Biden no descarta atacs a petrolieres iranianes i Borrell retreu els bombardejos a Beirut

Mentre les bombes tornen a caure sobre Beirut i Cisjordània, els Estats Units intenten marcar el pas de les represàlies d'Israel a l'atac amb míssils de l'Iran. Si dimecres posava com a línia vermella bombardejar instal·lacions nuclears, el president Joe Biden ha suggerit que estudia amb Israel l'opció d'atacar la indústria petroliera iraniana.

"Avala que Israel bombardegi instal·lacions petrolieres de l'Iran?", li ha preguntat una periodista. "Ho estem discutint", ha respost Biden.

Després del comentari del president nord-americà, el barril de petroli Brent --de referència a Europa-- s'ha disparat un 4% i frega els 77 euros. En els darrers quatre dies, el cru guanya més del 6%, la pujada setmanal més important des del febrer, quan les tensions al Pròxim Orient també van fer enfilar el preu del petroli.  

Washington insisteix en el seu "compromís amb la defensa d'Israel", en paraules del portaveu del Departament d'Estat, Matthew Miller. Si bé no s'ha pronunciat sobre la possibilitat d'atacar les refineries iranianes, ha dit que aprova que el seu aliat es defensi d'una "situació de seguretat insostenible". 

Per la seva banda, l'Iran ha apujat el to contra els Estats Units i ha amenaçat de convertir en "objectiu legítim" els països que donin assistència a Israel.

"Si algun país presta ajuda a l'agressor, també es considerarà un còmplice i un objectiu legítim. Aconsellem als països que s'abstinguin d'enredar-se en el conflicte entre el règim israelià i l'Iran", ha advertit la missió iraniana a l'ONU. 
 

Borrell acusa Israel de violar el dret humanitari

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha condemnat el bombardeig d'un centre sanitari vinculat a Hezbollah, aquest dijous, com "una violació del dret internacional humanitari". 

Hi han mort treballadors sanitaris del Comitè Islàmic per la Salut, que depèn de Hezbollah. "Els civils no són només víctimes dels atacs, fins i tot en zones densament poblades: també es veuen privats d'atenció mèdica", ha denunciat Borrell.

De fet, aquest dijous l'Organització Mundial de la Salut ha denunciat que 28 treballadors sanitaris han estat assassinats al Líban pels bombardejos israelians.

Els atacs al sud del país també han obligat a tancar 37 centres de salut i s'han hagut d'evacuar completament tres hospitals de Beirut, segons ha informat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

"Els treballadors sanitaris i humanitaris estan treballant en condicions dificilíssimes i perilloses, amb subministraments limitats i el sistema de salut continua sent atacat", ha advertit Tedros. Una situació que recorda l'asfíxia que pateix la sanitat a la Franja de Gaza.

Més evacuacions al sud

L'exèrcit israelià continua ordenant l'evacuació dels residents al sud del Líban per la imminència de nous bombardejos. En paral·lel a l'ofensiva terrestre, aquest dijous ha atacat amb intensitat diverses localitats del sud i l'est del país.

Un d'aquests atacs ha provocat que l'exèrcit del Líban --fins ara, al marge-- entri en combat. Dos soldats han mort mentre acompanyaven una missió de rescat de la Creu Roja a Tayibe, al sud del país. En el bombardeig també hi han mort set civils i han resultat ferits quatre voluntaris de l'organització.  

Com a resposta, les forces armades libaneses han obert foc contra posicions israelianes a Bint Jbeil, prop de la frontera. Israel no s'ha pronunciat sobre l'incident, que suposa la primera participació de l'exèrcit regular libanès en un any de guerra entre Hezbollah i l'estat israelià.

A Beirut, l'exèrcit israelià assegura que ha atacat el quarter general d'Intel·ligència i l'oficina de comunicació de la milícia xiïta a Dahieh. Des de l'inici de l'ofensiva contra Hezbollah, ara fa un any, més de 1.900 persones han mort en els bombardejos al Líban i 1,2 milions de persones s'han vist forçades a fugir de casa seva.