Beneficis rècord de les petrolieres: així es fan d'or amb la guerra de Rússia

Mai a la història els gegants petroliers occidentals havien guanyat tants diners com ara.

L'expressió "si hi ha maror, peix en abundor" explica per què aquestes empreses estan traient profit de la crisi energètica més important de les darreres dècades a causa de la guerra de Rússia.

L'any 2022 quedarà marcat a la història de les reines del petroli occidental com el més prolífic des que se'n tenen registres: les americanes Exxon Mobil i Chevron, la francesa Total Energies, l'angloholandesa Shell, la noruega Equidnor, la britànica British Petroleum (BP) i l'espanyola Repsol han duplicat beneficis i entre totes han guanyat més de 215.347 milions de dòlars.

La guerra ha fet que d'un any per l'altre el petroli rus, que fins ara inundava el continent europeu, hagi disminuït molt, i amb menys petroli al mercat, els preus del barril s'han incrementat i han tocat màxims de 128 dòlars. Però si bé l'escalada del preu del barril Brent és coneguda, no ho és tant la veritable gallina dels ous d'or d'aquest negoci: el refinament.

La gallina dels ous d'or de les petrolieres

El negoci en què les petrolieres occidentals han fet l'agost a causa de la guerra de Rússia és la refineria. El refinament és el procés necessari per convertir el petroli en benzina o dièsel, i Rússia era un exportador net de producte ja refinat, és a dir, de combustible que arribava ja preparat al port i que podia anar directament a les gasolineres.

En desaparèixer el producte refinat rus, les petrolieres --que són les que controlen les refineries-- han tingut més barrils de petroli per convertir en combustible, i a més, a un preu molt més alt que l'any passat.

Repsol, per exemple, que controla cinc de les vuit refineries que hi ha a Espanya, ha multiplicat per sis el seu marge de benefici. Si el 2021 treia un benefici de 2,4 euros per cada barril que refinava, el 2022, amb l'inici de la guerra a Ucraïna, va a passar a treure'n 15,6.

El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va recordar dijous que els beneficis de Repsol d'aquest any no compensen les pèrdues durant la pandèmia, i que els bons resultats del refinament han estat perquè a Europa es depèn de les importacions després que "els reguladors han preferit oblidar la necessitat d'invertir en petroli, gas i capacitat de refinament".

L'oligopoli de les refineries a Espanya

A Espanya hi ha vuit refineries, que controlen, bàsicament, tres empreses: Cepsa, BP i Repsol. Però la concentració de poder és clau sobretot en el cas de Repsol, que té cinc refineries, més de la meitat, i Cepsa, que en té dues.

Actualment hi ha refineries a Tarragona, Castelló, Bilbao, la Corunya, Puertollano, Cartagena, Huelva i Algesires. Espanya és un país amb molta capacitat per refinar; de fet, compta amb gairebé un 10% de les refineries que encara queden a Europa. El problema, segons l'investigador especialitzat en el sector i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Perdiguero, és que Espanya és el país amb més concentració de poder en aquesta activitat.

"El Regne Unit té aproximadament una desena de refineries, però se les reparteixen vuit o nou actors. Espanya és el país amb més concentració, només la controlen tres empreses, i en un moment de menor oferta tenen capacitat per imposar preus."

El doble negoci de les grans

Però el refinament no és, com a tal, l'únic negoci en què han guanyat diners. La clau de volta és que controlant el refinament poden fixar els preus majoristes. És a dir, el preu a què venen al combustible a les benzineres, i del qual realment depèn el preu final.

Aquest preu serà el que hauran de posar amb uns cèntims de més totes les benzineres, des de les mateixes del grup fins a les independents o low-cost, que hauran de competir amb les de marca.

Per tant, Repsol, Cepsa i BP no només han multiplicat marges de benefici refinant petroli en combustible, sinó que aquest carburant després el venen a la que serà la seva competència a les carreteres.

Competència deslleial? La denúncia a la CNMC

De fet, fa només uns mesos, el regulador de la competència (CNMC) va obrir una investigació a Repsol, Cepsa i BP per dues denúncies rebudes per una xarxa de benzineres. Denunciaven que les grans fan competència deslleial, ja que apugen preus a la refineria, i les gasolineres independents han de comprar el combustible al mateix preu que aquestes mateixes petrolieres el venen a les seves gasolineres de marca.

Per això, des de l'Associació Catalana d'Estacions de Servei, el seu president, Albert Campabadal, denuncia que a benzineres com la seva les estan desplaçant del mercat.

"Les refineries venen el combustible car; per tant, no podem mantenir preus barats, i en aquestes circumstàncies de desigualtat hem de competir amb els establiments de les mateixes Repsol, BP o Cepsa, que apliquen descomptes impossibles d'assumir per a nosaltres."

El director general de la xarxa de benzineres Autonetoil, del grup Moure, Manel Montero, també assenyala: "Hi ha tres companyies de les quals depenem; són elles les que ens posen la música per ballar, les que ens venen el producte."

Perdiguero és contundent: "Si les grans apugen els preus del producte refinat, apugen el preu de la benzina i això fa impossible que les petites puguin competir, perquè la xarxa de les petrolieres convencionals és inigualable, estan més ben situades, tenen botiga i prestigi; per tant, si el preu és el mateix, la gent es decidirà per elles."

Transició energètica, ara amb retard?

Aquests beneficis, però, arriben en un moment en què l'activitat petroliera semblava tocada de mort. La transició energètica a Europa vol rebaixar emissions, i canvis com el del cotxe elèctric amenacen a llarg termini una activitat extremadament rendible fins ara.

Per això, moltes petrolieres europees volien invertir per reinventar-se cap a l'energia verda, i ho estaven fent. Però ara, davant la pluja de diners, s'ho estan repensant. Com British Petroleum, que ja ha retallat les previsions per reduir l'extracció de petroli. Havia fixat que el 2030 produiria un 40% menys de petroli, i la setmana passada ja va rebaixar aquesta previsió al 25%, gairebé la meitat, a més de sumar una inversió de 8.000 milions d'euros en energies fòssils amb la qual a priori no comptava.

Tot plegat, els beneficis escandalosos de les petrolieres han fet recordar a les companyies que el diner és molt llaminer, malgrat l'emergència climàtica, i que han d'aprofitar l'ocasió i forçar la màquina en un moment en què moltes empreses petrolieres anaven de baixa, per exemple, a la borsa.

Això no deixa de ser una amenaça per a l'agenda climàtica, ja que, ara per ara, els combustibles fòssils continuaran tenint molta presència en el dia a dia del món occidental.