Boris Johnson tira la tovallola i dimiteix: "Cal un nou líder i un nou primer ministre"

Després de setmanes d'una crisi que ha minat el seu prestigi davant la societat britànica, aquest dijous el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, finalment ha decidit presentar la dimissió.

Per explicar-ho, ha comparegut públicament davant del seu domicili oficial, al número 10 de Downing Street, a Londres, en la que ha confirmat que ha acordat amb el grup parlamentari conservador que es posi en marxa el procés per escollir un nou líder del partit.

En la compareixença, que ha durat només 6 minuts, Johnson ha constatat que el seu partit té "la voluntat que hi hagi un nou líder", i per tant, "un nou primer ministre", però ha afegit que ell continuarà en aquest càrrec mentre això no passi:

"He estat d'acord amb Sir Graham Brady, el president dels nostres diputats, que el procés d'elecció d'aquest nou líder hauria de començar ara i el calendari s'anunciarà la setmana vinent. I avui he nomenat un govern per servir, com faré jo, fins que hi hagi un nou líder".

Johnson ha dedicat el gruix de la seva curta compareixença a lloar la seva acció de govern i a agrair a tothom el suport que ha tingut mentre ha estat líder del partit i ha estat al capdavant del govern.

Ha admès que en política "ningú no és indispensable", ha afirmat que hi haurà gent "que se sentirà decebuda" i ha acabat dient que està "trist" per haver d'abandonar "la millor feina del món."

Johnson s'ha resistit molt

Johnson ha decidit llançar la tovallola després de dos dies en què hi ha hagut una allau constant de dimissions al seu govern, amb desenes de cartes de renúncia de ministres, viceministres i alts càrrecs.

La decisió l'ha avançada a mig matí la cadena BBC, que ha afegit que Johnson presentaria la renúncia com a líder del Partit Conservador, però que aspira a continuar sent primer ministre en funcions fins a la tardor.

Pressions perquè deixi també el govern

La seva intenció de continuar com a primer ministre ha generat debat i resistències a dins del Partit Conservador, que ara ha de definir la fórmula amb la qual es farà el relleu.

Una possibilitat era que l'obliguessin també a renunciar al càrrec al capdavant del govern i que s'anunciés un nou primer ministre de transició fins que el partit hagi escollit un nou líder.

La substitució dependrà de la pressa

El calendari de la substitució, que Johnson ha dit que s'haurà definit la setmana que ve, està en mans d'un comitè del grup parlamentari del Partit Conservador, que és l'encarregat de gestionar aquests processos.

En la definició d'aquest calendari es veurà la pressa que té el partit perquè Johnson abandoni el protagonisme públic del que gaudirà mentre continuï com a primer ministre.

Possibles candidats

De moment, només un dels membres destacats del partit s'han postulat per substituir Johnson: la fiscal general Suella Braverman, que ho ha dit aquest dimecres a la nit entrevistada en directe al canal de televisió ITV.

Hi ha diversos ministres que també apareixen en les travesses: en lloc destacat, els dos primers que van dimitir el dimarts, Rishi Sunak, i Sajid Javid, que el 2019 ja va aspirar al lideratge.

Un altre és el nou ministre de Finances, Nadhim Zahawi, que aquest dijous s'ha significat públicament reclamant la renúncia de Johnson, i també l'encara ministra d'Exteriors, Liz Truss.

Qui va ostentar aquest càrrec amb anterioritat, Jeremy Hunt, també és un aspirant que fa mesos que reclama un canvi de lideratge al partit.

Altres noms que poden fer un pas endavant per postular-se com a candidats són diputats crítics amb Johnson com Steve Baker, Penny Mordaunt o Tom Tugendhat, i també el ministre de Defensa Ben Wallace, fidel a Johnson fins el final.

L'oposició celebra l'anunci de retirada

Els altres partits han acollit amb satisfacció l'anunci de Johnson, però li reclamen que també plegui ara com a primer ministre.

Ho ha fet Keir Starmer, líder de l'altre gran partit, el Laborista, que ha acusat els conservadors de portar 12 anys governant amb "estancament econòmic, disminució de serveis públics i promeses buides":

"No necessitem un canvi a la cúpula del Partit Conservador, necessitem un canvi de govern, necessitem un nou començament per al Regne Unit."

