Biden beneeix el Pròxim Orient de Trump

Eren males dates, les prefixades pel primer viatge al Pròxim Orient de Joe Biden com a president dels Estats Units. En plena ofensiva pels anomenats "valors universals" que ell mateix va defensar a Madrid el mes passat en la cimera de l'OTAN contra Rússia i la Xina. En mig d'un pretès debat ideològic entre democràcia i autocràcia. En època de retorn a la guerra freda.

Males dates, perquè Biden no tenia massa marge de maniobra en la visita als dos principals aliats dels Estats Units a la regió. L'Aràbia Saudita i Israel no són, precisament, capdavanters en la defensa dels drets humans. Més aviat van sumant crítiques i condemnes creixents: la primera com a monarquia absoluta teocràtica; l'estat jueu, acusat per les principals ONG prodrets humans nacionals i internacionals d'aplicar un règim d'apartheid als territoris palestins que ocupa il·legalment des de 1967. Tots dos, a més, comparteixen acusacions raonades d'haver assassinat periodistes recentment.

No tenia massa marge de maniobra, Biden. Però la gira hauria pogut transcórrer entre missatges més subtils. Donant a entendre que la valuosa cobertura que els Estats Units donen als seus aliats en defensa i finances hauria de tenir un preu mínim. Mínim per poder posar-los algunes condicions a canvi.

No ha estat el cas. Només arribar Biden a Tel Aviv, dimecres, el primer ministre d'Israel, Yair Lapid, va parafrasejar-lo quan es proclama "sionista" sense ser jueu. I el president, a peu de pista, el va corroborar assegurant que "la connexió entre el poble d'Israel i el poble nord-americà toca el moll de l'os".

A partir d'aquí, el que la Casa Blanca pretenia que fos una visita "històrica" es va transformar en la segona etapa de la gira pels dos mateixos països que va inaugurar fa cinc anys el seu predecessor i enemic polític a casa, Donald Trump.

De fet, el president demòcrata només ha pogut lluir, com han volgut exagerar els seus portaveus, de fer el primer vol directe entre Israel i l'Aràbia Saudita. Bé, Trump havia estat realment el primer a enllaçar tots dos països en un vol de l'Air Force One. L'única diferència és que el magnat havia començat per la Casa dels Saud.

Sense dir-ho clar, Biden ha anat a Jerusalem i a Jiddah, precisament a reblar el clau dels anomenats Acords d'Abraham, un procés iniciat també per Trump -atribuïble més aviat al seu exassessor personal i gendre, Jared Kushner.

Els acords consisteixen, de fet, a pagar amb favors polítics i econòmics nord-americans als països àrabs que normalitzin relacions amb Israel. L'Aràbia Saudita serà la cirereta. És imminent. Aprofitant la visita, Riad ja ha obert l'espai aeri a l'aviació israeliana.

Com xerpes, ja l'han precedit els Emirats Àrabs Units (a canvi d'armes i intel·ligència), Bahrain (suport polític a la monarquia), el Marroc ("marroquinització" del Sàhara) i el Sudan (diners i menjar).

Biden ho ha tingut més difícil que Trump pels seus discursos previs a favor dels drets humans i per la sociologia del seu electorat, presumiblement més progressista. Però, fet i fet, el viatge ha tingut regust trumpià, servit -això sí- amb bones maneres.

El president demòcrata no ha revertit, ni tan sols ha promès fer-ho, cap de les iniciatives del republicà: acceptar l'annexió israeliana de Jerusalem Est, projectar el trasllat de l'ambaixada dels EUA a Jerusalem i acceptar els assentaments jueus als territoris ocupats.

Els palestins s'han hagut de conformar amb una timidíssima menció a l'anomenada "solució dels dos estats", quimèrica ja pels fets consumats d'Israel als territoris ocupats, i ara ja beneïts de facto pels dos partits que s'alternen en el poder a Washington.

I més difícil encara per a Biden. Entre totes dues visites presidencials, Riad ha estat acusada i condemnada mundialment per l'assassinat i esquarterament del periodista saudita dissident i col·laborador del Washington Post, Jamal Khashoggi. Israel, per la mort d'una col·lega palestina d'Al-Jazeera, Shireen Abu Akleh, d'un tret militar intencionat.

Biden no va dir res, ja president, de l'assassinat d'Abu Akleh. En l'afer Khashoggi havia promès que faria de l'Aràbia Saudita -textualment- un estat pària.

Divendres encaixava -només punys, això sí- i es reunia amb el príncep hereu i home fort de la Casa dels Saud, Mohamed bin Salman, presumpte executor, per ordre, del periodista dissident. Biden ha fet saber que l'hauria renyat; Bin Salman ha filtrat com a resposta, potser amb sarcasme, que els Estats Units també s'equivoquen i que no poden imposar els seus valors.

Resultat: és de preveure que les petromonarquies del Golf incrementin pressupostos de defensa per invertir-los als Estats Units i que bombegin més petroli per estabilitzar preus i estalviar inestabilitat política als països de l'OTAN.

Preus del combustible en temps de guerra a Ucraïna i sancions a Rússia, el repte del programa nuclear iranià, aturar l'avanç de Moscou i Pequín a la regió. I en el rerefons, el poderós lobby sionista al Congrés dels Estats Units.

Poden no faltar-li motius a Biden per canviar d'opinió un cop ha arribat a la Casa Blanca. Però el que fa intuir aquest viatge, com a mínim, és que li ha faltat "finezza". I en tot cas, segella que hi ha motius d'estat que l'ètica no pot comprendre.