Boomer, millennial o generació Z? Digue'm quan vas néixer i et diré com veus el món
La divisió de la societat en generacions ajuda a entendre com l'època en què es neix influeix en la visió sobre el món, tot i que els experts consideren que cal tenir en compte altres factors
"I'm not trying to 'cause a big sensation
I'm just talkin' 'bout my generation"
L'any 2019, la diputada ecologista Chlöe Swarbrick va provocar un petit escàndol al Parlament de Nova Zelanda amb només dues paraules. Swarbrick, que aleshores tenia 25 anys, estava demanant acabar amb les emissions de CO2 l'any 2050.
A mig discurs, un diputat més gran va interrompre-la i Swarbrick es va limitar a dir "Ok, boomer" i va continuar el discurs, una resposta que va comportar que l'acusessin de manca de respecte i edatisme.
L'adjectiu "boomer", d'ús habitual entre els joves per burlar-se d'actituds de persones de l'edat dels seus pares, és una referència clara al concepte de generació, present en la cultura popular sobretot a partir de la cançó "My generation", que The Who van publicar el 1965.
Quan, fa pocs mesos, l'enquesta sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió va preguntar amb quins elements ens sentim més identificats, l'opció que va obtenir més respostes va ser "la meva generació", escollida pel 56% dels enquestats, per damunt de la ideologia, la classe social, el país, el municipi o la religió.
Formar part d'una generació o d'una altra és gaire determinant a l'hora de configurar la nostra personalitat? "La idea de generació és important perquè engloba la idea que tenim unes circumstàncies concretes que ens determinen o influeixen", apunta la sociòloga i professora de la Universitat de Girona Cristina Sánchez Miret.
Raül Tormos, investigador del CEO i autor del llibre "The rhythm of modernization. How values change over time", explica que "hi ha un moment de la vida, els anys impressionables en què es viu el final de l'adolescència i la primera joventut, que les persones són com un llibre en blanc i les coses que viuen en aquella època els influeixen molt".
Per Tormos, "el concepte de generació s'ha romantitzat perquè ha estat molt atractiu en ciències socials i cultura popular" i, si no es tenen en compte altres elements, hi ha el risc que sembli que les persones es mantenen força constants en les idees que es formen durant la joventut:
"Donar una importància molt intensa al concepte de generació pot fer perdre de vista que la gent té una capacitat molt important de canviar els punts de vista amb el temps."
La politòloga Carol Galais, que ha publicat diverses recerques sobre generacions, afirma que, si el concepte "té tanta repercussió als mitjans de comunicació generalistes és perquè ens ajuda a aproximar-nos a patrons de consum, gustos culturals i estètics i valors i actituds polítiques".
Generació a generació
Una generació es refereix a un grup de persones nascuts en un mateix període, generalment d'uns 15 o 20 anys. Des del segle XX, cada generació ha estat batejada amb un nom per definir-la: la generació grandiosa (nascuts entre 1901 i 1927), la generació silenciosa (1928-1945), els baby-boomers (1946-1964), la generació X (1965-1980), els millennials (1981-1996), la generació Z (1997-2012) i la generació Alpha (nascuts a partir del 2013).
A partir de les definicions que en fa el think-tank nord-americà Pew Research Center, es pot elaborar aquesta línia temporal de les generacions:
La divisió de la societat en generacions ofereix una manera d'entendre com diferents experiències formatives, per exemple fets històrics, avenços tecnològics o canvis socials i econòmics, poden influir en la visió de la població sobre el món.
En ciències socials, es comença a parlar de generacions ara fa aproximadament un segle, quan el sociòleg hongarès Karl Mannheim publica "El problema de les generacions", que per primera vegada tracta les generacions com un fenomen social. Mannheim defineix una generació com un grup d'individus d'edat similar que experimenten determinats esdeveniments "en el mateix àmbit historicosocial i dins del mateix període" de temps.
La teoria més popular sobre generacions és la dels nord-americans Neil Howe i William Strauss, autors de llibres com "Generations" o "The fourth turning". Howe i Strauss divideixen la història dels Estats Units en generacions des de l'edat mitjana i estableixen quatre arquetips de generacions que es repeteixen cíclicament al llarg dels anys. La teoria ha rebut crítiques per falta d'evidències empíriques i alguns acadèmics l'han qualificat de "pseudocientífica".
