Bodes col·lectives pagades pel govern: el pla de la Xina per fomentar la natalitat

La Zhang Jing és una arquitecta de 26 anys que ha participat en un casament col·lectiu. Ella i el seu marit constitueixen des de l'agost passat un excel·lent exemple del tipus de ciutadà que pot adherir-se a aquesta iniciativa del govern.  

Són professionals joves i tots dos treballen en empreses de l'Estat en una nova zona de desenvolupament al sud de Pequín.

Al voltant d'una immensa reserva d'aigua, convertits els aiguamolls en parc i atracció turística, és un dels grans projectes de Xi Jinping. Una megaurbs nova de trinca, connectada per tren de gran velocitat a la capital. Encara pràcticament buida, l'estació és monumental, de dimensions comparables a les d'un estadi de futbol.

Molts dels habitants d'aquesta nova àrea de Xiongan són com la Zhang Jing: provenen de famílies de la província de Hebei --la que envolta Pequín-- i són joves amb estudis, partícips de l'ascens de la Xina com a potència.

Per tant, no tenen conflicte personal íntim, de consciència, a l'hora de participar en una iniciativa del règim. La Zhang Jing va veure la convocatòria del govern local per al casament col·lectiu i s'hi va apuntar.

Per què compartir un moment tan personal amb més parelles?

No et cases sol, però la boda col·lectiva pot tenir avantatges clars. Són cerimònies vistoses, amb deu, quinze o vint-i-cinc parelles, i les paga --ho paga tot-- el govern. L'objectiu és aconseguir que joves que es volen casar no es trobin amb l'impediment econòmic.

No és per a pobres. Es tracta que surti gratis ja que moltes parelles que es guanyen raonablement bé la vida no poden casar-se perquè alguns costums encareixen les noces fins a fer-les impossibles.

Sobretot és el dot. En molts casos, sobretot a les zones rurals, els pares del nuvi han de pagar un dot als de la núvia que es coneix com a "cai li". És simplement una tradició, però efectivament pot representar una quantitat important, impossible d'assumir per a la família i, per tant, un obstacle pel qual la boda es retarda anys o no es materialitza. Amb l'acte compartit amb altres parelles, els nuvis també s'estalvien un convit onerós que en els casaments privats els convidats esperen.

Muntar un casament a la Xina suposa organitzar durant setmanes la invitació de desenes de parents, amics i coneguts. Tot plegat es fa una muntanya per a gent com la Zhang Jing i el seu marit:

"Sempre tenim molta feina, aquest format de casament redueix la pressió sobre nosaltres dos. I al cap i a la fi, a tota la gent que assisteix a la boda l'única cosa que li interessa és l'àpat, li és força igual el teu casament."

A més, com que la boda col·lectiva va a càrrec de les autoritats, no s'escatimen esforços a fer-la espectacular i un dia únic. En el cas de la Zhang Jing a Xiongan, el gran aiguamoll fa de decorat natural imbatible.  

Els nuvis drets en una barcassa recorren una bona part del llac fins a arribar a l'escenari del casament, a l'altre extrem de la llacuna.

Van vestits amb la indumentària tradicional. El vermell és el color per casar-se a la Xina, perquè és el de la prosperitat i els bons auguris.

El govern xinès aprofita aquestes bodes col·lectives per fer propaganda de la seva política de dot zero. Perquè, a més a més, sovint els diners del dot que rep la família de la núvia són utilitzats per a negocis o compres en lloc d'anar destinats a ajudar la noia.

Bodes propaganda

La propaganda oficial pot tenir forma de pancarta: "No al dot", o pot ser-ho la cerimònia mateix. A més de fer arribar els nuvis en barcassa de gala, passa més d'un cop que si no hi ha prou parelles per completar un nombre mínimament rellevant, se n'hi afegeixen algunes que porten anys casats.

I així va ser el dia de la Zhang Jing. De les deu parelles, la meitat no s'unien formalment en matrimoni aquell dia i d'aquestes n'hi havia dues que portaven respectivament sis i deu anys casades.

Hi participaven per donar exemple, per fer atractiva la fórmula i aconseguir que més gent es casi en una cerimònia amb tots els elements estètics xinesos com a alternativa més autèntica al casament amb vestit blanc a l'estil occidental.  

Val tot per fomentar la natalitat dins d'una vida reglada, que és la visió de Xi Jinping per a les dones, la de la tradició, llar i canalla.

En detriment dels drets de les dones, també van avançant altres estratègies del règim molt més subtils i discriminatòries. Per exemple, la reforma del Codi Civil, que, en cas de divorci, introdueix un mes de reflexió perquè la parella s'ho repensi i no es trenqui la convivència. Aquesta fórmula és especialment perillosa en cas que la causa del trencament del matrimoni sigui la violència masclista.

Altres projectes s'han anat coneixent a partir de globus sonda. Existeix la proposta de deixar la decisió sobre un avortament en mans del metge i no de la dona. És a dir, només hi hauria dret a avortar en cas de risc per al nadó o la mare.

A la Xina s'ha passat dels avortaments forçats per complir estrictament amb la política del fill únic, que es va mantenir del 1979 al 2015, a plantejar-se eliminar el lliure dret a la interrupció de l'embaràs.

El règim limita el nombre de fills a 3

Alhora, Pequín manté un límit en el nombre de fills. La política del fill únic, causa directa de l'envelliment actual de la població i del feminicidi, va deixar pas a les dues criatures primer. Ara se'n poden tenir tres. Però no més.

Aquesta norma no genera cap gran polèmica perquè poques dones avui volen tenir més de tres fills. Això sí, constitueix una prova més de la capacitat del règim per dirigir la vida de les persones fins a les decisions més personals.

La Zhang Jing està encantada d'haver participat en aquestes noces col·lectives però també creu que, per animar les parelles joves xineses a formar una família, el govern ha de fer més que combatre certes tradicions:

"Si el govern és favorable al fet que no hi hagi dot, també pot recórrer a altres formes, com donar subsidis per casar-se i comprar un pis. Penso que hi maneres més efectives que només la política d'acabar amb el dot."

De fet, el primer ministre, Li Qiang, en el discurs davant del plenari anual de l'Assemblea Popular ha anunciat ajuts a la natalitat, com ara millorar les baixes per maternitat i incrementar els serveis de guarderia, de manera que sigui menys costós tenir criatures.

Una altra cosa és que serveixi de gaire. Les dones xineses prioritzen cada cop més la seva vida professional i, ara com ara, és il·lusori pensar que poden comptar amb els homes per compartir en igualtat la criança en una societat molt masclista en què és molt difícil veure un pare recollint la canalla a la sortida de l'escola. Aquesta tasca recau en les mares o, directament, en els avis.