Bolsonaro versus Lula: què hi ha en joc al Brasil?

Segona volta de les eleccions presidencials al Brasil, aquest diumenge, i l'actual president, Jair Bolsonaro, ha aconseguit remuntar a les enquestes, fins a gairebé un empat tècnic, apropiant-se de la millor basa de l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva: el reconeixement internacional de les polítiques socials que van treure milions de brasilers de la pobresa.

Les vicissituds del Partit dels Treballadors de Lula des que va deixar de governar han estat múltiples, però Lula da Silva ha mantingut durant aquestes dècades el prestigi d'haver estat el president que va aconseguir reduir els índexs de pobresa al Brasil en un històric 27%. Gràcies al conegut programa Bolsa Família, reimpulsat durant els seus dos mandats, 36 milions de brasilers --el 80% dels quals negres-- van sortir de la pobresa extrema entre el 2003 i el 2013.

Són dades del Banc Mundial, que també reconeixia com les polítiques socioeconòmiques de transferència de renda van ajudar al consum intern i, per tant, a surfejar millor que altres països la crisi financera del 2008. El resultat, doncs, és que la classe mitjana va créixer i va passar del 38% el 2002 al 53% el 2012: 104 milions de brasilers es trobaven aleshores en aquesta franja d'ingressos.

Qui convenci els més pobres, guanyarà

Sense deixar mai d'estar al darrere de Lula en les enquestes durant la tardor del 2022, Bolsonaro s'ha fet seva aquesta herència amb desvergonyiment. En un dels darrers debats electorals es vantava d'haver triplicat el finançament del programa Bolsa Família.

Efectivament, Bolsonaro va presentar modificacions al Congrés, ara fa just un any, sobre el programa d'ajuda social: li va canviar el nom a Auxílio Brasil i en va duplicar el valor, de 192 reals a gairebé 400. Una actualització que els experts puntualitzen: li retreuen no haver-ho fet el 2019, any en què la seva administració va congelar el Bolsa Família i en què els ingressos que les famílies rebien per menjar, vestir i educar els fills es van mostrar clarament insuficients durant la pandèmia. Però al president sobretot li critiquen que ha venut un increment que no és tal, perquè l'augment de les ajudes respon bàsicament a una actualització de la inflació.

Conscient que si no guanya entre els més pobres no podrà governar de nou el Brasil, en ple cara a cara a la cadena UOL, Lula va retreure a Bolsonaro que només es preocupés de la gent més desafavorida ara que està en campanya electoral. Bolsonaro ha aconseguit convèncer sectors de classes populars vinculades i supervisades per les Esglésies cristianes evangèliques, però Lula da Silva continua sent vist per molts com l'obrer del sector metal·lúrgic que va arribar a president. Sap parlar a les classes populars amb el seu llenguatge i, en aquestes eleccions, a més, també es presenta com a víctima dels poderosos, després que la causa judicial contra ell, que el va portar a passar 580 dies a la presó, hagi quedat anul·lada.

La por al "Trump del tròpic"

A mesura que s'acosta la data de la segona volta, creix entre alguns brasilers la por a un "6G del sud" per part del "Trump del tròpic": un no reconeixement dels resultats electorals, en cas que Jair Bolsonaro perdi, que provoqui una revolta de grups violents d'extrema dreta al carrer, com va passar el 2020 amb l'assalt al Capitoli nord-americà. El Brasil, en una més de les moltes semblances que manté amb els Estats Units, ha liberalitzat la regulació de possessió d'armes durant el bolsonarisme i les associacions que ho defensen han crescut arreu del país.

Les noves lleis només demanen que els ciutadans es registrin com a caçadors, practicants de tir o col·leccionistes, cosa que ha augmentat el nombre de persones amb llicència d'armes gairebé un 500% des del 2018. Els experts alerten específicament d'aquest perill, el del no-reconeixement de les eleccions, però la por que els bolsonaristes no reconeguin els resultats en cas de perdre té una explicació més llunyana.

Recuperem, si no, els discursos de Bolsonaro amb amenaces colpistes contra el poder judicial. Era el 7 de setembre del 2021, dia de la Independència, i els índexs d'aprovació del president estaven sota mínims. Primer a la plaça dels Tres Poders de la capital, símbol de la democràcia brasilera, i després en plena avinguda Paulista de Sao Paulo, Bolsonaro va assegurar que només deixaria la presidència "arrestat o mort". 

L'actual president va enaltir la desobediència contra la Justícia, que qualifica de "dictadura de les togues" i va avançar que les eleccions serien una "farsa patrocinada pel Tribunal Superior Electoral". Malgrat que el 2018 va guanyar les eleccions amb urnes electròniques, el president va insistir aleshores en una idea que ha repetit durant la campanya: hi haurà frau electoral perquè les urnes no són segures.

Però els dos discursos d'aquell dia davant milers de persones van ser especialment durs amb el sistema de Justícia. Bolsonaro va apuntar directament contra el president del Tribunal Suprem Federal i un jutge que l'ha estat investigant per difondre notícies falses: "No podem acceptar més pressions polítiques. O el cap del poder (judicial) el posa ferm (al jutge), o aquest poder pot patir allò que no voldríem".

