L'OTAN s'encamina cap a l'ús d'armament occidental en territori rus, amb Espanya en contra

Els Estats Units i Alemanya han anunciat que permetran a Ucraïna fer servir armes proveïdes per aquests països per atacar objectius dins de territori rus però a prop de la frontera. Els Estats Units i Alemanya hi donen el vistiplau, però només a la frontera, per defensar la regió de Khàrkiv. Espanya s'hi oposa.

No són els primers països de l'OTAN que alleugen les restriccions sobre fins a quin punt Kíiv pot utilitzar armament subministrat per Occident per combatre la invasió de Rússia. De fet, el secretari general de l'organització, Jens Stoltenberg, es va posicionar a favor de fer-ho.

Després que aquest dijous Stoltenberg ha afirmat que Kíiv es pot imposar en el conflicte "només amb el suport sòlid i continuat" dels països de l'Aliança Atlàntica, aquest divendres ha matisat que espera que els atacs ucraïnesos en territori rus "estiguin en línia amb la llei internacional i siguin responsables".

Stoltenberg ha posat en relleu que Ucraïna té dret a defensar-se d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, fins i tot, si ha de dirigir el contraatac a un punt fora del seu territori. 

"Ucraïna té el dret i la responsabilitat de protegir el seu poble i nosaltres tenim el dret d'ajudar Ucraïna a defensar el seu dret d'autodefensa". 

Una defensa pròpia que, per Stoltenberg, no implica una escalada de la tensió amb Rússia. 

Els EUA hi donen permís

En el cas dels EUA, Biden ha aixecat parcialment la prohibició a Ucraïna de fer servir armes nord-americanes en els atacs en territori rus i per defensar Khàrkiv, segons confirmen fonts oficials.

Segons va informar un funcionari nord-americà a l'agència EFE, Biden ha ordenat que es garanteixi que Ucraïna pot utilitzar armes subministrades pels Estats Units per respondre als atacs de les forces russes.

Ucraïna, però, no pot fer servir aquestes armes per atacar infraestructura civil ni pot utilitzar míssils balístics o fer atacs de llarg abast dins de Rússia.

En canvi, se li permet fer servir coets i llançacoets per tombar míssils que Rússia dirigeixi cap a les tropes just a la frontera o contra bombarders que tirin bombes cap a territori ucraïnès. 

Aquesta decisió contrasta amb la falta de consens entre els estats membres de la Unió Europea, que no es posen d'acord a aixecar el veto, tal com han demanat el president Zelenski, el secretari general de l'OTAN i el cap de la diplomàcia europea.
 

Divisió entre els estats membres

La possibilitat de permetre que Ucraïna faci servir armes occidentals per atacar objectius en territori rus va ocupar dimarts l'ordre del dia de la reunió dels ministres de Defensa dels 27. Durant la trobada, es va evidenciar l'existència de "visions diferents" entre els estats membres. 

El president rus, Vladímir Putin, es va afanyar a advertir de "greus conseqüències", sobretot per a Europa, si s'autoritza Ucraïna a atacar el seu territori amb armament occidental.

En la gira pel continent europeu, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha reclamat amb insistència que se'ls doni l'oportunitat de "contraatacar" amb les armes occidentals, ja que les forces militars russes estan protagonitzant una intensa ofensiva a Khàrkiv.

El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha deixat clar que la UE "no forçarà" cap país a actuar d'una manera o d'una altra i que són els estats els que han de decidir si "aixequen les restriccions" a l'ús de les seves armes.

A l'abril, el Congrés dels Estats Units va aprovar els ajuts per a les forces armades ucraïneses que fins aleshores estaven congelats, per un valor de 60.800 milions de dòlars, uns 57.000 milions d'euros.
 

Albares ho descarta, per ara

El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha dit que el govern espanyol no es planteja ara com ara donar permís a Ucraïna per atacar objectius a l'interior de Rússia amb armament proporcionat per Espanya, després de les paraules de Stoltenberg.

Així ho ha dit el cap de la diplomàcia espanyola sobre si hi ha hagut petició formal d'Ucraïna perquè pugui utilitzar l'armament espanyol en territori rus. Segons el ministre, ni l'executiu ucraïnès els ha plantejat aquesta demanda ni tampoc ho considera "en aquests moments" el govern d'Espanya.

"Hem sentit el secretari general de l'OTAN aquesta setmana advocar per això. No ens ho plantegem en aquests moments, és a dir, no ens han fet aquesta petició", ha indicat Albares, que ha afegit que "en aquests moments" Espanya no veu "aquest material sent utilitzat fora de les fronteres d'Ucraïna".