Boris Eldagsen, el fotògraf que encén el debat dels perills de la intel·ligència artificial

L'estudi de Boris Eldagsen és un espai tan minimalista com la mateixa feina d'aquest fotògraf veterà i reconegut a Alemanya. Eldagsen fa gairebé quaranta anys que es dedica a la fotografia i d'ençà de fa un any experimenta amb la intel·ligència artificial, una tecnologia que a parer seu "suposa una revolució com també ho van ser el descobriment de l'electricitat o la digitalització".

Eldagsen ens rep al districte de Mitte, a tocar del barri de Prenzlauerberg, a Berlín. En una habitació hi té l'espai de treball amb parets netes per fer-hi les seves composicions fotogràfiques i en un racó davant la finestra hi té una taula i un tamboret.

Aquí és on encén l'ordinador portàtil i ens fa una breu i simple demostració de com es pot crear una imatge amb intel·ligència artificial. Només li cal introduir conceptes, preferentment en anglès, al cercador i la màquina comença a generar imatges.

Ha introduït els conceptes "gos" i "dona" i ha suggerit un estil fotogràfic vintage. Primer apareix una dona que sembla sortida d'una fotografia de finals del segle XIX i tot seguit un gos. Les imatges es fusionen i en un requadre hi apareix una nebulosa.

Fa la sensació que tenim una coca al forn que va prenent forma. Finalment, apareix el resultat: la dona del rostre suau i trets marcadament femenins apareix convertida en un ésser amb la cara agressiva. No hi ha rastre ni de la dona ni del gos, només algunes traces.

Tot plegat sembla un joc de nens. La intel·ligència artificial és pràcticament a l'abast de tothom i aconseguir una imatge manipulada o crear-ne una a mida és relativament senzill. Eldagsen reconeix que aquesta eina el té captivat, que "és l'eina que sempre havia estat esperant". Assegura, però, que la intel·ligència artificial aplicada a la imatge requereix tenir coneixements previs de fotografia i d'història de l'art.

La seva reivindicació principal és delimitar els conceptes perquè no es confonguin les coses. Cal deixar clar el que és la fotografia i el que és la ficció. Una cosa és condicionar la reproducció d'una imatge real, segons la llum, el color i la posició que escollim i una altra és generar una imatge irreal a partir de les instruccions que donem a la IA.

Eldagsen també apunta, amb preocupació, l'amenaça que la IA suposa per a la seva professió i afirma que ja ha començat a destruir llocs de treball de molts col·legues.

Quan li van anunciar que havia guanyat el guardó, el fotògraf alemany va advertir els organitzadors que es tractava d'una imatge creada amb intel·ligència artificial i que no podia acceptar el premi.

A partir d'aquí la situació es va anar torçant. Des dels Sony World Photography Awards no van voler reconèixer que havien premiat una imatge generada amb intel·ligència artificial en la categoria de "creativitat" i van preferir tirar endavant suggerint el silenci d'Eldagsen. L'alemany no hi va estar d'acord i va fer públic el seu rebuig al premi.

El fotògraf ha aconseguit posar damunt la taula un debat "necessari" davant d'una situació que és extrapolable a tots els àmbits de la vida perquè la IA ha arribat per quedar-se entre nosaltres i la seva aplicació és transversal.

Boris Eldagsen adverteix que hi ha urgència per gestionar la situació en el terreny de la informació i el fotoperiodisme perquè "si parlem de periodisme fotogràfic, aleshores és molt important que la fotografia sigui autèntica perquè en la democràcia necessitem una base de fets sobre la qual ens puguem comunicar. Si no podem verificar els fets amb imatges, aleshores no tinc ni idea de què passarà".