Paraules que molts analistes van interpretar com una amenaça colpista directa contra la cúpula judicial. O, si més no, contra un poder que a diferència de l'exèrcit o del poder legislatiu, Bolsonaro no ha aconseguit situar sota la seva òrbita ni obediència. En cas de perdre les eleccions, ja ha deixat clar contra qui caldrà carregar. I oberta queda la pregunta sobre què faria la cúpula militar, eminentment bolsonarista.

Aquell 7 de setembre del 2021, el president Bolsonaro va estar acompanyat a l'estrada del congressista de Tennessee Mark Green, que pocs dies abans havia participat en la primera Conferència Política d'Acció Conservadora que es feia fora dels Estats Units. Constituïda a imatge i semblança de la CPAC nord-americana, aquesta reunió de polítics conservadors del continent va estar dirigida per Eduardo Bolsonaro, el fill del president.

Unidos vamos reverter a sanha socialista, que por onde passou deixou um rastro de assassinatos e miséria. pic.twitter.com/xglcwDmz8R

— Eduardo Bolsonaro 22.22🇧🇷 (@BolsonaroSP) September 5, 2021

Vist per molts com un possible successor del seu pare, es felicitava de l'èxit de la reunió i sobretot d'haver aconseguit portar-hi Donald Trump Jr. Les connexions entre el trumpisme i el bolsonarisme, que aquells dies havien arribat al seu màxim apogeu, s'han reforçat al llarg d'aquests mesos de manera exponencial i s'han ampliat a altres partits d'extrema dreta, tant llatinoamericans com europeus. 

Mantenir el negacionisme o intentar aturar la crisi climàtica

Un dels dossiers que mantenen unida la internacional de l'extrema dreta precisament és el negacionisme climàtic. L'actual president del Brasil no l'ha posat al centre de la campanya, conscient que és un tema delicat que li pot fer perdre vots. Però durant el seu mandat Bolsonaro ha fet tot el contrari a la conservació del pulmó del planeta: ha revertit tot el sistema legal de protecció de la selva amazònica, ha soscavat els drets dels pobles indígenes i ha defensat els interessos de la indústria extractivista que destrossa la selva.

Només cal repassar una de les seves últimes decisions per veure fins a quin punt està allunyat de les preocupacions de bona part del món per l'escalfament global. Venent-ho com un gran avenç de civilització, el juliol d'aquest 2022 va donar llum verda a asfaltar una carretera que travessa de nord a sud una de les zones més ben conservades de l'Amazònia, la BR-319. Els defensors del medi ambient van posar el crit al cel: facilitar el pas per aquesta via només servirà per accelerar la desforestació de la selva i contribuir encara més a l'escalfament global.

Lula da Silva sí que ha elevat el medi ambient a l'agenda de la campanya; no en va el seu Pla pel Canvi Climàtic, que data del 2008, va ser precursor i innovador en alguns aspectes proteccionistes. Entre el 2005 i el 2012 va aconseguir reduir la desforestació del país en un 80% i la comparació amb les xifres actuals és demolidora: la pèrdua de massa forestal a l'Amazònia entre el 2020 i el 2021 va ser l'equivalent a 17 ciutats de Nova York, una destrucció rècord. El candidat de l'anomenat "front ampli" promet recuperar les mesures punitives que Bolsonaro va flexibilitzar, com les multes, les confiscacions o les destruccions dels equips de tala forestal il·legal, i també l'assumpció dels compromisos internacionals per lluitar contra el canvi climàtic. Lula és conscient que la urgència per protegir la selva amazònica és molt més gran ara que quan va arribar per primer cop a la presidència i que aquest és un dels dossiers que més el diferencien del seu rival polític. 

"Tots contra l'ultraconservadorisme"

A tres dies d'aquesta crucial segona volta, les enquestes donen guanyador Lula da Silva. Un avantatge que si es confirma no serà una victòria del Partit dels Treballadors (PT) sinó la d'un front ampli que s'ha definit bàsicament com a "antibolsonarista". Ha nomenat de segon un antic rival polític del PT, Geraldo Alckmin, del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB), que als anys 90 va transitar de la socialdemocràcia cap a un conservadorisme liberal i que va participar, com a grup parlamentari, en l'impeachment contra la successora de Lula, Dilma Rousseff. L'aliança entre sectors tan divergents de la societat brasilera demostra que aquestes seran unes eleccions històriques i diferents.

El dia que va rebre el suport públic d'empresaris, antics rivals polítics, intel·lectuals i artistes, Lula da Silva va emmarcar la importància del moment: 

"Aquests no són uns comicis fàcils, no estem dins d'un procés democràtic normal. Vaig perdre dues eleccions amb Fernando Henrique Cardoso i me'n vaig anar a casa a plorar."

I en referència a Bolsonaro, va afegir:

"Però aquest ciutadà és anormal, no va tenir una formació civil i es pensa que el Brasil és per a ell; que el Tribunal Suprem, les forces armades o el Congrés, tot és seu. Però recuperarem aquest país i farem que la societat exerceixi la democràcia."

L'última enquesta publicada atorga una intenció de vot del 49% a Lula davant el 44% a Bolsonaro. Però cal recordar que, a la primera volta, les prospeccions de vot no van encertar gens els resultats finals.