Boris Johnson vol trencar el protocol d'Irlanda del Nord pactat amb la UE pel Brexit
Brussel·les alerta Londres que respondrà amb "totes les mesures que tingui a l'abast" i acosta la possibilitat d'una guerra comercial
Més d'un any després de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, el Brexit continua portant cua. El govern de Boris Johnson ha obert la porta a modificar unilateralment el protocol nord-irlandès, un dels principals esculls en les negociacions entre Londres i Brussel·les.
La ministra britànica d'Exteriors, Liz Truss, ha anunciat aquest dimarts a la Cambra dels Comuns la intenció del govern britànic d'impulsar "les pròximes setmanes" un projecte de llei que pugui alterar el protocol d'Irlanda del Nord, l'anomenat "backstop", i introduir-hi un sistema alternatiu.
Segons Truss, l'aplicació actual del protocol posa "sota pressió" l'Acord de Pau de Divendres Sant, que va posar fi a dècades de conflicte a Irlanda del Nord, i cal prendre mesures per "restablir l'equilibri". Entre aquestes mesures hi ha l'eliminació de parts d'aquest protocol.
Truss ha assegurat que el Regne Unit ha proposat a la UE una solució "completa i raonable" que reduiria els controls entre Irlanda del Nord i la resta del país. Segons ella, però, implicaria renegociar el protocol. La ministra afirma que vol continuar negociant amb la UE per aconseguir "una solució pactada".
La proposta de Londres
Londres vol que els béns procedents de la Gran Bretanya destinats només al consum a Irlanda del Nord estiguin exempts dels controls de duanes que s'apliquen als que passen a Irlanda i, per tant, entren al mercat únic europeu.
Segons el govern britànic, el que s'ha batejat com a "corredor verd" comptaria amb el suport d'un sistema informàtic amb dades de moviment de productes a temps real, que permetria "reduir la càrrega sobre el comerç est-oest i garantir que el poble d'Irlanda del Nord té els mateixos beneficis que el de la Gran Bretanya".
Truss ha precisat que Londres vol conservar les disposicions del protocol que "funcionen", com són "l'àrea comuna de viatge, el mercat únic d'electricitat i la cooperació Nord-Sud". En canvi, es corregirien les que no, entre les quals ha citat "el moviment de mercaderies i la regulació, l'IVA, la gestió dels subsidis estatals i la governança", en al·lusió a la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu, rebutjada per Londres.
Si la UE es nega a buscar una fórmula per encaixar les demandes britàniques, Londres diu que actuaria pel seu compte a l'empara de la nova legislació, tot i que encara passaran mesos abans de l'aprovació al Parlament.
El govern nord-irlandès, bloquejat
La decisió de l'executiu de Boris Johnson arriba dues setmanes després de les eleccions a Irlanda del Nord, guanyades pel Sinn Féin.
El Partit Democràtic Unionista (DUP), segona força en les darreres eleccions a Irlanda del Nord, rebutja el protocol, un fet que impedeix la formació d'un govern autonòmic.
El DUP es nega a entrar en un govern encapçalat pel Sinn Féin si les converses entre Londres i Brussel·les no desemboquen en l'eliminació de parts del protocol.
En una visita a Belfast aquest dilluns, Johnson va assegurar que prefereix afrontar els problemes que està causant el protocol "de manera consensuada" amb els "amics i socis" de la UE. Però va afegir que, tanmateix, també feia falta un canvi legislatiu: "No volem eliminar-lo, creiem que es pot arreglar", va resumir.
En un article publicat aquest dilluns a "The Belfast Telegraph", Johnson ja indicava que hi haurà una "necessitat d'actuar" si la posició de la UE sobre el protocol nord-irlandès no canvia.
El primer ministre considera que el mecanisme ha quedat desfasat i no reflecteix la realitat de l'era postcovid perquè "es va dissenyar abans que hi hagués una pandèmia global i una guerra europea, que ha creat una crisi en el cost de vida d'una magnitud no vista en mig segle".
