Biden cedeix i accepta el 31 d'agost com la data límit per sortir de l'Afganistan
El G7 i la UE han demanat poder evacuar afganesos més enllà d'aquesta data, però els talibans han dit que no
El president dels Estats Units, Joe Biden, finalment ha cedit a la pressió dels talibans i ha confirmat aquest dimarts que el 31 d'agost hauran acabat l'evacuació de l'aeroport de Kabul.
Ha rebutjat així la possibilitat de prorrogar la sortida del país, com li han demanat aquest mateix dimarts la majoria d'integrants del G7, entre els quals hi ha Alemanya, el Regne Unit i França.
També ha desestimat les propostes de la seva administració per fer aquesta pròrroga, sobretot després de la reunió secreta del director de la CIA amb els talibans a Kabul.
Demana "col·laboració" als talibans
Biden ha acompanyat la confirmació amb una última petició als talibans: que facilitin l'evacuació aixecant el bloqueig dels accessos a l'aeroport fins a finals de mes:
"Estem treballant a bon ritme per acabar el 31 d'agost. Com més aviat sigui, millor. Cada dia d'operació afegeix un risc per a les nostres tropes. Però complir el termini del 31 depèn que els talibans continuïn col·laborant, permetent l'accés a l'aeroport dels que han de ser evacuats, i no interrompin les nostres operacions."
La "considerable influència" del G7
Els integrants del G7 també han reclamat als talibans que, malgrat que els Estats Units marxin el 31, garanteixin les sortides de l'aeroport més enllà d'aquesta data.
El primer ministre britànic, Boris Johnson, ho ha dit suggerint que pot haver-hi represàlies al país si no ho fan:
"Han de garantir en tot moment, fins al 31 d'agost i més enllà, un accés segur per als que vulguin sortir. Alguns diran que no ho accepten i alguns, espero, veuran que això és assenyat perquè el G7 té una considerable influència econòmica, diplomàtica i política."
També la UE
Per la seva banda, la Unió Europea ha fet una crida similar però en positiu, anunciant que multiplicaran per 4 els ajuts al desenvolupament a l'Afganistan.
Aquest increment, però, estarà condicionat a que el nou govern respecti els drets humans, sobretot de les dones i les minories.
Ho ha anunciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha proposat que l'ONU es faci càrrec de garantir l'evacuació d'afganesos a partir de l'1 de setembre:
"Tenim apartats mil milions d'euros per als pròxims 7 anys per l'Afganistan de l'Assistència Europea al Desenvolupament, que ara estan congelats fins que tinguem garanties sòlides i accions creïbles sobre el terreny que es compleixen les condicions."
Intencions oposades
En el rerefons d'aquest estira-i-arronsa hi ha les intencions oposades dels talibans i dels països que han ocupat militarment el país els últims 20 anys: els primers volen que marxin el mínim d'afganesos, i els segons volen endur-se com més gent millor.
La resposta dels talibans ha estat ràpida: en roda de premsa, el portaveu, Zabihullah Mujahid, ha dit que "allargar la retirada més enllà del 31 seria un acte unilateral":
"No permetrem la marxa d'afganesos després del 31. I no permetrem que els americans es quedin. Prendrem mesures molt serioses amb l'ajuda de Déu."
Llistes ampliades
Els talibans havien dit fins ara que no impedirien que marxin tots els afganesos que vulguin fer-ho, però ara han canviat d'estratègia, i ho han començat a limitar.
Molt possiblement el motiu és que els països estrangers estan afegint molts noms a les llistes de potencials evacuats amb què treballen.
El cas més clar és, precisament, els Estats Units: estan evacuant uns 15.000 ciutadans afganesos cada dia, i a aquest ritme, se n'enduran uns 100.000.
