documental que explica la situació que viuen els veïns de Masafer Yatta, una agrupació de llogarrets del sud de Cisjordània que des de fa dècades fa front als atacs de colons i a l'enderrocament de cases per part d'Israel, que va decretar l'espai zona d'entrenament militar. 

Després de més de 20 anys de litigis, en fa 3 que el Tribunal Suprem israelià va dictaminar que era legal desallotjar els habitants d'aquesta zona. Alguns dels veïns van haver d'anar a viure en coves. 

El Basel, veí d'un d'aquests poblets, va començar a gravar les accions de l'exèrcit israelià amb una càmera domèstica des de ben petit. El Yuval, periodista de la prestigiosa revista israeliana +972, el va conèixer quan va arribar a Masafer Yatta per escriure un article. D'aquesta trobada en va sortir un documental que ha estat premiat amb l'Oscar -la quarta vegada en la història que el guanya un israelià-. Un triomf que el ministre de Cultura israelià va qualificar de "dia trist".

I és que "No Other Land" ofereix una visió tan real com crua de l'actuació de l'exèrcit israelià -emparat en unes lleis decidides en tribunals d'Israel-  i del sofriment dels palestins a Cisjordània. Vides com la del Basel, que, acabat d'aterrar de Los Angeles, s'ha assegut a parlar amb els corresponsals a Orient Mitjà de 3Cat: Roser Oliver i Jordi Brescó.

R.O. i J.B.: Com està sent aquesta tornada a la realitat? Creus que aquest premi canviarà la teva vida a nivell personal?

B. A.: En absolut. Vaig guanyar l'Oscar la setmana passada, i avui ja he tornat a la realitat, on visc, a casa, amb la gent que estimo. I continuaré lluitant per la meva comunitat de la manera que pugui. L'únic que buscava amb aquest documental era que el món conegués la història de Masafer Yatta, i exigir la seva part de responsabilitat als Estats Units i a Europa en tot plegat.

R.O. i J.B.: Confies que aquest reconeixement comporti algun canvi en la situació a Masafer Yatta?

B. A.: Desafortunadament, de moment no hi ha hagut cap impacte sobre el terreny. Més aviat el contrari: la situació dels palestins va cada vegada a pitjor, tan a Massafer Yatta com a tot Cisjordània. A més de Gaza, és clar. Sense anar més lluny, avui hem tingut dos nous atacs per part de colons jueus.

R.O. i J.B.: Com d'habituals són aquest tipus d'atacs en aquesta zona?

B. A.: En tenim cada dia des de fa 17 mesos, quan va començar la guerra a Gaza. Des d'aleshores, els colons ja han construït un total de sis assentaments embrionaris a l'àrea de Massafer Yatta; és a dir, els palestins hem perdut una quantitat enorme de terreny.

R.O. i J.B.: Creus que l'èxit internacional d'aquest documental pot haver esperonat encara més els colons a actuar contra vosaltres?

B. A.: No ho crec, no. És veritat que a les xarxes socials es nota que estan enfadats, perquè el documental ensenya la realitat del que fan. Però no crec que necessitin cap excusa per continuar amb els seus actes. Són terroristes, això és en el que creuen i així és com actuen. I continuaran fent-ho perquè ningú els atura.

R.O. i J.B.: Qui els empara?

B. A.: La llei israeliana, que s'utilitza com a arma contra els palestins. Els tribunals, els soldats, el govern, els colons... tots tenen un mateix objectiu comú: legitimar l'ocupació, el robatori de les nostres terres, la destrucció de les nostres cases i la construcció d'aquests assentaments. Són tribunals que apliquen l'apartheid. De fet, el jutge que va donar llum verda que l'exèrcit israelià expulsés 1.300 persones de Masafer Yatta és un colon que viu en un assentament de Cisjordània. En un assentament que, segons el Dret Internacional, és il·legal. I encara així, és jutge.
 

R.O. i J.B.: Israel assegura que els veïns de Masafer Yatta no són els propietaris d'aquestes terres…

B. A.: Què has d'esperar dels responsables de la Naqba del 1948? La creació de l'estat d'Israel parteix de la destrucció de 500 pobles palestins, de l'assassinat de desenes de milers de persones i del desplaçament de 700.000 més. El que estan fent a Masafer Yatta és bàsicament una altra Naqba. Els israelians són els menys indicats per parlar de qui és el propietari d'un territori. 

R.O. i J.B.: Com es pot combatre això?

B. A.: És molt complicat, perquè Israel utilitza la llei militar i aquestes mentides per perjudicar-nos. Nosaltres portem vivint aquí des de fa dècades. El Dret Internacional i el Tribunal Internacional de Justícia han estat clars en aquest sentit: l'ocupació israeliana és il·legal. Masafer Yatta és en territori palestí.

R.O. i J.B.: Com veus el futur?

B. A.: Gens esperançador. Ja veieu el que ha passat a Gaza. És desolador; mai m'hauria imaginat que podria arribar a viure un genocidi. Tothom l'ha vist i ningú de la comunitat internacional ha fet res per aturar-lo. Ara han passat de Gaza a Cisjordània: al nord ja han expulsat 50.000 persones dels camps de refugiats. I ara Donald Trump ofereix el que vol als colons i als soldats. No m'estranyaria que un dia d'aquests anunciï l'annexió de Cisjordània. 
 

R.O. i J.B.: En el teu discurs a la cerimònia dels Oscars et mostraves més esperançat.

B. A.: M'agradaria viure en unes condicions millors, sense aquests colons, sense aquests soldats. M'agradaria estar ocupat en altres coses, i no haver de fer un documental ni haver de guanyar un Oscar. M'agradaria viure una vida millor, on no hagués de fer front a criminals atacant cada dia la meva comunitat i la meva família. La meva feina és no normalitzar-ho, lluitar perquè acabi.

R.O. i J.B.: Aquesta lluita, t'ha suposat algun problema a nivell personal?

B. A.: Per haver dirigit la pel·lícula vaig rebre amenaces per xarxes socials, i soldats israelians m'han detingut en checkpoints. Però jo ja hi estava acostumat, perquè soc un activista i he estat víctima de violència física per part de soldats i de colons. Qui ho va passar malament de debò va ser l'altre director, el Yuval, que és jueu. Després que a la Berlinale digués que Israel, el seu país, estava cometent un apartheid, un grup d'ultradretans es va plantar a casa seva i la seva mare va haver de marxar i anar a viure temporalment amb la seva germana. Encara el continuen amenaçant a dia d'avui. De fet, encara no ha tornat a Israel després dels Oscars.

R.O. i J.B.: Tot i que el Yuval sigui israelià, a Israel no li ha fet gaire gràcia aquest Oscar…

B. A.: Sí, ja vaig llegir que el ministre de Cultura deia que era un dia trist perquè el documental mostrava una mala imatge d'Israel. En fi, aquesta és la realitat. Nosaltres simplement mostrem el que l'exèrcit i els colons ens fan, de manera il·legal, a la nostra terra, dia rere dia.