Blesa diu al jutge que els jubilats que van comprar preferents no eren "ignorants financers"
Desenes d'afectats per les preferents han escridassat l'expresident de Caja Madrid després que ha declarat a l'Audiència Nacional. Ell ha defensat que, sota la seva direcció, els clients sempre van obtenir els beneficis promesos: "El que va passar a Bankia no és cosa meva".
Desenes d'afectats per les preferents han escridassat l'expresident de Caja Madrid després que ha declarat a l'Audiència Nacional. L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha declarat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, en la peça separada del "cas Bankia", que analitza el pla per vendre preferents ideat per les set caixes d'estalvis que formaven l'entitat. Blesa ha assegurat que els jubilats que van adquirir aquests productes no eren "ignorants financers" i que eren "responsables" d'allò que firmaven.
Va ser la Comissió Executiva de l'entitat la que va aprovar l'emissió de preferents el maig del 2009, ha explicat. Els departaments de Màrqueting, Direcció Comercial i Compliment Normatiu es van encarregar de comprovar la idoneïtat del producte.
L'exbanquer ha assegurat que mentre ell va dirigir la caixa d'estalvis madrilenya, els preferentistes van obtenir sempre el benefici promès. En la primera emissió de preferents que es va fer el 2004, ningú va tenir cap queixa. "El que va passar a Bankia quan jo ja no hi era, no és cosa meva", ha remarcat.
El fiscal Anticorrupció Alejandro Luzón li ha preguntat per què el 43 per cent dels compradors de preferents tenien més de 65 anys. Blesa ha assegurat desconèixer-ho i ha atribuït la decisió als esmentats departaments.
Blesa ha exculpat el Consell d'Administració de la venda de les preferents, ja que els seus membres únicament van conèixer el projecte a través de la comissió executiva, que tenia poders delegats. Segons la seva versió, aquest últim òrgan va informar del pla d'emissió de preferents abans de dur-lo a terme i ho va explicar al Consell quan ja havia estat executat.
També ha explicat que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) no va advertir fins al juliol del 2010, quan les preferents ja estaven venudes, que els clients havien de tenir un perfil d'inversió "dinàmic" i no pas "moderat", com es recomanava fins llavors als directors de sucursal.
Segons dades de l'entitat, en els dos primers dies de comercialització es van subscriure 1.300 milions d'euros en preferents, xifra que es va ampliar fins als 2.200 milions en la tercera jornada de venda.
Aquest dilluns també ha declarat l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, que ha estat traslladat a l'Audiència Nacional des de la presó de Soto del Real, on està empresonat per enganyar creditors quan dirigia el grup Marsans. Díaz Ferrán ha indicat que les seves funcions a la patronal el 2009 li van impedir anar a les reunions del Consell d'Administració.
Aquell any va coincidir amb "l'espoliació" de la seva companyia Aerolíneas Argentinas i amb la reforma laborar que va haver de negociar amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Per això, es va limitar a anar a una única reunió i no va tenir coneixement de les preferents.
El tercer que ha declarat ha estat el representant de la UGT Gonzalo Martín Pascual, que ha deixat clar que no va ser membre de la Comissió Executiva, sinó que va ocupar una de les cadires del consell d'administració de Caja Madrid, del qual va formar part entre el setembre del 2003 i gener del 2010.
Martín Pascual ha explicat que els consellers de Caja Madrid eren informats verbalment, i no pas per escrit, de les decisions que anava adoptant la Comissió Executiva i que la informació gairebé mai era completa. A més, ha dit que Blesa sempre els va transmetre tranquil·litat i la idea que l'entitat era solvent.