Biden retirarà les tropes nord-americanes de l'Afganistan abans de l'11S del 2021

El president dels Estats Units, Joe Biden, retirarà les últimes tropes nord-americanes de l'Afganistan abans de l'11 de setembre del 2021, vint anys després dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York, que van desencadenar l'atac de l'administració Bush.

Aquesta retirada "sense condicions" arribarà quatre mesos més tard del que l'anterior president, Donald Trump, havia pactat amb els talibans. Des de feia setmanes es veia improbable que l'1 de maig, la data acordada inicialment, poguessin tornar als Estats Units els 2.500 militars que encara queden en territori afganès i el miler d'efectius de les forces especials, la xifra més baixa des de l'inici de la guerra.

Al país també hi ha uns 7.000 soldats que no són nord-americans, sinó d'altres membres de l'OTAN i socis com Geòrgia. La intenció de l'administració Biden és coordinar-se amb l'OTAN i la resta d'aliats per tal de retirar les tropes en el mateix termini.

Una retirada "sense condicions"

La intenció de Biden l'ha revelada un funcionari nord-americà en una roda de premsa telefònica. "Abans de l'1 de maig, començarem una retirada ordenada de les forces que segueixen allà i el pla és tenir totes les tropes dels Estats Units fora del país abans del vintè aniversari de l'11S", ha dit.

En les properes hores, el president nord-americà explicarà els detalls de la retirada de l'Afganistan. Segons ha explicat aquest alt càrrec, Biden no imposarà condicions als talibans ni al govern afganès per completar la retirada. "El president ha arribat a la conclusió que un enfocament basat en condicions, que ha estat el de les últimes dues dècades, és una recepta per quedar-nos per sempre a l'Afganistan", ha apuntat.

Malgrat l'acord de pau de l'any passat, la violència a l'Afganistan no ha acabat. En una carta dirigida al president afganès Ashraf Ghani, el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, advertia que una retirada dels EUA podria comportar "ràpids avenços territorials" del bàndol dels talibans.

El mes de març, els talibans van advertir que, si els EUA no complien amb el compromís de retirar totes les tropes al maig, considerarien trencat l'acord de Doha.

El conflicte més llarg en què han participat els EUA

El de l'Afganistan és el conflicte més llarg en què han participat els Estats Units, i hi han mort més de 2.000 soldats nord-americans.

El 7 d'octubre del 2001, quan no feia ni un mes dels atemptats a Nova York i Washington, l'exèrcit nord-americà iniciava l'operació Llibertat Duradora amb l'objectiu de derrocar el règim dels talibans i detenir Osama bin Laden, considerat l'autor intel·lectual dels atemptats de Nova York i el Pentàgon.

En el moment de més presència de tropes nord-americanes, va arribar a haver-hi uns 100.000 soldats nord-americans, entre el 2010 i el 2011, quan el president era Barack Obama. En els anys següents, Obama va reduir els efectius a 8.400 i el seu successor, Donald Trump, incrementaria les tropes fins a 14.000 soldats l'any 2017. Actualment, n'hi queden 2.500.

"Fa molt que sabem que la força militar no resoldrà el problema de l'Afganistan", ha reconegut el funcionari, que ha afegit que Biden vol passar a una estratègia "diplomàtica que doni suport al procés de pau" entre el govern de Kabul i els talibans.