Bolsonaro vol obrir l'Amazònia a les grans empreses i amenaça la supervivència indígena
Uns 4.000 manifestants indígenes protesten davant del Congrés Nacional del Brasil, on es debaten les lleis que els podrien expulsar de la majoria de les seves terres
La comunitat indígena brasilera representa un 0,5% de la població nacional, i ocupa el 12% del territori. El president del país, Jair Bolsonaro, sempre ha estat un ferm defensor de la idea que aquestes comunitats ocupen massa territori per la quantitat de gent que són.
Per això, durant la campanya presidencial del 2018, va prometre que no crearia ni una sola terra indígena durant el seu mandat.
Dit i fet. Bolsonaro s'ha convertit en el primer president dels últims 35 anys que es nega a col·laborar amb els indígenes, però no només això: ha ideat uns projectes de llei que amenacen directament la seva supervivència, a més de malmetre el medi ambient.
La mesura estrella de Bolsonaro és l'anomenat "Marc temporal", que només reconeixeria com a terres ancestrals aquelles que estaven ocupades pels indígenes abans de 1988, l'any en què es va promulgar la Constitució vigent al país.
La llei obriria la porta de bat a bat a les grans empreses perquè explotessin aquests terrenys per al seu profit.
"Lluita per la vida"
L'Articulació de Pobles Indígenes del Brasil ha convocat uns 4.000 indígenes de 117 ètnies diferents a Brasília, la capital brasilera, per protestar contra les lleis de Bolsonaro.
Sota el lema "Lluita per la vida", tenen previst acampar durant una setmana davant el Congrés Nacional del Brasil, on aquests dies es debat l'aprovació del Marc Temporal i d'altres lleis similars.
Entre aquestes es troben autoritzacions per a la mineria i altres activitats d'extracció en reserves indígenes, a més de propostes que facilitarien la regularització de les terres ocupades il·legalment.
Envair terres pot tenir premi
Històricament, els territoris rics en fusta, or o simplement amplis per transformar-los en espais de pastura han estat envaïts il·legalment per part d'explotacions agropecuàries i mineres.
Aquests delinqüents mantenen la seva activitat il·legal, mentre esperen que un president els amnistiï, regularitzant així el que va començar amb una invasió. Bolsonaro podria ben bé ser el seu home.
I és que la demarcació de terres en territoris ocupats per indígenes és un procés que sol allargar-se anys. Més enllà de la dificultat d'internar-se dins la selva per traçar els límits, sol haver-hi batalles legals. Alguns aprofiten aquesta lentitud burocràtica per tirar pel dret.
Un drama medioambiental que surt car
La gran majoria d'aquestes reserves indígenes es troben en territoris amazònics, que són claus en el panorama medioambiental brasiler, així com a nivell global.
Davant la inacció governamental, la desforestació creix sense aturador a l'Amazònia, provocant així una distorsió en les pluges que ha comportat un augment del preu de l'energia.
A poc més d'un any de les eleccions presidencials, previstes per a l'octubre del 2022, la crisi energètica amenaça de perjudicar la imatge de Bolsonaro, de per si ja força malmesa després de la seva criticada gestió de la pandèmia.
Bolsonaro "Trumpeja"
En previsió d'uns resultats electorals que l'apartarien de la presidència del Brasil, Bolsonaro ha encetat una campanya que posa en dubte la validesa d'aquests resultats futurs.
El Tribunal Suprem Electoral brasiler ja li ha demanat que aturi aquestes declaracions desqualificatives. Per la seva part, Bolsonaro insisteix en la narrativa del frau, especialment després que la seva proposta de tornar al vot imprès fos revocada pel congrés.
Mentrestant, alguns dels seguidors més fervents de Bolsonaro ja prediquen obertament un cop d'estat i el tancament de la Cort Suprema de cara al 7 de setembre, aniversari de la independència del Brasil.
