Boom dels lloguers de temporada, que permeten apujar els preus més sovint

Els portals immobiliaris van plens d'anuncis de pisos de lloguer temporal. Amb la limitació dels preus de lloguer, ara tombada pel Constitucional, molts propietaris van optar per posar els pisos a la venda i també molts altres per oferir-los per a lloguer de temporada.  

A les assemblees del Sindicat de Llogateres constaten que des del mes d'abril cada dia hi ha més casos de llogaters que es queixen que no se'ls vol renovar el contracte, mentre a la finca hi ha pisos buits i, cada cop més, pisos de lloguer temporal. Carme Arcarazo, Sindicat de Llogateres, assegura que hi ha un mal ús d'aquest tipus de contracte.

"Els contractes temporals estan pensats per a situacions molt concretes", explica Arcarazo. Posa d'exemple el d'un estudiant d'intercanvi, una mudança o unes obres a casa.

"El que estem veient és que s'està fent un mal ús d'aquest tipus de contracte, només amb un objectiu, que és especular."

El Sindicat de Llogateres denuncia que aquests lloguers de temporada no paren de proliferar: "Sabem que darrere dels lloguers de temporada sempre hi ha empreses, i és un model que el que permet és no complir cap de les regulacions existents".

Ara mateix hi ha una llei que obliga que durant els primers cinc o set anys es mantingui el mateix preu del lloguer amb els increments de la inflació, la LAU (llei d'arrendaments urbans) del 2019, argumenta Arcarazo, i bàsicament el que fan els lloguers de temporada és que cada any "puguis augmentar el preu del lloguer tant com vulguis, que puguis fer fora els llogaters, és un lloguer sense garanties".

Els contractes de temporada es poden oferir per períodes d'entre 32 dies i un màxim d'11 mesos. "Després d'11 mesos no hi ha cap mena de seguretat per al llogater, i el preu del contracte es pot triplicar, quadruplicar o el que desitgi el fons d'inversió o rendista", alerta Arcarazo.

Escapar al control de la limitació de rendes

Montserrat Junyent Martí, responsable jurídica del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, explica que aquests contractes han sigut la porta oberta que alguns propietaris van establir com a "mecanisme per mantenir els seus habitatges sense aquest control de limitació de rendes".

Per Junyent, caldrà veure si efectivament aquests contractes temporals, que són lícits, responen o no a una temporalitat: "Si no fos així seran els tribunals els que s'hauran de pronunciar i veure si sota la figura d'un contracte temporal no hi havia aquesta temporalitat real, sinó que era una temporalitat buscada per eludir el compliment de la llei de contenció de rendes".

Durant la pandèmia molts pisos turístics es van reconvertir en pisos de lloguer de temporada. Junyent, però, argumenta que molts d'aquests habitatges que estaven en llicència turística, i que amb les restriccions de la covid es van destinar temporalment al lloguer, a l'espera d'una millora i recuperació del seu propi sector.

Arcarazo denuncia que l'administració no està vigilant que realment estigui justificat aquest contracte temporal. Junyent, però, apunta que l'Ajuntament de Barcelona ha fet moltes actuacions per corregir en el tema dels habitatges sense llicència turística: "Si ara resulta que aquesta temporalitat, efectivament, és com un lloguer turístic, doncs que hi intervingui l'administració com ho ha fet fins ara".

Qui pot sancionar aquests casos?

La competència sancionadora i inspectora és de Consum, sempre que els contractes siguin entre una empresa o professional i un particular. Per exemple, que en les ofertes no hi hagi les dades mínimes obligatòries o que es faci un ús fraudulent del lloguer de caràcter temporal.

En el cas de contractes entre particulars, la competència és d'Habitatge. A l'Agència Catalana de Consum no consten reclamacions o denúncies sobre lloguers de temporada, i per això de moment no han fet cap campanya d'inspecció específica.

Pel que fa a la publicitat en portals habitatge i contracte d'aquests lloguers, l'arrendatari està obligat a indicar que es tracta d'un lloguer temporal. D'acord amb la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge, una de les dades que obligatòriament han de tenir les ofertes de lloguer és el termini d'arrendament (article 61). Per tant, abans de signar un contracte els consumidors han de conèixer la seva durada.

Es considera temporal si és de més de 31 dies i fins a 11 mesos; per sota dels 31 dies és lloguer turístic, per sobre dels 11 mesos, lloguer de residència habitual.