Set generacions convivint
D'acord amb les classificacions més habituals, actualment al planeta hi conviuen set generacions diferents: des de les persones de més edat, últims supervivents de la generació grandiosa, fins als més joves, integrants de la nova generació Alpha.
La generació grandiosa és la que va lluitar a la II Guerra Mundial. Nascuts entre 1901 i 1927, Ronald Reagan va dir que els membres d'aquesta generació "van salvar el món" quan eren joves.
El nom de la generació prové del títol d'un llibre de Tom Brokaw en què l'autor assegura que és "la millor generació que mai ha produït cap societat" perquè no van lluitar per fama ni reconeixement sinó perquè "era allò que s'havia de fer".
La generació silenciosa és la generació que va créixer durant la Gran Depressió i la II Guerra Mundial. L'adjectiu "silenciós" és perquè se'n té una imatge de generació amb consciència cívica i força conformista.
El nom de "generació silenciosa", menys conegut que el "baby-boom" o "millennials", té l'origen en un article de la revista Time del 1951 sobre la joventut nord-americana d'aleshores.
Només els més joves van tenir ràdio, i això va fer que tinguessin maneres d'informar-se i comunicar-se molt diferents de les generacions que han vingut després.
Els baby-boomers són possiblement l'exemple més clar de generació determinada per la demografia. De fet, se'ls va batejar amb aquest nom pel creixement de natalitat que va haver-hi després de la II Guerra Mundial.
La data que es marca com l'últim any en què van néixer baby-boomers, el 1964, és poc després que es comercialitzessin les primeres pastilles anticonceptives, que van portar un descens de la natalitat.
La generació X engloba els nascuts entre 1965 i 1980. El nom amb què se la va batejar prové de la novel·la "Generation X: tales for an accelerated culture", escrita per Douglas Coupland l'any 1991.
Té taxes de natalitat relativament baixes, comparat amb la generació que la precedeix i la que la va succeir. La imatge que tenim de la generació X és la de joves que van créixer durant la revolució del divorci i eren molt independents, poc socialitzats, individualistes i un punt cínics.
"La generació X va ser la que va tenir una ruptura més radical amb els valors establerts", opina Sánchez Miret, que recorda que va ser una generació "que va trencar amb institucions com la família tradicional".
Els millennials són els fills de la generació del baby-boom, nascuts entre els anys 1981 i 1996. Batejats inicialment com a generació Y, perquè van arribar després de la X, han acabat rebent el nom de "millennials" perquè són la primera generació que va arribar a la majoria d'edat en el nou mil·lenni.
El nom de la generació el van posar Howe i Strauss al llibre "Generations" l'any 1991, quan els primers millennials encara feien primària. Durant la joventut van viure les guerres de l'Afganistan i l'Iraq, i la majoria van entrar a la vida laboral en plena recessió econòmica, fruit de la crisi de 2008. També les revoltes al voltant de 2011, com la Primavera Àrab, l'Occupy Wall Street o el 15M.
És la primera generació que lliga a través d'aplicacions i sovint se'ls ha acusat de ser materialistes, narcisistes i d'estar obsessionats amb la fama. La mala premsa dels millennials es va fer evident ara fa 10 anys, quan la revista "Time" els va dedicar una portada amb el títol "The me me me generation" i una noia fent-se una selfie.
La generació Z, o els "zennials", com també se'ls coneix, són la generació que ha vingut després dels millennials. Nascuts entre els anys 1997 i 2012, són una generació amb molta sensibilitat per a l'eix de raça i l'eix de gènere: "No han crescut pensant-se que són especials, i això es reflecteix en un respecte molt gran per les interseccions d'identitats", apunta Galais.
Si els baby-boomers van créixer durant l'expansió de la televisió, la generació X es va fer gran en plena revolució dels ordinadors i els millennials amb l'explosió d'internet. Tota aquesta tecnologia ha format part de la vida de la generació Z des que van néixer.
