Lea Tavares, una de les nenes filla de mare negre i pare blanc que va ser arrencada de la seva família per ser considerar filla del pecat.
Lea Tavares, una de les nenes filles de mare negra i pare blanc que van ser arrencades de la seva família (3Cat)

Bèlgica, condemnada per segregar infants mestissos al Congo durant l'època colonial

Una sentència reconeix que cinc dones que van ser "segrestades" en un "acte inhumà" per raó del seu origen

RedaccióActualitzat

El Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les ha condemnat aquest dilluns l'estat de Bèlgica per crims contra la humanitat per haver separat forçosament cinc nenes mestisses de les seves mares durant el període colonialista al Congo Belga.

La sentència ho ha qualificat de forma de "segrest" i ha obligat l'Estat a indemnitzar amb 50.000 euros cadascuna de les cinc víctimes, que ara tenen al voltant de setanta anys.

"Aquesta sentència diu que tenim un cert valor en aquest món; estem reconegudes", ha celebrat Lea Tavares, una de les víctimes, en declaracions a la cadena pública RTBF. Després de conèixer la sentència, Tavares se sent escoltada després de dècades "silenciada".

Atacs amb pintura vermella a estàtues del rei Leopold II, l'artífex de la colonització (Europa Press)

Fa tres anys, un equip de TV3 va entrevistar Lea Tavares i Simone Ngalula amb motiu de la demanda contra Bèlgica. Tavares va narrar la seva infància robada i va explicar per què als infants com ella, de mare congolesa i pare colonitzador, eren arrencats de les famílies:

"Durant la colonització, les mestisses constituïen una amenaça per a la supremacia de la raça blanca i per a la colonització. I per afrontar aquesta amenaça l'estat belga va instaurar un sistema amb l'objectiu d'eliminar els mestissos."

Una victòria "històrica"

Tant ella com les altres quatre demandants --Simone Ngalula, Monique Bitu Bingi, Noelle Verbeeken i Marie-José Loshi-- celebren el que consideren una victòria "històrica", ja que és la primera condemna a l'estat belga per la política de segregació sistemàtica que va imposar durant el colonialisme al Congo, Ruanda i Burundi.

En concret, les cinc víctimes van ser capturades quan tenien menys de 7 anys en el marc d'un "pla de cerca i segrest sistemàtic" i "únicament per raó del seu origen", segons recull la sentència.

Lea Tavares i Simone Ngalula volen justícia (Catalunya Ràdio, Jordi Baró)

El Tribunal d'Apel·lació també ha dictat que els fets corresponen a un "acte inhumà i de persecució constitutiu de crim contra la humanitat en virtut dels principis del dret internacional".

Caldrà veure si aquest cas estableix jurisprudència. Es calcula que entre 15.000 i 20.000 infants mestissos van ser víctimes d'aquesta segregació per ser fills de mare negra i pare belga blanc. 

Llavors, la majoria dels nens i nenes eren enviats a centres religiosos, encara que en molts casos van quedar en mans de milícies congoleses i van patir més abusos.

El 2019, el llavors primer ministre belga, Charles Michel, va demanar perdó als infants mestissos víctimes d'aquest sistema.

 
ARXIVAT A:
Drets humansMemòria històrica Bèlgica
Anar al contingut