The Conservatives have overseen 12 years of economic stagnation, declining public services and empty promises.

We don't need to change the Tory at the top – we need a proper change of government.

We need a fresh start for Britain. pic.twitter.com/uMxRTomXX9

— Keir Starmer (@Keir_Starmer) July 7, 2022

També la líder del Partit Nacional Escocès, Nicola Sturgeon, s'ha mostrat satisfeta perquè, ha dit, "els conservadors mai l'haurien d'haver escollit líder", i també ha criticat que vulgui continuar sent primer ministre:

"Hi haurà una sensació d'alleujament generalitzada que el caos dels últims dies (de fet, mesos) s'acabarà, tot i que la idea que Boris Johnson es mantingui com a primer ministre fins a la tardor sembla lluny de ser ideal, i segurament no és sostenible?"

1. There will be a widespread sense of relief that the chaos of the last few days (indeed months) will come to an end, though notion of Boris Johnson staying on as PM until autumn seems far from ideal, and surely not sustainable? https://t.co/SQXuCC1HYH

— Nicola Sturgeon (@NicolaSturgeon) July 7, 2022

Dimecres de dimissions

L'allau de dimissions va començar aquest dimarts amb dues de sonades, les de dos ministres clau, el de Finances, Rishi Sunak, i el de Salut, Sajid Javid.

Va ser el tret de sortida de les desenes de cartes de dimissions que aquest dimecres li han arribat a Johnson, moltes de les quals directament via xarxes socials.

El primer ministre es va defensar aquest dimecres a la tarda al Parlament del Regne Unit davant de tots els diputats, assegurant que no tenia cap intenció de renunciar al càrrec.

Dimecres al vespre es va reunir amb els membres del govern que encara continuaven, que li van tornar a reclamar la dimissió, però no els va fer cas.

"Marxar amb dignitat"

Aquest dijous ha continuat l'allau, amb més ministres i més alts càrrecs dimitint, i s'hi ha afegit la pressió d'un dels substituts dels primers dimissionaris, el nou ministre de Finances, Nadhim Zahawi.

Zahawi li ha recordat en una carta penjada a Twitter que aquest dimecres ja li va demanar, juntament amb els altres membres del govern, que havia de "marxar amb dignitat".

També que "el país mereix un govern que no només sigui estable, sinó que actuï amb integritat", i que "el desconsola" que no els estigui escoltant:

"Primer ministre, això no és sostenible i només pot empitjorar: per tu, pel Partit Conservador i encara més important, per tot el país. Has de fer el que és correcte i marxar ara."

Prime Minister: this is not sustainable and it will only get worse: for you, for the Conservative Party and most importantly of all the country. You must do the right thing and go now. pic.twitter.com/F2iKT1PhvC

— Nadhim Zahawi (@nadhimzahawi) July 7, 2022

L'origen de la crisi

La crisi actual del govern britànic ha estat motivada per la manera com ha afrontat Johnson el cas d'un diputat del seu partit, Chris Pincher, que hauria intentat abusar sexualment de dos companys en una nit de festa.

Johnson va mantenir la confiança en Pincher perquè continués com a diputat, i va mentir afirmant que no tenia informació sobre el cas. L'escàndol es va fer massa gros, i Pincher va acabar renunciant.

Escàndols previs

Johnson havia superat anteriorment altres escàndols, el més important, el de les festes al seu domicili oficial de Downing Street, conegut com a Partygate, saltant-se les normes per controlar la pandèmia de la covid.

Aquell escàndol el va superar guanyant una moció de confiança del seu partit, tot i que va rebre molts vots en contra, cosa que va debilitar força la seva posició.

Es dona la circumstància que aquella moció l'hauria protegit durant un any, perquè els estatuts del partit marquen que no se'n pot fer una altra fins que no ha passat un any d'una anterior.

Precisament el partit tenia prevista una reunió extraordinària per a dilluns que ve per canviar els estatuts i poder impulsar una nova moció de confiança, que sembla que no farà falta.