Han crescut amb les xarxes socials, la connectivitat constant i l'entreteniment sota demanda plenament instaurat. A nivells d'esdeveniments històrics, estan marcats per la pandèmia del coronavirus.
La generació Alpha és l'última generació a qui s'ha batejat, que engloba les persones nascudes a partir de l'any 2013.
Serà la primera generació nascuda exclusivament al segle XXI. L'agència australiana McCrindell, que és la que els ha posat nom, els defineix com "la generació més intel·ligent tecnològicament de la història, la que disposa de més béns materials i la que gaudirà d'una vida útil més llarga que qualsevol generació anterior".
És una generació que, com l'anterior, no segueix els mitjans tradicionals i s'informen a través de les xarxes socials i l'streaming.
Generacions demogràfiques i generacions polítiques
Els límits temporals de les generacions no són rígids i poden variar segons el país. La politòloga Carol Galais diferencia entre generacions demogràfiques i generacions polítiques.
L'exemple més clar de generació demogràfica són els baby-boomers, que agafa el nom dels nascuts durant el creixement de la natalitat que va haver-hi als Estats Units acabada la II Guerra Mundial, entre 1946 i 1964.
A Catalunya, però, el repunt de les taxes de natalitat es va produir més tard, entre mitjans dels 50 i mitjans dels 70. Moltes de les persones nascudes durant aquest "baby-boom" se'ls emmarca dins de la generació X.
A vegades, però, les generacions estan marcades per esdeveniments històrics o polítics. En aquest sentit, Galais qualifica els baby-boomers de l'Estat com la "generació cívica", perquè va viure la Transició política al voltant de la majoria d'edat. Això els va proporcionar "un sentiment del deure i del compromís cívic que es considera molt bo per a l'estabilitat de la democràcia". Des d'un punt de vista polític, Galais apunta que també hi ha una generació del 15M, sorgida a partir de les protestes a les places de l'any 2011.
"Quan els comencen a dir X, Y, Z és perquè es veuen canvis demogràfics, però no es veu cap esdeveniment gros que els pugui haver marcat des d'un punt de vista polític, com a la generació silenciosa o els baby-boomers", apunta Galais.
Generacions cada cop més tolerants
Tot i que sigui una generalització, es pot atribuir a cada generació uns valors determinats. Sí que és cert que, a vegades, les diferències entre generacions poden ser tan grans com les diferències dins d'una mateixa generació. En alguns casos, els més joves i els més grans d'una generació poden tenir més coses en comú amb les generacions amb què limiten que amb la que estan teòricament assignats per edat.
Sánchez Miret, que és professora de Sociologia des del 1995, opina que el canvi de valors és "molt evident" entre els joves que passen per les seves classes.
Analitzant els valors de la societat, s'observa que, en general, les noves generacions són les que accepten més els canvis en la societat. Raül Tormos remarca que cada generació és més oberta que la que l'ha precedit i, al mateix temps, que els més joves empenyen els ciutadans de més edat cap a posicions més obertes:
"Cada generació és més oberta i tolerant que l'anterior, però si agafes la generació dels teus pares i veus el que pensaven fa 30 anys i el que pensen ara, també ha canviat moltíssim."
Afegeix que, històricament, els canvis cada cop són més ràpids. Amb les transformacions de la societat postindustrial, les condicions materials canvien, i això es tradueix en canvis en les generacions:
"Hi ha més distàncies entre els nostres pares i els nostres avis que no pas entre nosaltres i els nostres pares."
Catalunya, país de la generació X i els baby-boomers
A Catalunya, per volum demogràfic, les generacions més presents a la societat són la generació X, els baby-boomers i els millennials, segons les dades de població de l'Idescat.
Prenent les dades del cens de les persones nascudes cada any fins al 2020, a Catalunya hi ha més de dos milions d'habitants nascuts entre 1965 i 1980, més 1,6 milions de persones nascudes entre 1946 i 1964, gairebé la mateixa quantitat de millennials i 1,2 milions de persones que van néixer entre 1997 i 2012.
La resta de generacions no arriben al milió d'habitants. Així doncs, malgrat els pesi a alguns joves, Catalunya és un país força boomer.
- ARXIVAT A:
- Estil de vida
