Biden i Starmer ajornen la decisió sobre l'ús de míssils occidentals contra Rússia des d'Ucraïna

Ucraïna haurà d'esperar per poder fer servir els míssils occidentals de llarg abast contra territori rus. Els líders dels Estats Units i el Regne Unit, Joe Biden i Keir Starmer, han ajornat la decisió final sobre la qüestió en la reunió bilateral que s'ha fet a Washington aquest divendres a la nit.

L'autorització era molt esperada pel president ucraïnès, però també una línia vermella que no seria la primera que els aliats occidentals d'Ucraïna haurien traspassat.

Això no vol dir que no s'acabi permetent, però es vol emmarcar en una trobada més àmplia al conjunt de l'OTAN i dins d'un paquet de mesures d'un futur pla de pau. 

Mitjans britànics apunten, de fet, que la decisió està presa, però es vol trobar el moment i el marc adequat per anunciar-la.

Deliberació de matinada

Ha estat una llarga deliberació que ha culminat de matinada a la Casa Blanca. En la trobada del president nord-americà i el primer ministre britànic han decidit congelar la decisió, ara per ara, sobre l'ús dels míssils occidentals de llarg abast contra Rússia.

Després de la reunió, Keir Starmer ha declarat que es tracta de decisions tàctiques que s'han de valorar dins d'una estratègia més àmplia, no només sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna, sinó també amb la situació a l'Orient Mitjà. "Aquesta reunió no era per prendre una decisió concreta", ha dit, i ha afegit que les discussions continuaran amb "un grup més ampli" durant la setmana de reunions d'alt nivell de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, que es farà a finals de mes.

Des de Moscou, el president Vladímir Putin ja havia advertit dijous que un pas així implicaria estendre la guerra entre Rússia i Occident, amb una participació directa de l'OTAN en el conflicte.

Els míssils ATACMS o Storm Shadow són projectils amb un abast màxim de 300 quilòmetres, que fins ara Ucraïna només té permís per utilitzar en els combats dins del seu territori. Si haguessin estat autoritzats, haurien pogut atacar territoris russos de l'interior.

Això permetria a l'exèrcit ucraïnès poder atacar, per exemple, els aeròdroms des d'on s'enlairen els avions de combat russos que després bombardegen les ciutats, posicions de llançamíssils que ataquen territori ucraïnès, o fàbriques d'armament. Tots són objectius militars.
 

Por a l'escalada del conflicte

La reunió d'aquest divendres entre Biden i Starmer ha estat convocada pel president nord-americà precisament per discutir la lletra petita del que suposaria aquesta concessió.

Fins ara Washington s'hi ha resistit per por a una escalada del conflicte, que pogués arrossegar a la guerra països de l'OTAN o provocar una escalada nuclear, com amenaçava Putin. A banda de valorar una estratègia més àmplia que tingui en compte la guerra entre Rússia i Ucraïna i el conflicte a l'Orient Mitjà, el govern nord-americà es troba a les portes de les eleccions presidencials dels Estats Units, que es faran el 5 de novembre.

A més d'Ucraïna, altres aliats al flanc est de l'OTAN, com Polònia, volen que el líder nord-americà permeti a Kíiv utilitzar míssils de llarg abast per atacar objectius militars dins de Rússia, i Biden s'ha mostrat obert a fer algun canvi a la política que ha mantingut fins ara.

Els ministres d'Afers Estrangers que van ser dimecres a Kíiv havien avalat aquest nou pas com a resposta al recent enviament de míssils iranians a Rússia. Un moviment que Teheran nega. 

La qüestió és fins on arribarà Biden i quan podria anunciar un canvi.

Amb la invasió de Kursk, Ucraïna ha demostrat a Occident que no només té capacitat de defensar-se, sinó que pot tornar a agafar la iniciativa al camp de batalla si té el suport necessari dels seus aliats.

Però, en la darrera setmana, Rússia ha començat a recuperar part del territori fronterer de Kursk i ha pres el control de diverses localitats a la regió de Donetsk, a l'est del país, cosa que ha obligat a evacuar centenars de persones.

Moscou ha dut a terme una quarantena d'atacs contra instal·lacions energètiques, aeroports militars, dipòsits d'armes i posicions militars estratègiques. De fet, segons el Ministeri de Defensa rus, l'exèrcit ucraïnès ha perdut gairebé 300 efectius en les últimes 24 hores.

Rússia no ha deixat de bombardejar la frontera est d'Ucraïna i Kíiv diu que ha respost amb contraatacs defensius. La situació al front continua sent extrema.