Biden creu real l'amenaça d'una guerra nuclear, però segons la Casa Blanca "no hi ha cap raó"

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha triat un sopar a porta tancada a Nova York per afirmar que el risc d'una guerra nuclear està tan a prop com ho va estar amb la crisi dels míssils de Cuba de 1962, en plena Guerra Freda.

"Tenim l'amenaça d'una arma nuclear si les coses continuen anant com fins ara", ha dit Biden, apuntant a la complicada situació de l'exèrcit rus a Ucraïna, amb derrotes militars contínues, i a la necessitat de Vladímir Putin de sortir políticament del pas.

El president nord-americà creu que Putin no feia broma quan va agitar el fantasma de la guerra nuclear, durant el discurs televisat del 21 de setembre passat, en què va anunciar la mobilització parcial:

"Si la integritat territorial del nostre país es veu amenaçada, farem servir, sense dubtar-ho, tots els mitjans al nostre abast per protegir Rússia i el nostre poble. I no és un farol."

Biden ha advertit: "No crec que es puguin fer servir armes tàctiques sense acabar en l'Armageddon", el terme bíblic per referir-se a la fi del món, donant a entendre que Washington respondria i l'abast de la destrucció seria massiu. 

Tot i l'aparent intenció de ser discret, les paraules de Biden han transcendit. La primera a reaccionar ha estat la Casa Blanca. La seva portaveu, Karine Jean Pierre, considera que "no hi cap raó" per ajustar l'estratègia nuclear de Washington.

"Tampoc tenim indicis que Rússia s'estigui preparant per utilitzar armes nuclears", ha puntualitzat. 

Europa rebaixa l'amenaça

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que tiraran endavant la seva estratègia de suport a Kíiv malgrat les amenaces de Rússia.

Mentrestant, el president del Consell Europeu, Charles Michel, diu que, actualment, l'amenaça nuclear més gran és que l'exèrcit rus hagi ocupat la central de Zaporíjia, la més gran d'Europa.

El president francès, Emmanuel Macron, ha advertit que "s'ha de parlar amb prudència quan es tracta d'aquests assumptes", apuntant indirectament a Biden.

Sigui com sigui, la comunitat internacional especula que un atac nuclear tàctic seria la darrera carta de Putin per resoldre les derrotes militars a Ucraïna i continuar escalant el conflicte.

Putin ha agitat diverses vegades el fantasma nuclear

Durant el curs de la guerra, el president rus ha agitat diverses vegades l'amenaça nuclear. La darrera, quan va firmar els decrets d'annexió de les quatre províncies ucraïneses.

Va dir que els Estats Units havien creat un "precedent" amb el llançament de bombes atòmiques a Nagasaki i Hiroshima. Ho va reblar amenaçant d'utilitzar tots els seus mitjans per protegir el territori rus, que ara també inclou les províncies annexionades.

El Nezavisimaia Gazeta, el principal diari de Rússia, va respondre criticant l'ús, encara que fos retòric, de l'amenaça nuclear. "Suggerir en pensaments o paraules la possibilitat d'un conflicte nuclear és el primer pas per fer-ho realitat", va dir en una editorial.

Qui ha canviat la seva impressió sobre la probabilitat d'un atac nuclear és el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

Si bé anteriorment havia titllat "de propaganda" les amenaces de Putin, ahir va demanar la intervenció de l'OTAN per dissuadir Moscou de pitjar el botó nuclear.

Per què s'utilitza l'amenaça nuclear?

Rússia té prop de 6.000 caps nuclears, segons la Federació de Científics Americans. Els Estats Units, entre 5.000 i 10.000. Washington i Moscou posseeixen el 90% de l'armament nuclear al món i podria destruir diverses vegades la civilització humana.

Tot i que siguin les armes amb més potencial destructiu, no hi ha tractats que en prohibeixin l'ús de forma universal.

Tant Rússia com els països de l'OTAN han rebutjat firmar la iniciativa de les Nacions Unides que busquen erradicar aquest armament: el Tractat sobre la Prohibició d'Armes Nuclears (2017).

L'argument dels països que es proveeixen d'armament nuclear és la dissuasió: si un Estat té la capacitat de destruir completament el seu enemic, l'altre no els atacarà. És el concepte de "destrucció mútua assegurada" dels països implicats i de tot el que els envolta. 

En el cas de Rússia, també reconeix l'ús d'armes nuclears com a element dissuasiu sota uns determinats supòsits. Principalment, si s'ataca la Federació Russa o els seus aliats amb armes nuclears, armes de destrucció massiva o míssils balístics.

Però també si un atac amb armes convencionals posa en perill l'existència de l'Estat.

Tot i que hi ha hagut molts assajos i una millora de la producció tècnica de l'armament nuclear, no s'han utilitzat en un enfrontament armat des de la Segona Guerra Mundial.