Biden endureix la guerra comercial amb la Xina i apujarà els aranzels dels cotxes elèctrics

Ofensiva de la Casa Blanca per frenar les importacions de productes xinesos, en ple any electoral. El president nord-americà, Joe Biden, ha anunciat una pujada dels aranzels en tota mena de productes considerats estratègics, com ara cotxes elèctrics, bateries, xips, alumini, acer, cel·les per plaques solars o productes mèdics. Tot plegat, mercaderies per un valor anual de 18.000 milions de dòlars.

Segons s'ha fet públic aquest dimarts, multiplicarà per quatre l'aranzel que afecta les importacions de cotxes elèctrics xinesos, que serà del 102% (ara s'aplicava una tarifa del 27,5%). L'aranzel sobre els xips o els components de plaques solars es doblaran. Les bateries de cotxes elèctrics pagaran un aranzel a duana del 25%, quan fins ara era del 7,5%, per exemple. El calendari d'aplicació previst és des d'aquest 2024 fins al 2026.

Biden segueix la línia dura de Trump

La decisió del president nord-americà arriba en any electoral i, paradoxalment, endureix encara més la política comercial que va encetar el seu antecessor i rival, Donald Trump. De fet, no es redueix cap dels aranzels que va apujar el llavors president Trump. 

Segons l'administració nord-americana, aquest és un moviment necessari per equilibrar el terreny de joc. Acusen la Xina de subvencionar sota mà sectors industrials estratègics, que poden exportar a tot el món a preus molt més competitius.

L'economista en cap de la Casa Blanca, Lael Brainard, acusa la Xina d'impulsar el seu creixement "a costa dels altres", i "d'inundar" els mercats mundials amb exportacions barates gràcies a "pràctiques comercials deslleials". 

Els Estats Units van importar l'any passat productes xinesos per valor de 427 milions d'euros. En proporció, les mercaderies afectades per la pujada d'aranzels són poques, però d'altíssim valor estratègic. Perquè corresponen a les indústries tecnològicament més avançades i verdes, que la Casa Blanca ha identificat com a prioritàries.

Tant és així, que ha posat en marxa un programa de subvencions per promoure creació de llocs de treball a la indústria nord-americana, una estratègia proteccionista que es veu amb molt escepticisme --i crítiques-- des de l'altra banda de l'Atlàntic, a la Unió Europea. 

Brussel·les també estudia apujar aranzels

També en any electoral, la Comissió Europea també ha anunciat que està estudiant si puja els aranzels als cotxes elèctrics xinesos, que ara són del 10%, tal com li demana la indústria automobilística europea.

Durant el seu discurs de l'estat de la unió, el setembre del 2023, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va insistir en l'argument de l'onada d'exportacions xineses de cotxes elèctrics, "artificialment més barats gràcies a grans subsidis públics".

Ara ha obert una investigació, que haurà d'entomar la nova Comissió Europea que surti de les pròximes eleccions. De fet, l'aterratge a Barcelona del fabricant xinès Chery s'interpreta com un moviment per anticipar per posar un peu en el mercat europeu i esquivar una eventual pujada d'aranzels.