Boies arreu del món per detectar el pròxim gran tsunami: "Podria ser demà o d'aquí a 100 anys"
Arreu del món hi ha 50 boies que monitoritzen el moviment sísmic al fons del mar, mentre que fa 20 anys n'eren només quatre
El 26 de desembre del 2004, el dia del mortífer tsunami al sud-est asiàtic, el sistema d'avisos era molt rudimentari i no es va poder advertir els milions de persones que vivien a la costa.
El fatídic resultat: la mort de més de 225.000 persones en una dotzena de països, el dia que el mar va engolir la terra per l'efecte d'un terratrèmol de magnitud 9,1 en l'escala de Richter, amb epicentre a l'Oceà Índic.
Hi ha un "100 % de possibilitats" d'un altre tsunami a l'escala del 2004 en algun moment, explica Bernardo Aliaga, cap de la secció de resiliència al tsunami de la Unesco. Quan? "Podria ser demà o d'aquí a 50 o 100 anys", assegura.
Com funcionen les boies DART
En els últims 20 anys, els governs han desenvolupat un sistema d'informació global d'alerta de terratrèmols marins. Així ho explica Aliaga:
"Després del 2004, hi va haver una marea de solidaritat amb els països afectats i aquesta marea va incloure un munt de cooperació científica i tècnica i de diplomàcia científica"
I hi ha un element que és clau per a la detecció: les boies DART (Deep-ocean Assesment and Reporting of Tsunami), que avisen de si hi ha moviment sísmic a la profunditat del mar. Fa 20 anys n'hi havia només 4 a tot el món. Actualment, n'hi ha 74, de les quals 50 estan operatives.
Cadascuna d'elles flota en la superfície i està lligada al fons del mar a un sensor sísmic. Monitoritzen tant els canvis en el nivell de l'aigua com possibles terratrèmols submarins.
Canviar les boies, feina difícil
Són boies que estan alimentades per una bateria, instal·lades en un dels entorns de treball més durs del planeta. I s'han de canviar cada dos anys.
Justament aquest mes el buc d'investigació tailandès M.V. Seafdec va canviar-ne una a l'oceà Índic, a 965 quilòmetres de la costa. El mateix equip també va intentar substituir una boia al mar d'Andaman, a 340 quilòmetres mar endins, però no va poder acabar la feina amb èxit, així que haurà de reprendre les tasques en les setmanes vinents.
Torres d'alarma
El tsunami va matar 5.000 persones a Tailàndia, segons les xifres oficials. A més, hi va haver 3.000 desapareguts. Ara, el país té dues boies DART que estan comunicades per satèl·lit a una xarxa de 130 torres d'alarma equipades amb sirenes i altaveus que alertarien en cinc idiomes les províncies costaneres.
A banda de les boies, actualment hi ha uns 150 centres amb sismògrafs a tot el planeta. Fa 20 anys, només hi havia dos centres regionals d'alerta de tsunami a l'oceà Pacífic i ara també existeixen a l'Índic, l'Atlàntic Nord, el Mediterrani i el Carib.
Alertes a la població
A més, els residents també rebrien una alerta SMS de tsunami imminent, recomanant-los la ràpida evacuació.
Abans del 2004, activar l'alarma podia trigar entre 15 i 50 minuts, tal com explica la directora del centre d'informació internacional de tsunamis de la Unesco, Laura Kong.
Ara, "l'advertiment arribaria entre 5 i 7 minuts", afegeix.
Formació sobre tsunamis
Tot i que el món compta ara amb millors sistemes d'alerta i una major cooperació internacional, encara queda feina per fer per preparar les comunitats a les zones més remotes.
Un centenar de comunitats a 34 països, entre ells Espanya, Costa Rica, Equador, Indonèsia i Índia, estan reconegudes per la Unesco per la seva preparació davant el risc de tsunamis, encara que encara queden centenars o milers de llogarets i poblacions vulnerables que no han estat formades.
Per exemple, al Carib hi ha unes 25 comunitats preparades, però l'objectiu és arribar a 300 el 2030.
Què fer davant d'un tsunami?
Aliaga subratlla que és important que la ciutadania estigui informada i sàpiga què fer davant d'un tsunami, fins i tot en llocs on fa molt que va passar un com a Espanya, on l'últim gran sisme submarí destructiu es va donar arran del sisme de Lisboa el 1755.
"No es tracta tampoc de prendre'l amb pànic, es tracta de saber què fer, com fer-ho, quan i on", ha explicat a Efe l'expert de la Unesco, que concreta algunes de les consignes:
"Prendre mesures bàsiques amb la família, on ens ajuntem, com ens comuniquem. És a dir, no recollir els nens que estan a la vora del mar en una escola, per exemple. Són els professors els que han d'agagar els nens i portar-los cap amunt".
El Japó, el més ben preparat
Els tsunamis ("onada gegant", en japonès) es formen per la pressió "molècula a molècula" de columnes d'aigua que, arrossegant tota mena de deixalles i materials, es converteixen en un mur quan arriben a la costa.
El Japó, que va patir un destructor tsunami el 2011, és un dels països més ben preparats davant d'aquests desastres naturals i compta amb un sistema d'avís pràcticament en temps real.
