Immigrants detinguts per la policia letona després de creuar des de Bielorússia (Ints Kalnins / Reuters)

Bielorússia tensa la corda amb Brussel·les obrint les portes de la UE als refugiats

Permetre el pas a Lituània, Letònia i Polònia és la resposta de Lukaixenko a les sancions d'Occident per la repressió contra els opositors al seu règim
Jordi Brescó Montserrat Actualitzat
TEMA:
Bielorússia

Les principals rutes dels refugiats per entrar a la Unió Europea ja fa molt temps que han estat identificades pels països membres, especialment per aquells que són limítrofs.

Entrar a la UE a través del Mediterrani, l'Egeu o els Balcans és una missió cada vegada més difícil, i això que el nombre de refugiats no deixa de créixer.

Fa uns mesos, però, que a aquestes persones obligades a fugir de les seves llars -la majoria d'elles provinents de Síria, l'Iraq, l'Iran i l'Afganistan- se'ls ha presentat una alternativa molt menys arriscada per penetrar al territori comunitari.

A través de vols convencionals des de Turquia i l'Iraq, els refugiats poden volar directament a Minsk, la capital de Bielorússia, un país que limita amb tres països de la UE: Lituània, Letònia i Polònia.

Un cop arriben a territori bielorús, els migrants troben facilitats per viatjar des de la capital fins a les fronteres dels tres països. I a partir d'aquí, tot depèn de la severitat dels controls fronterers dels estats on es dirigeixen.

És per això que a Lituània, on les entrades s'han multiplicat per 15 respecte al 2020, s'està debatent la construcció d'un mur de més de 500 quilòmetres. Per la seva part, Letònia ha declarat l'estat d'emergència per permetre que les forces de seguretat facin devolucions en calent.


El conflicte Brussel·les-Minsk s'intensifica

Fart de les sancions d'Occident per la repressió contra els opositors al seu règim, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha atacat la Unió Europea allà on més mal li fa: amb l'entrada descontrolada de refugiats.

Per contenir la situació, Brussel·les ha anunciat ajudes de gairebé 37 milions d'euros per assistir i acollir els migrants, i ha aconseguit que l'Iraq cancel·li els vols a Minsk. A més, la setmana vinent es reuniran els ministres de l'Interior de la Unió per abordar l'assumpte.

Lituània va reforçar la seva frontera amb Bielorússia al juliol (Janis Laizans / Reuters)

La retòrica de Lukaixenko és clara: "Ens posen en una posició que ens obliga a reaccionar. I reaccionem. I ja em disculparan, però reaccionem de la manera i amb la força que podem."

Tampoc sembla que Occident estigui pròxim a posar fi a les sancions, sobretot després que aquestes setmanes un nou cas de repressió política, el de l'atleta olímpica Kristsina Tsimanuskaia, hagi copat totes les portades internacionals.

Per últim, la crisi migratòria dels refugiats s'intensificarà encara més amb els centenars de milers d'afganesos que es preveu que abandonin el seu país, si ningú aconsegueix aturar l'avanç imparable dels talibans.

La suma d'aquestes tres variables convida a pensar que la crisi continuarà ben present durant els pròxims mesos.

ARXIVAT A:
Bielorússia Unió Europea Refugiats
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut