Berlín: ciutat històrica o parc temàtic?
De "barrera de protecció antifeixista", segons l'RDA, a atracció turística. El mur de Berlín commemora aquest 13 d'agost els 50 anys de la seva construcció. Aquest aniversari -amb exposicions, documentals i actes oficials- furga en velles ferides i torna a posar damunt la taula el debat sobre com Berlín ha de conviure amb la seva història i, el més important: com l'ha de vendre sense perdre aquest punt "pobre, però sexi" que atrau cada any milions de persones.
"On és el mur?", pregunten la majoria de turistes que visiten la capital alemanya. El poc que en queda i el seu rastre és un dels atractius de la ciutat. Des del 9 de novembre de 1989, les ànsies dels berlinesos per passar pàgina han esborrat les restes d'aquella frontera. En moltes zones és gairebé impossible endevinar la seva presència. Un bon exemple són les imatges de Jürgen Ritter, que durant deu anys es va dedicar a fotografiar els 1.400 quilòmetres de frontera entre les dues Alemanyes.
El que era un llast s'ha convertit en una oportunitat. Berlín, amb una de les taxes d'atur més elevades d'Alemanya, veu ara en la paret de formigó un negoci i li vol treure tot el suc possible. La ciutat ha multiplicat en pocs anys el nombre de turistes, i s'ha situat al costat de París, Londres i Roma com una de les destinacions europees de referència. Embriagades per l'èxit, les institucions semblen no tenir una idea clara de "què vol ser Berlín quan sigui gran". Algunes veus critiquen la situació actual i es refereixen a la ciutat com una mena de "Disneyland" de la història.
Desenes de Trabis, els cotxes més populars de l'RDA, fan visites guiades per les zones emblemàtiques de Berlín. El turista pot, fins i tot, viure l'experiència de passar per un control fronterer amb guàrdies que li demanen la documentació. També es poden adquirir gorres de plat dels diferents exèrcits presents durant l'ocupació o comprar un passaport amb els segells per passar la frontera. Totes aquestes atraccions, aparentment inofensives, comparteixen espai amb el dolor de centenars de persones que van veure truncada la seva vida per la divisió de la ciutat i el país. "Això seria impossible amb el nazisme", denuncien les víctimes de la repressió de l'RDA. Moltes veuen com el seu patiment no ha estat compensat ni econòmicament ni socialment. Alemanya prohibeix portar uniformes nazis, però en canvi, no hi ha cap legislació que reguli l'exhibició de símbols del règim comunista, com sí que succeeix a d'altres països de l'exòrbita soviètica.
Com evitar que Berlín i tota la seva història caiguin en la frivolitat i en la diversió sense missatge? "Hi ha una queixa generalitzada que la demolició del mur va ser massa extensa", assegura l'alcalde, Klaus Wowereit. La ciutat, amb ajuda del govern alemany i de la Unió Europea, ha desembutxacat 28 milions d'euros per reconstruir parts del mur i del seu traçat. Màrqueting o memòria històrica? Depèn de qui opini o potser una mica de les dues coses.
En una data tan significativa com el 50è aniversari de la construcció del mur, Berlín vol aprofitar per ampliar el negoci turístic. Però té el risc que el model mori del seu propi èxit.
El que era un llast s'ha convertit en una oportunitat. Berlín, amb una de les taxes d'atur més elevades d'Alemanya, veu ara en la paret de formigó un negoci i li vol treure tot el suc possible. La ciutat ha multiplicat en pocs anys el nombre de turistes, i s'ha situat al costat de París, Londres i Roma com una de les destinacions europees de referència. Embriagades per l'èxit, les institucions semblen no tenir una idea clara de "què vol ser Berlín quan sigui gran". Algunes veus critiquen la situació actual i es refereixen a la ciutat com una mena de "Disneyland" de la història.
Desenes de Trabis, els cotxes més populars de l'RDA, fan visites guiades per les zones emblemàtiques de Berlín. El turista pot, fins i tot, viure l'experiència de passar per un control fronterer amb guàrdies que li demanen la documentació. També es poden adquirir gorres de plat dels diferents exèrcits presents durant l'ocupació o comprar un passaport amb els segells per passar la frontera. Totes aquestes atraccions, aparentment inofensives, comparteixen espai amb el dolor de centenars de persones que van veure truncada la seva vida per la divisió de la ciutat i el país. "Això seria impossible amb el nazisme", denuncien les víctimes de la repressió de l'RDA. Moltes veuen com el seu patiment no ha estat compensat ni econòmicament ni socialment. Alemanya prohibeix portar uniformes nazis, però en canvi, no hi ha cap legislació que reguli l'exhibició de símbols del règim comunista, com sí que succeeix a d'altres països de l'exòrbita soviètica.
Com evitar que Berlín i tota la seva història caiguin en la frivolitat i en la diversió sense missatge? "Hi ha una queixa generalitzada que la demolició del mur va ser massa extensa", assegura l'alcalde, Klaus Wowereit. La ciutat, amb ajuda del govern alemany i de la Unió Europea, ha desembutxacat 28 milions d'euros per reconstruir parts del mur i del seu traçat. Màrqueting o memòria històrica? Depèn de qui opini o potser una mica de les dues coses.
En una data tan significativa com el 50è aniversari de la construcció del mur, Berlín vol aprofitar per ampliar el negoci turístic. Però té el risc que el model mori del seu propi èxit.