El Sinn Féin, partit guanyador de les eleccions nord-irlandeses, ha acusat el govern britànic i els unionistes de fabricar una crisi amb protocol. Una de les líders del partit, Mary Lou McDonald, ha alertat del perill que suposen les amenaces d'accions unilaterals:
"Ens sembla absolutament increïble que el govern britànic proposi legislar per violar la llei."
Els darrers dies, el ministre d'Exteriors de la República d'Irlanda, Simon Coveney, ha avisat Londres que "el camí de la confrontació i l'acció multilateral" no contribueix "a la pau i la seguretat".
El govern de Dublín ha emplaçat el Regne Unit a la "calma" i al "diàleg" per resoldre les qüestions pendents del protocol i ha defensat que "l'últim que necessita Europa" és una acció unilateral per part de Londres.
La possibilitat d'una guerra comercial
L'anunci ja ha despertat la preocupació de Brussel·les. La Comissió Europea ha advertit que, si el projecte tira endavant, la UE respondrà amb "totes les mesures que tingui a l'abast".
El vicepresident de la Comissió, Maros Sefcovic, ha obert la porta a represàlies que perjudiquin l'economia britànica, un fet que podria fer esclatar una guerra comercial amb Londres:
"Si el Regne Unit decideix tirar endavant amb un projecte de llei que deshabiliti elements constitutius del protocol, com ha anunciat el govern del Regne Unit, la UE haurà de respondre amb totes les mesures que tingui a l'abast."
Sefcovic ha subratllat que el protocol és la solució acordada entre la UE i el Regne Unit per abordar els desafiaments plantejats arran de la sortida britànica i per protegir els guanys del procés de pau irlandès. "Accions unilaterals que contradiuen un acord internacional no són acceptables", ha dit.
El vicepresident del govern comunitari ha assegurat que l'objectiu de Brussel·les és "trobar solucions conjuntes" en el marc del protocol.
Ha apuntat que la UE vol "una relació positiva i estable" amb el Regne Unit, que s'ha de basar "en el respecte total dels compromisos legalment vinculants que les dues parts han adquirit entre si, sobre la base de la implementació de l'acord de retirada i de l'acord de comerç i cooperació".
Sefcovic ha insistit que les dues parts van negociar, acordar i ratificar l'acord del Brexit, que fixa els termes de la separació i de la relació després de la sortida britànica. També ha subratllat que el protocol evita una frontera física entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda, protegeix l'acord de Divendres Sant i garanteix la integritat del mercat únic de la UE.
La UE no ha concretat de manera oficial quina podria ser la resposta, però durant mesos hi ha hagut sobre la taula la possibilitat d'imposar tarifes sobre productes britànics o fins i tot suprimir l'acord de comerç i cooperació que regeix les relacions entre totes dues parts després del Brexit.
Truss ha emplaçat Sefcovic a reunir-se "com més aviat millor" per consensuar els canvis necessaris al text aprovat l'any 2020.
D'altra banda, el ministre britànic d'Empreses, Kwasi Kwarteng, ha afirmat que la possibilitat d'un conflicte aranzelari depèn de la UE:
"Nosaltres pensem que seria completament contraproduent si volen entrar en una guerra comercial, però depèn d'ells."
Un protocol que evita una frontera a Irlanda
Després del Brexit, la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda és també una de les fronteres de la Unió Europea.
El protocol estableix que Irlanda del Nord continua vinculada al mercat únic comunitari per a béns. És per això que les mercaderies que entren als sis comtats de l'Ulster procedents de la Gran Bretanya han de passar controls duaners, amb l'objectiu d'evitar erigir una frontera terrestre amb la República d'Irlanda, un fet que vulneraria l'acord de pau de 1998.
Tanmateix, la càrrega burocràtica ha provocat escassetat de productes i tensions polítiques a Irlanda del Nord. Per resoldre alguns dels problemes derivats de la implementació del protocol i assegurar-ne l'aplicació total, la Comissió Europea i el Regne Unit negocien des de fa mesos possibles solucions, però sense arribar a un acord definitiu.
