Bildu evita qualificar ETA de banda terrorista i agita la campanya de les eleccions basques
El candidat Pello Otxandiano ha afirmat que la banda va ser un "grup armat" que pot tenir "diverses consideracions"
Enrenou en la campanya electoral del País Basc després que el candidat d'EH Bildu a lehendakari, Pello Otxandiano, hagi evitat qualificar ETA de banda terrorista, assenyalant que va ser un "grup armat" que pot tenir "diverses consideracions".
"Les consideracions o les denominacions poden ser diverses, la violència de l'Estat també pot tenir diferents títols, però no crec que aquesta sigui tant la qüestió", va apuntar Otxandiano aquest dilluns al vespre durant una entrevista a la Cadena SER.
Els últims anys, la formació ha optat per fer un reconeixement explícit a les víctimes d'ETA, admetent que el patiment que va causar la banda "no s'hauria d'haver produït mai", tot i no qualificar-ho de terrorisme.
Les noves declaracions arriben en la recta final d'una campanya en què ETA no havia tingut cap protagonisme fins ara, ni tan sols en els mítings del PP, que evitava fer-hi gaire referència, però que ara s'ha bolcat a denunciar les paraules del candidat de l'esquerra abertzale.
També el PSOE i el govern espanyol han sortit en tromba a criticar aquestes declaracions d'un partit amb el qual té bones relacions al Congrés.
La portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez, Pilar Alegría, ha afirmat que el seu govern "no comparteix en absolut" les manifestacions d'Otxandiano, a qui ha qualificat de "covard":
"Aquest país ha patit molts anys el terrorisme d'ETA, moltes persones van ser assassinades pel terrorisme d'ETA, i no reconèixer que ETA era una banda terrorista és covard i un menyspreu absolut a totes les víctimes i a la societat en conjunt."
En la mateixa línia s'ha pronunciat el candidat socialista a les eleccions basques, Eneko Andueza, que ha criticat la "indecència, covardia i baixesa moral" d'Otxandiano.
Les declaracions, però, no han convençut la direcció del PP, que ha carregat els neulers contra el candidat de l'esquerra independentista basca i, de retruc, també contra els socialistes.
El president del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat que les crítiques del PSOE a Bildu formen part del "cinisme dels socialistes":
"S'ha de desemmascarar el cinisme amb què es mou actualment la política del PSOE. Ara els interessa malparlar de Bildu, però després de les eleccions basques seguiran governant amb ells."
En declaracions als periodistes des de Tarragona, Feijóo ha afirmat que "Bildu no ha canviat, és una organització política hereva d'una banda terrorista. El que ha canviat és el PSOE, que ha considerat Bildu com un soci estratègic per al govern d'Espanya i, a canvi, li ha entregat l'alcaldia de Pamplona després de perdre les eleccions".
Urkullu reclama que Bildu condemni ETA
Mentrestant, des del País Basc, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha afirmat que ETA "no només va fer mal a les víctimes", sinó també a la "societat basca, i és absolutament necessari que, d'una vegada per totes, EH Bildu condemni el que va ser ETA", que va ser "una organització terrorista" i "no hi ha res més a dir".
Abans de l'inici d'un acte electoral del seu partit, Urkullu s'ha preguntat "si aquest és realment l'exemple de canvi de cicle que promou EH Bildu".
"Cal tenir en compte les víctimes que va provocar ETA, les 853 víctimes mortals, els milers de persones ferides, segrestades, extorsionades i sotmeses a xantatge", ha remarcat.
Què va dir Otxandiano?
En l'entrevista radiofònica, el candidat de Bildu va dir que hi ha "diferents punts de vista" i hi ha un consens "fonamental" a la societat basca que "aquest cicle l'hem deixat enrere":
"Afortunadament ETA no existeix, i a partir d'aquí podem construir el futur d'una manera molt més compartida i també la memòria al voltant del que ha estat el passat d'una manera plural i basant-nos en el respecte a totes les víctimes."
Qüestionat expressament per si considera que ETA va ser una banda terrorista, Otxandiano va preguntar "què és terrorisme avui dia", ja que, segons ell, "es pot discutir sobre les consideracions de què és terrorisme i què no ho és", però que la qüestió principal és "diagnosticar com se superen els conflictes polítics".
En aquest sentit, va valorar l'aportació de l'esquerra independentista per treure de l'equació política basca la violència d'ETA.
"Hi ha persones a Bildu que han pagat amb més de sis anys i mig el seu afany per desactivar la violència d'ETA i aquelles persones, que van ser empresonades i catalogades de terroristes, han passat sis anys i mig a la presó i després han estat absoltes i avui encara hi ha gent a l'estat espanyol que les considera terroristes", va lamentar, i va incidir que s'està "en un altre cicle polític" i, per tant, cal superar aquest tipus de debats.