Bolívia intenta obrir el contenciós amb Xile per recuperar la sortida a l'Oceà Pacífic
Bolívia, un país castigat per la pobresa, busca desesperadament recuperar uns territoris que havien estat seus i que avui estan sota la sobirania xilena. La revolta popular ja va fer caure fa uns mesos el president bolivià. Xile dóna allargs a l'assumpte, però Bolívia somia recuperar una sortida al mar que ara no té i que li podria representar una font de riquesa. El 1904, Bolívia, perdedora de la guerra del Pacífic, va veure's obligada a renunciar a la seva única sortida al mar i lliurar-la a Xile.
Actualitzat
A la plaça del mercat d'El Alto, a Bolívia, hi cremen productes procedents de Xile, al mateix temps que els manifestants criden consignes contra el país veí: "Hi ha productes xilens per tot arreu, però això s'ha acabat. D'ara endavant, els bolivians començaran a construir una consciència nacional i bloquejaran i sufocaran el Caïm d'Amèrica, que és Xile, un país traïdor".
El motiu de la discòrdia és el mar i les terres de la regió d'Antofagasta, riques en recursos miners. Territori de sobirania boliviana fins al 1879, aquesta zona va ser envaïda per Xile durant la guerra del Pacífic. El 1904, Bolívia, perdedora, va veure's obligada a renunciar a la seva única sortida al mar. La mateixa que ara reclama.
Una reclamació que ve de lluny, però que des de la revolta popular d'aquest estiu, que va fer caure el president, Gonzalo Sánchez de Lozada, ha tornat a agafar força. El líder sindical i artífex d'aquell aixecament popular, Evo Morales, n'és un defensor. Però també el govern de l'actual president, Carlos Mesa. En l'última Cimera de les Amèriques, Mesa va posar a debat la qüestió. El president xilè, Ricardo Lagos, la va esquivar: "Però no estem d'acord a començar a discutir sobre afers de sobirania perquè no tenim afers pendents en aquest camp".
Les relacions diplomàtiques entre Xile i Bolívia estan trencades per aquesta qüestió. Ara, La Paz compta amb el suport del secretari general de l'ONU, Kofi Annan; amb el de l'expresident nord-americà Jimmy Carter, i també amb el dels líders de tots els països de l'Organització d'Estats Americans. Xile tem que la internacionalització del conflicte pugui acabar forçant-lo a cedir.