Bloqueig polític i menys mobilització al carrer un any després de la sentència del procés
En un context de pandèmia, el panorama ha canviat dràsticament dotze mesos després de la condemna del Suprem i d'unes protestes inèdites als carrers
Un any després de les mobilitzacions inèdites que Catalunya va viure contra la sentència del procés, l'ambient als carrers està lluny de la flaire de revolta que hi havia aquells dies.
L'amenaça de la Covid, per una banda, però també una desmobilització de l'independentisme, palpable en les últimes manifestacions com les de rebuig a la inhabilitació del president Quim Torra, fan que l'escenari actual sigui molt diferent. També hi pot tenir a veure el fet que hi hagués al voltant de 200 detinguts per aldarulls i atemptat a l'autoritat, dels quals una vintena van ingressar en presó preventiva.
Un any després, els presos del procés reclamen l'amnistia com a solució, una via diferent de la dels indults que el govern espanyol ha anunciat que tramitarà. La pandèmia, d'una banda, i els recursos contra el tercer grau -pendent, ara, de la decisió del Suprem- han disminuït les petites escletxes que hi havia en la reclusió de la majoria de condemnats. I la taula de diàleg, estroncada per la pandèmia, està embarrancada.
Sis dies de protestes enceses
14 d'octubre
Amb una resposta massiva, espontània. Des d'un canal de Telegram anònim, Tsunami Democràtic va aconseguir mobilitzar milers de persones caminant fins a l'aeroport del Prat. Algunes van sortir de la plaça de Catalunya, on s'havia convocat la gent.
La protesta es va desenvolupar sense incidents fins al vespre, quan hi va haver una batalla campal entre part dels manifestants i els antiavalots de la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, que va acabar amb diversos ferits. Entre aquestes, un manifestant que va perdre part d'un testicle i un altre, un ull.
Passatgers de l'aeroport opten per baixar i arribar a peu fins a la terminal davant el bloqueig de policia i manifestants https://t.co/hI2jPzL5Lv #SentènciaProcés pic.twitter.com/cdoUwN9VnQ
324.cat (@324cat) October 14, 2019
Poc després, una altra acció sorpresa contra la sentència del Suprem, el tall de l'AP-7 a la Jonquera durant 31 hores, que va començar al Pertús i a la Jonquera i va continuar a Salt.
També hi va haver talls d'altres carreteres i de vies de tren convencional i de l'AVE.
15 d'octubre
El segon dia de protestes va incloure, entre altres, una manifestació massiva davant la delegació del govern espanyol, organitzada per l'ANC i Òmnium. Hi va haver incidents en la concentració a Girona, tall de l'AP-7 a Tarragona per part d'estudiants i, de nit, la sorpresa de les primeres fogueres i contenidors cremats al centre de Barcelona, en les protestes convocades pels CDR.
Va ser la primera de cinc nits d'indignació als carrers de la ciutat.
16 d'octubre
L'endemà van començar les Marxes per la llibertat, unes grans mobilitzacions de l'ANC i Òmnium amb columnes que van avançar des de diferents indrets del país cap a Barcelona, on van arribar el dia 18.
Es van repetir els talls de carreteres i vies de tren. A Madrid, unes 500 persones es van manifestar pel dret a decidir, mentre que a Barcelona els CDR van llançar paper de vàter al Departament d'Interior, com a rebuig a les actuacions dels Mossos contra els manifestants..
Un grup d'estudiants també va ocupar el rectorat de la UAB.
17 d'octubre
Les mobilitzacions dels estudiants van agafar protagonisme en el quart dia de protestes, amb una manifestació fins a la plaça Sant Jaume i ocupació dels rectorats de la UdG i també a Lleida i Tarragona.
També va sortir al carrer el sector espanyolista i d'ultradreta, amb una manifestació a la plaça Artós, a Barcelona, que va baixar fins on hi havia una protesta festiva dels CDR. Les corredisses dels Mossos perquè els grups no topessin no van impedir la brutal agressió d'un ultra a un antifeixista.
La manifestació de l'extrema dreta a Artós. Hi ha un cordó dels Mossos i una manifestació antifeixista a l'altra banda https://t.co/gGvhfbv5lP #SentènciaProcés pic.twitter.com/UhKbFZGexj
324.cat (@324cat) October 17, 2019
I els incidents es van repetir al passeig de Gràcia, amb enfrontaments violents entre manifestants i Mossos, que van recórrer a tècniques molt criticades com el carrusel.
18 d'octubre
Aquell dia, les sis columnes de les Marxes per la llibertat, secundades per desenes de milers de persones, van entrar a Barcelona.
Les Marxes per la Llibertat convocades per l'ANC i Òmnium arriben avui a Barcelona. Les cinc columnes van sortir dimecres de Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona. Una sisena columna s'hi ha afegit avui des de Castelldefels #SentènciaProcés #Play324 https://t.co/6Chsv3nmw7 pic.twitter.com/49I8F5rNeU
324.cat (@324cat) October 18, 2019
Més de mig milió de persones van participar en la manifestació al passeig de Gràcia que va suposar la culminació de la protesta.
La placidesa d'aquestes mobilitzacions va contrastar amb els aldarulls de nit a la plaça Urquinaona i a la Via Laietana, davant de la prefectura de la Policia Nacional. Va ser la nit més dura, amb més de 80 detinguts. Hi va haver tres ferits a l'ull per les bales de goma. Un dels detinguts, el noi de la dessuadora taronja arrestat a la Via Laietana, que ha denunciat maltractaments mentre va ser en custòdia de la Policia Nacional.
Aldarulls al voltant de la plaça Urquinaona de Barcelona el 18 d'octubre (Reuters/Albert Gea)
Tarda i nit d'aldarulls a la Via Laietana i la plaça Urquinaona. La policia ha utilitzat gasos lacrimògens i bales de goma per dispersar els manifestants, que han fet barricades i fogueres i han llançat tota mena d'objectes #SentènciaProcés #VagaGeneral18O https://t.co/m0BTFC1agx pic.twitter.com/3IkefpHBup
324.cat (@324cat) October 18, 2019
Imatge insòlita del camió d'aigua obrint pas a Via Laietana i plaça Urquinaona. El vehicle es va comprar a principis dels 90, però fins ara no s'havia utilitzat mai#SentènciaProcés #VagaGeneral18O https://t.co/2zr6bsBFAS pic.twitter.com/423H5cnf2R
324.cat (@324cat) October 18, 2019
També hi va haver càrregues policials a Girona, Tarragona i Lleida.
El 18-O també va ser dia de vaga general convocada per la Intersindical.
19 d'octubre
La plaça Urquinaona va viure la cinquena nit consecutiva d'aldarulls. La protesta convocada per Arran i els CDR contra l'actuació policial postsentència va arrencar de forma pacífica. La novetat va ser que un cordó de ciutadans i una asseguda van separar els concentrats dels agents dels Mossos.
A mesura que van passar les hores, però, van tornar les fogueres i els avalots.
Després de 30 hores de tall, es va restablir la circulació a l'AP-7 a la Jonquera.
Mobilitzacions des de l'anonimat
Les protestes contra la sentència van suposar un gir respecte el que s'havia vist en el procés fins aleshores. Ferran Giménez, doctor en Sociologia i Moviments Ciutadans i professor de la UOC, destaca que es van impulsar des de l'anonimat. "Hi ha un factor de confiança política, perquè tu actues en nom de no saps qui", explica el sociòleg, que comenta que es van emular "protestes com les que hem vist, sobretot, a Hong Kong, en què les xarxes socials juguen un paper fonamental, perquè es fa de manera anònima, ningú sap qui hi ha darrere de Tsunami."
Un canvi en l'organització de les protestes pacífiques, que convivia amb d'altres -ja conegudes- com les marxes per la llibertat d'Òmnium i ANC.
L'estratègia de la mobilització independentista evolucionava, amb una part feta des de l'anonimat i sense líders visibles, com els CDR. Xavier Pellicer, membre d'Alerta Solidària, ho explica per la duresa de les acusacions contra detinguts.
"S'intenta, de forma increïblement àmplia, perseguir grans capes de la societat i la població només pel fet de mobilitzar-se, encabir-les dins del delicte de terrorisme per poder actuar impunement contra elles."
L'advocat Benet Salellas coincideix en aquesta denúncia i recorda que "des de la Fiscalia General de l'Estat es van donar instruccions a tots els fiscals de guàrdia perquè se sol·licitessin presons provisionals en relació amb els detinguts a les protestes d'aquells dies".
La primera setmana de mobilitzacions postsentència va acabar amb més de 200 detinguts només a Barcelona. Entre els quals un fotoperiodista. El gremi també va sumar 70 ferits en el mes posterior a la sentència.
Les sis nits seguides d'aldarulls van deixar també més de 1.000 contenidors cremats i destrosses. Una violència no vista des de feia temps que el sociòleg Ferran Giménez considera que respon a la voluntat de forçar un diàleg:
"Una part del moviment opta per una via, diguem-ne, de radicalització, o d'anar cap a aquest caràcter més disruptiu (...) perquè ha vist que totes les protestes que ha anat fent anteriorment no han estat efectives per al seu objectiu. I, per tant, opta per una via amb la intenció de generar un conflicte que obligui l'altra part, que en teoria és la que té el poder, a entaular una mica de negociació."
Un any després, aquest diàleg no ha avançat i les mobilitzacions al carrer, en el context de la pandèmia, queden molt lluny de les d'aquells dies. Sense anar més lluny, les protestes per la inhabilitació del president Torra i la visita del rei Felip VI a Barcelona van aplegar cadascuna poc més d'un miler de persones, segons dades policials.
