Biden-Trump, primer assalt: així serà el primer debat de la cursa cap a la Casa Blanca
Mai s'havia fet un debat quan encara falten cinc mesos per a les eleccions i sense que cap dels dos candidats hagi estat proclamat oficialment
Lídia Heredia
Corresponsal de TV3 a Washington
A les 9 d'aquest vespre, a Atlanta, Geòrgia --les tres de la matinada a Catalunya-- Joe Biden i Donald Trump s'enfrontaran en el primer debat televisat de la cursa cap a la Casa Blanca. I no ens enganyem: serà un debat més sobre el com que no pas sobre el què.
Com pot Joe Biden, amb 81 anys i donant senyals que l'edat no perdona, servir quatre anys més com a president dels Estats Units? Com pot Donald Trump, amb 78 anys, condemnat en un judici i pendent de tres més, tornar a la Casa Blanca?
Aquestes, i altres, seran les preguntes que tindran al cap els espectadors d'un debat crucial que ja ha generat titulars inèdits fins i tot abans que tingui lloc.
Un debat que és notícia abans que es faci
El primer xoc dialèctic entre Biden i Trump està ple de "coses que no havien passat mai". Apuntin: mai s'havia fet un debat tan aviat en el temps, a cinc mesos de les eleccions i sense que cap dels dos candidats hagi estat proclamat oficialment en les convencions dels seus respectius partits. Tots dos són els candidats a president de més edat de la història del país, i tots dos arriben a la cita amb els índexs de popularitat més baixos que s'han vist mai.
Mai s'havien enfrontat un president amb un ex president. També és la primera vegada que el debat no l'organitza la comissió de debats presidencials, una entitat independent que ha perdut la partida enfront de la CNN i després, al setembre, l'ABC, que organitzarà un segon debat a Nova York. La galeria de rumors de Washington diu que la jugada d'esquivar la tradicional organització dels debats és de l'equip de Biden: volien lligar més curt les normes i protegir així el seu candidat de 90 minuts de directe televisiu, sempre imprevisible.
Les normes
90 minuts. Sense públic al plató. Dues pauses publicitàries. Prohibit parlar amb assessors durant els anuncis. Aigua, llapis i paper per als candidats. Els micros estaran tancats quan no es tingui la paraula. Això hauria d'endreçar el debat, però també li pot restar vivesa; un dels moments que va fer fortuna fa quatre anys va ser el "Callaràs o què?" que a Biden li va sortir de l'ànima davant les constants interrupcions de Trump.
Els conductors seran Jake Tapper i Dana Bash, dos clàssics de la CNN que ja s'han posat la bena abans de la ferida: han avisat que serà impossible contrastar la veracitat de les afirmacions al moment, i han fet una declaració d'intencions: hi som per facilitar el debat, no per participar-hi.
S'han fet a sorts decidir qui té l'últim torn de paraula i li ha tocat a Trump. Biden ha escollit posició en pantalla: sortirà a la dreta de la imatge que veu l'espectador.
Dos estils, dos temaris
Joe Biden arribarà a Atlanta procedent de Camp David, la residència de treball presidencial on s'ha estat tancat, i callat, des de fa una setmana. S'explica que ha estat treballant a la clàssica manera: estudiant i fent debats simulats amb un Trump interpretat pels seus col·laboradors.
El seu objectiu és doble: demostrar que està en forma i capacitat per exercir el càrrec i fer ben evident el contrast amb Donald Trump, de qui està per veure fins a quin punt assenyalarà com el primer president de la història condemnat penalment.
L'equip de Biden té més interès a assenyalar els perills de Trump per al futur del país que els acompliments (discutibles) de Biden en el mandat que s'acaba, tot i que la defensa dels drets (avortament, vot, LGBTQI+, etc.) formarà part de l'argumentari demòcrata.
Donald Trump s'ha vantat de preparar-se el debat "on the road", amb mítings i entrevistes, tot i que també se sap que ha estat uns dies a la seva residència de Florida amb l'agenda bloquejada. I té clares quines són les tres tecles que vol tocar: economia i inflació, frontera i migració i les dues guerres que desgasten Biden (Israel i Ucraïna).
I, tot i que va començar menyspreant-lo com a rival dialèctic, en les últimes hores ha optat per l'estratègia de no desestimar-lo. Rebaixar expectatives és una norma política universal.
Però tornem al principi i no ens enganyem: amb dos candidats que han servit de presidents i són de sobres coneguts pel públic, l'atenció estarà posada en el terreny més personal i de les percepcions.
Biden necessita que es parli més de la condemna de Trump i del perill que pot representar per a la democràcia, i Trump necessita que l'edat del president i els dubtes sobre si està preparat per quatre anys més per gestionar la frontera i l'economia siguin el tema de conversa. Tindrem 90 minuts de vertigen i adrenalina televisiva per comprovar qui s'imposa.
Els Estats Units continuen polaritzats i hi ha ferides per tancar. L'exemple més clar és que Joe Biden i Donald Trump no trepitgen la mateixa habitació des de fa més de quatre anys, justament amb motiu dels debats de les passades eleccions. Avui es tornaran a veure per primera vegada.
I tampoc ens enganyem en això. Ens agradaria pensar que el debat pot servir per decidir o decantar vots (en unes eleccions que aniran justes als estats decisius, els indecisos són la clau), però la majoria dels ciutadans no el veuran sencer, sinó que s'alimentaran dels clips virals, amb context o sense, marca de la nostra era. I, citant l'amic Carod-Rovira, aquí i a la Xina popular (si és que hi hagués debats), els debats polítics a vegades no cal guanyar-los: n'hi ha prou amb no perdre'ls.