Biden, històric: demana perdó per les atrocitats dels governs dels EUA als nens indígenes
Durant un segle i mig, aquestes criatures van ser tancades en internats perquè assimilessin la cultura blanca i més d'un miler van morir
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat perdó per les atrocitats comeses pels governs nord-americans a les criatures indígenes, que durant un segle i mig van ser tancades en internats perquè assimilessin la cultura blanca.
A dotze dies de les eleccions, Biden ha fet públiques les seves disculpes davant la comunitat dels americans originaris per unes pràctiques en què es van documentar tota mena d'abusos i en què van morir més d'un miler de criatures.
Com va prometre fa dos anys i mig, el president demòcrata ha visitat la reserva índia de Gila River, a Arizona. Un indret que, precisament, fa frontera amb el districte electoral més poblat i que és un dels que decidiran les eleccions.
Malgrat el context electoral, el gest de Biden es pot considerar històric perquè mai cap altre president havia demanat disculpes per aquests abusos als nens indígenes.
"El respecte per la sobirania de les tribus el vam destrossar. Vam expulsar la gent de les seves terres i els vam negar la qualitat d'humans. Els vam negar els seus drets."
"Vam arrabassar-los els infants per tallar els llaços amb els seus ancestres i la seva herència. Però el govern federal mai s'ha disculpat formalment pel que va passar. Fins avui. Jo em disculpo oficialment en qualitat de president dels Estats Units pel que vam fer."
El president ha assumit així la responsabilitat per la política de separar els infants nadius americans dels seus pares per obligar-los a assistir a internats administrats per esglésies i organitzacions religioses amb finançament públic.
L'objectiu era que perdessin la seva llengua i la seva cultura d'origen, i assimilar-los per la força a la societat blanca. Aquestes pràctiques van passar entre el 1819 i el 1969.
Un miler de menors morts per malalties o malnutrició
El president Biden ha estat acompanyat de la seva secretària de l'Interior, Deb Haaland, la primera nadiua americana que forma part del govern dels Estats Units. Els avis i un besavi de Haaland van ser forçats a assistir a aquests internats.
Fa tres anys, sota la seva gestió, es va iniciar una extensa investigació sobre els internats i, el juliol es va publicar un informe que revelava que almenys 973 menors indígenes van morir per malalties o malnutrició en el sistema d'internats del govern. Amb tot, es creu que la xifra real és molt superior.
Com a resultat de la investigació, es van trobar tombes --algunes sense identificar-- en 65 dels més de 400 internats. Per això, el Departament de l'Interior va instar formalment l'executiu a disculpar-se pel trauma causat a totes aquestes generacions de nens indígenes.
