Boris Johnson, un polític controvertit propulsat pel Brexit i enfonsat pel Partygate

Boris Johnson és un dels polítics britànics més controvertits. Excèntric, provocador, intel·ligent i sense por al ridícul, desperta passions i odis, veneració i rebuig, a parts iguals. Tan bon punt fa riure tothom amb el seu humor particular, com es passa de frenada amb comentaris masclistes, o conductes irresponsables. És imprevisible.

Nascut a Nova York, de pares anglesos, va estudiar a l'escola d'elit d'Eton i es va graduar en Estudis Clàssics a la Universitat d'Oxford. Quan de petit li preguntaven què volia ser de gran, Boris Johnson responia: "Vull ser rei del món".

El seu domini de la ploma el va portar a treballar com a periodista al diari The Times, d'on va ser acomiadat per inventar-se una cita. Després seria el corresponsal del The Daily Telegraph a Brussel·les, on ja va donar mostres del seu euroescepticisme, i va arribar a ser editor del diari The Spectator.

Del periodisme a la política

Fa 21 anys que es dedica a la política. Va començar l'any 2001, quan va entrar al Parlament britànic com a diputat del Partit Conservador. Set anys més tard ja era l'alcalde de Londres, on va assolir una gran popularitat amb iniciatives com la del Bicing o la decisió de prohibir el consum d'alcohol al transport públic. La cirereta del pastís la va posar amb els exitosos Jocs Olímpics del 2012.

Després de 8 anys a l'alcaldia, va tornar a la Cambra dels Comuns. Llavors es va enfilar a l'autobús del Brexit. Objectiu final: el número 10 de Downing Street.

Líder dels tories, amb la promesa del Brexit

Enmig de fortes tensions entre els tories, el juliol del 2019 Johnson es va convertir en primer ministre en substitució de Theresa May, incapaç de gestionar les negociacions del Brexit. Uns mesos després, va aconseguir els millors resultats electorals per al Partit Conservador des de l'època de Margaret Thatcher.

El vent li bufava a favor i va poder culminar el Brexit el 31 de gener del 2020. La gestió erràtica de la pandèmia i l'escàndol de les festes a Downing Street --l'anomenat Partygate-- en el pitjor moment de la covid el van posar en la corda fluixa, però va superar la moció de confiança al Parlament.

Això sí, després d'un informe intern molt dur amb la seva gestió. El document, firmat per la funcionària pública veterana Sue Gray, és contundent a l'hora de criticar errors greus i falta de lideratge a Downing Street i conclou que a les festes fetes a la residència del primer ministre durant el confinament hi va haver un excés d'alcohol i comportaments "difícils de justificar".

Si aquell escàndol no li va passar factura, sí que ho ha fet el cas Chris Pincher, el diputat acusat d'intentar abusar sexualment de dos companys en una nit de festa a qui Johnson va mantenir, malgrat tot, la confiança.

Un escàndol que podria ser el que acabi amb la fulgurant carrera política de Boris Johnson..., o no.