Washington enviarà a Ucraïna bombes de dispersió, prohibides a un centenar de països

Els Estats Units han confirmat aquest divendres que enviaran bombes de dispersió per ajudar Ucraïna a fer front a la invasió russa. Es tracta d'una munició controvertida, prohibida a més d'un centenar de països.

Són projectils que contenen moltes petites bombes que s'alliberen a una certa altura de la superfície, i s'escampen de manera poc precisa. Per aquest motiu, representen un risc per a la població civil, i també perquè moltes vegades algunes de les bombes no exploten en aquell moment i queden escampades com les mines antipersones.

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat que ha estat "difícil" prendre la decisió d'enviar aquest tipus d'armament a Ucraïna. Però ha afegit que era necessari perquè els ucraïnesos "s'estan quedant sense munició".

Volodímir Zelenski no ha trigat a agrair al president nord-americà l'enviament de les bombes de dispersió, que ha qualificat d'"indispensable, ampli i oportú ajut militar". Segons el president ucraïnès, amb elles augmentaran les capacitats de defensa i proporcionaran "noves eines per alliberar el territori i acostar-nos a la pau".

A timely, broad and much-needed defense aid package from the United States. We are grateful to the American people and President Joseph Biden @POTUS for decisive steps that bring Ukraine closer to victory over the enemy, and democracy to victory over dictatorship. The expansion…

— Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) July 7, 2023

El ministre de Defensa ha assegurat que l'exèrcit ucraïnès només utilitzarà bombes de dispersió en camps oberts on hi hagi concentració de militars russos i es compromet a no fer-se servir en zones urbanes "per evitar riscos per a la població civil".

L'encarregat de fer l'anunci de l'enviament d'aquest armament a Ucraïna ha estat l'assessor de seguretat de la Casa Blanca, Jake Sullivan. Ha afirmat que Washington ha endarrerit aquesta decisió tot el que ha pogut, però que les tropes ucraïneses necessiten munició d'artilleria convencional perquè ha disminuït molt la que en tenen disponible, per la contraofensiva que Kíiv va llançar a principis de juny per recuperar les zones ocupades per Rússia.

Segons Sullivan, el govern ucraïnès va entregar a Washington "fa algunes setmanes" un document en què es comprometia que les seves forces armades només faran servir aquestes bombes de dispersió al camp de batalla i no en zones urbanes on podrien fer mal als civils.

Risc per a la població

Sullivan ha assegurat que les bombes que els Estats Units lliuraran a Ucraïna tenen una taxa de no explosió inferior al 2,5%, entre les que fallen i les que queden enterrades. En contrast, les bombes de dispersió que suposadament ha fet servir Rússia tenen una taxa de no explosió d'entre 30 i el 40%, segons Sullivan.

Prèviament, la Casa Blanca ja havia explicat que tenen bombes de dispersió més modernes, amb efectes nocius per a la població civil molt més controlats, i que se'n farà un seguiment. 

Aquestes bombes de dispersió han de ser disparades amb canons Howitzer de 155 mil·límetres.

La setmana que ve Biden ha de participar en la cimera de l'OTAN a Lituània, que es preveu que estarà centrada per la invasió russa d'Ucraïna, que aquest dissabte arriba al dia 500.

Des de Kíiv, Mikhailo Podoliak, assessor presidencial en matèria de seguretat, ja havia dit que l'enviament de bombes de fragmentació seria una "contribució molt significativa" a la contraofensiva, que tindria un "impacte psicoemocional extraordinari" en l'exèrcit rus.

OTAN: la decisió és dels estats

Alemanya ja ha expressat el seu desacord amb la decisió dels Estats Units d'enviar aquestes bombes de dispersió.

Hi ha un acord internacional per prohibir-les, però ni els Estats Units ni Rússia ni Ucraïna l'han firmat. Washington podria quedar ara en una situació molt incòmoda amb els seus aliats occidentals.

L'OTAN ha evitat pronunciar-se fins ara amb l'argument que "correspon als aliats individuals prendre decisions sobre el lliurament d'armes i subministraments militars a Ucraïna, i correspondrà als governs decidir-ho, no a l'OTAN com a Aliança", ha declarat el secretari general de l'organització, el noruec Jens Stoltenberg.

També ha recordat que l'OTAN no té fixada una posició sobre aquesta mena d'armament, perquè alguns integrants han signat la Convenció sobre Municions de Dispersió, i d'altres, no.

Acordada a Oslo, prohibeix produir, emmagatzemar, transferir i utilitzar les bombes de dispersió. Va entrar en vigor el 2008 i l'han signat més de cent estats, entre els quals no hi ha els Estats Units, ni Rússia ni Ucraïna.

HRW demana no enviar bombes de dispersió a Ucraïna

L'ONG Human Rights Watch (HRW) havia demanat aquest divendres que no s'enviïn bombes de dispersió a Ucraïna.

Aquesta ONG de defensa dels drets humans havia denunciat que tant Rússia com Ucraïna ja han utilitzat aquesta mena de munició. 

"Les forces ucraïneses han utilitzat munició de dispersió que ha causat la mort i ferides serioses a civils. Les forces russes han utilitzat munició de dispersió de manera extensiva, i han causat nombroses morts de civils i ferides greus", ha recordat HRW en un comunicat.