Laura Borràs havia al·legat que la JEC no és competent per retirar-li l'escó (Europa Press / Alberto Paredes)

Borràs, pendent de la sentència que sortirà avui: a què s'enfronta i quins escenaris s'obren

Acusada de prevaricació i falsedat documental, s'enfronta a una condemna de fins a sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros
TEMA:
Laura Borràs

La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, sabrà avui si la condemnen o no. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat les parts aquest dijous a les dotze del migdia per comunicar-los la sentència.

Sigui quina sigui, la sentència determinarà el futur polític de Borràs.
 

A què s'enfronta Borràs?

Borràs, acusada de prevaricació i falsedat documental, s'enfronta a una condemna de fins a 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros, que és el que li demana la Fiscalia.

Després de vuit sessions, la Fiscalia va mantenir a les conclusions finals la mateixa petició de pena que havia fet abans del judici.

Per al ministeri públic, va quedar demostrat que Borràs va adjudicar contractes a dit quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Per la seva banda, Borràs assegura que és innocent i demana l'absolució. Per a la líder de Junts, hi ha "un especial interès" a presentar-la com a corrupta i insisteix que no ha "malversat ni defraudat mai".

Borràs, al banc dels acusats durant el judici al TSJC (Europa Press / David Zorrakino)

De què se l'acusa

L'acusació contra Laura Borràs sorgeix per casualitat. La troballa d'un sobre amb bitllets falsos en un apartat de correus de Castellbell i el Vilar, el novembre del 2017, va desencadenar una investigació per falsificació de moneda a Isaías Herrero.

Amb el telèfon intervingut, es va interceptar una conversa en què Herrero assegurava que facturava uns "trapis" amb Borràs. En registrar l'ordinador d'Herrero, la Guàrdia Civil va trobar uns correus en què l'aleshores presidenta de l'ILC li recomanava que li fessin factures per "embolicar" algú.

A més a més, tots dos suposadament acordaven fer contractacions fraccionades per esquivar la realització de concursos públics. L'autenticitat d'aquests correus va ser l'origen d'una pugna entre pèrits al judici.

La Fiscalia creu que, entre els anys 2013 i 2017, quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Borràs va adjudicar a dit 18 contractes per un total de 300.000 euros a Isaías Herrero, enginyer informàtic a qui coneixia perquè tots dos havien fet classes en un màster de Literatura de la UB.

Al judici, Herrero va assegurar que havia fet "pressupostos comparsa" per a la Institució de les Lletres Catalanes i va atribuir-ne la iniciativa a Borràs.

Borràs, acompanyada de la seva família, entra al TSJC el primer dia del judici (Europa Press / Kike Rincón)

Els altres acusats

A banda de Borràs, hi ha dos acusats més: Isaías Herrero, l'enginyer informàtic a qui Borràs hauria adjudicat els contractes, i Andreu Pujol, un empresari que hauria presentat pressupostos i cobrat feines per a la Institució de les Lletres Catalanes que no hauria fet.

Tots dos han pactat amb la Fiscalia, que els ha rebaixat la petició de pena a canvi d'incriminar Borràs. Per a Herrero, la petició ha passat de sis anys de presó a dos; per a Pujol, de tres anys a un any i dos mesos.

En el judici, la defensa de la presidenta del Parlament suspesa va denunciar aquest pacte i va assegurar que havia quedat en una situació d'indefensió jurídica després d'haver preparat durant anys la defensa conjuntament amb Herrero i Pujol.

Isaías Herrero, durant el judici al TSJC (ACN / Jordi Borràs)

Quins escenaris s'obren

La sentència d'aquest dijous marcarà el futur polític de Laura Borràs. Una possible condemna podria accelerar el relleu a la presidència del Parlament.

Però no és segur. Segons el reglament de la cambra, Borràs podria continuar en la situació actual --diputada i presidenta suspesa-- fins que hi hagi una sentència ferma. I la sentència de TSJC no és la definitiva.

De tota manera, si un grup parlamentari ho demanés a la Junta Electoral, podria ser que l'òrgan n'activés el relleu. És el que va passar al president de la Generalitat Quim Torra o el diputat de la CUP Pau Juvillà.

En canvi, una absolució permetria que recuperés la presidència efectiva del Parlament.

 

ARXIVAT A:
Laura Borràs Junts TSJC
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut