Bessons de dos pares diferents: l'insòlit cas d'uns germans a Colòmbia

Científics del Grup de Genètica de la Universitat Nacional de Colòmbia han documentat un dels pocs casos al món de bessons engendrats per pares diferents.

Actualment hi ha registrats 19 casos al món de superfecundació heteropaternal, com es coneix mèdicament aquest fenomen tan poc freqüent, tot i que, arran de les proves de paternitat, se'n podrien detectar més del que es pensava.

El cas dels bessons de Colòmbia es va començar a investigar el 2018, precisament per la petició d'una prova de paternitat. El pare sospitava que els fills no eren seus.

Es tracta de dos nens que havien nascut, al cap de 35 setmanes de gestació, en un únic part, amb 1.700 grams de pes l'un i 2.380 l'altre.

Segons la investigació publicada a la revista Biomédica, els primers resultats de la prova d'ADN van donar una coincidència genètica del 99,9% d'un dels nadons amb el pare, mentre que l'altre no hi coincidia en 14 del 17 marcadors.

Es van fer primer les proves d'ADN amb la mare per descartar un canvi de nadó, i després, davant de l'inusual resultat, es van repetir les proves agafant com a marcador el cromosoma Y, que és el masculí. Es van obtenir els mateixos resultats i, per tant, es va concloure que un dels nadons havia estat concebut amb l'esperma d'un altre home.

La superfecundació

Aquest cas de superfecundació passa quan una dona produeix dos o més òvuls en una mateix cicle, o consecutius, i un és fecundat en una relació sexual i l'altre en una segona, que pot tenir lloc amb una setmana i 10 dies de diferència. Quan els espermatozoides són del mateix home, es parla de superfecundació homopaternal, però quan són d'homes diferents se'n diu heteropaternal.

En aquest últim cas, les implicacions són més socials i culturals que no pas mèdiques, ja que l'única diferència són els donants, o pares, però això no comporta cap problema en el desenvolupament dels nadons.

Com passa

Quan una dona es queda embarassada, el seu cos genera un sistema de bloqueig que evita noves gestacions. És un sistema que funciona gairebé sempre. Segons la revista Scientific American, per quedar embarassada de dos embrions fecundats en moments diferents han de coincidir tres situacions excepcionals: l'existència de més d'un òvul, d'un mateix cicle o d'una nova ovulació; la presència d'esperma que els fecundi (es pot tractar d'espermatozoides resistents al cap de cinc dies d'un sol coit o d'una relació posterior (amb el mateix home o diferent), i la implantació correcta del segon embrió.

Quan es tracta de la producció de més d'un òvul i de la fecundació al cap d'almenys 72 hores d'espermatozoides resistents es parla de superfetació, mentre que quan es tracta d'una nova ovulació i d'esperma d'un coit diferent es parla de superfecundació.

En el cas de bessons normals, s'engendren simultàniament, mentre que en el cas de la superfecundació o superfetació, es fa de manera successiva.

Els especialistes consideren que la diferència de l'edat de gestació dels fetus no pot ser superior a les tres setmanes i han de néixer tots dos en un mateix part, de manera que es procura que el naixement del més jove sigui el menys prematur possible.

Normalment aquests casos se solen detectar quan es percep una diferència d'edat entre els fetus, però actualment les proves d'ADN poden fer aflorar més casos que d'una altra manera no s'haurien registrat.

Història de casos

La primera superfetació documentada data del 1932. Les tècniques de reproducció assistida o de fertilitat han pogut afavorir aquest fenomen mèdic. En les primeres dècades del segle XXI se n'han registrat diversos casos, com el publicat en un estudi canadenc del 2005 a The Journal of Pediatrics. Es tracta d'una dona de 32 anys sotmesa a fecundació assistida a qui, quan portava cinc mesos de gestació de dos embrions, es va detectar un tercer fetus que tenia tres setmanes menys que els altres. N'han transcendit d'altres: el 2007 al Regne Unit, el 2008 als Estats Units o, més recent, el 2016 a Austràlia.

En tots aquest casos, els nadons eren fills del mateix pare, però, el 2019, un cas de bessons de pares diferents va causar força enrenou a la Xina. La descoberta també es va fer arran d'una prova d'ADN que van demanar els progenitors per demostrar la paternitat a l'hora d'inscriure'ls al registre civil de Xiamen.

Aquest fenomen és més habitual entre els mamífers que tenen aparellaments múltiples, com ara gats, gossos, cabres, vaques o conills, segons un estudi alemany publicat el 2011. En el cas de la llebre no són infreqüents, asseguren, embarassos simultanis que acaben amb parts diferents.