Bob Sinclar, després d'una sessió a Míkonos: "Deixeu d'utilitzar els mòbils a la discoteca"
El DJ francès ha denunciat a les xarxes el comportament de la gent a la discoteca en veure que tothom el gravava en comptes de gaudir de la música
"Last night a DJ saved my life". És el títol de la mítica cançó que va començar a sonar a les pistes de ball als anys 80, i també és tota una declaració d'intencions: un DJ no només selecciona diversos temes i fa que sonin, sinó que pot fer-te evadir de la realitat fins al punt que pensis "que t'ha salvat la vida."
És el que expliquen Frank Broughton i Bill Brewster a "La història del DJ": "Té poder per alterar els estats mentals de la gent i pot fer que tota la sala senti, per un moment, el més semblant a l'amor". Però què passa quan la gent està estàtica, gairebé congelada, tota l'estona amb el mòbil a la mà a punt per gravar?
És el que el reconegut DJ francès Bob Sinclar s'ha trobat recentment en una discoteca de Míkonos, a Grècia, en què la gent no ballava, i ho ha denunciat al seu compte d'Instagram: "Estic molt deprimit, ha estat un malson, la pitjor sessió de tota la meva carrera."
L'artista, autor d'èxits com "Love generation" o "World, hold on", ha descrit el que va viure i lamenta que la gent no gaudís la música:
"Entres al club, un lloc bonic, a Míkonos, i creus que estarà bé. Vaig punxar música francesa, vaig intentar-ho amb un "tech house" més comercial i també una mica més "deep". Però la gent no es movia. Tota l'estona estaven gravant amb els seus telèfons. No sé a què estaven esperant. Potser a "World, hold on?", a "Love Generation"? Tots els meus hits. Estaven congelats. Estic completament mort, tan deprimit. Potser és culpa meva... no sé què ha passat. Ho havia de compartir amb vosaltres perquè sembla que tots els DJ sempre estan feliços, gaudint del millor moment de la seva vida després de cada sessió... Mai m'he sentit tan avorrit. Quina merda."
Aquest és el vídeo on ho ha explicat:
Sinclar ha demanat que la gent "deixi d'utilitzar els mòbils a la discoteca". Companys de professió, com la berlinesa Cinthie o DJ Puffy, li han donat suport als comentaris de la publicació i han constatat que és un fenomen propi d'aquesta època.
També li han agraït l'honestedat amb què ha descrit el que habitualment passa: "Tothom vol poder dir 'jo vaig ser allà'."
- ARXIVAT A:
- Música
