Borràs recorre la seva condemna al Suprem i denuncia una "persecució política"
- TEMA:
- Laura Borràs
El Suprem haurà de decidir si confirma o no la condemna a 4 anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per a Laura Borràs. Des d'aquest dijous al matí, l'alt tribunal té sobre la taula el recurs presentat per la presidenta de Junts, al qual ha tingut accés TV3. Borràs es considera víctima d'un procés judicial sense cap garantia i d'una persecució política. I és per això que demana l'absolució.
El 30 de març, el TSJC va condemnar Borràs per prevaricació i falsedat documental. El tribunal va considerar provat que la presidenta de Junts va adjudicar 18 contractes per 330.000 euros de forma irregular a un informàtic conegut seu, Isaías Herrero, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i el 2017.
Segons el TSJC, els contractes es van fragmentar de forma artificial per poder-se adjudicar a dit sense fer cap concurs públic. El tribunal també considera provat que, per donar aparença de veritable competència, es van elaborar pressupostos falsos o "comparsa" perquè hi hagués tres opcions per a cada adjudicació.
En el recurs al Suprem, la defensa de Borràs sosté que aquesta condemna del TSJC no s'ha basat en cap fet provat. I denuncia que s'han vulnerat fins a onze drets fonamentals.
Borràs denuncia "persecució política"
En aquest sentit, la presidenta de Junts considera que s'han vulnerat diversos drets fonamentals: el d'un jutge amb competència i imparcial, el de la presumpció d'innocència, el de la tutela judicial efectiva o el del dret a la intimitat.
Borràs insisteix que el TSJC no era el tribunal competent per jutjar-la, perquè havia estat suspesa de les seves funcions de presidenta del Parlament. També considera que el president del tribunal, el magistrat Jesús María Barrientos, no es va mostrar imparcial. I posa d'exemple quan la va interrompre durant el seu torn a l'última paraula.
Davant de tot això, la defensa de Borràs considera:
"La persecució contra la MHP Laura Borràs va ser investigada per raó de la seva adscripció ideològica i pel càrrec que ocupava. (...) posa de manifest l'evident persecució política que ha patit en aquest procediment."
Borràs sosté que l'han condemnat sense proves
En el recurs presentat al Suprem, Borràs sosté que, durant el judici, no s'han aportat proves sobre el fraccionament dels contractes. En aquest sentit, afirma:
"Es qüestionarà l'afirmació que s'han fraccionat contractes il·lícitament, perquè aquesta afirmació no es basa en cap prova objectiva i, tota la resta, es basa en testimonis molt interessats, procedents de dos funcionaris absolutament pròxims als expedients contractuals, perquè van ser els que els van tramitar i mai hi van expressar cap queixa."
Una afirmació que entra en contradicció amb el testimoni durant el judici dels dos responsables de la tramitació dels contractes a la ILC durant l'època de Borràs. Davant del tribunal, tots dos van assegurar que havien advertit Borràs que estava cometent irregularitats, sense que ella en fes gens de cas.
L'altra prova que el tribunal ha fet servir per a la condemna han estat els mails entre Borràs i l'informàtic Isaías Herrero, a qui va adjudicar els 18 contractes de forma directa o a través de terceres persones. En aquestes comunicacions, es pot llegir com Borràs dona instruccions a Herrero per presentar pressupostos falsos o "comparsa" en cada adjudicació.
En el recurs al Suprem, la defensa de Borràs insisteix que aquests mails no serveixen com a prova. Consideren que es van obtenir sense els permisos judicials necessaris i, a més, es va vulnerar la cadena de custòdia de tot aquest material.
Ara, el Suprem analitzarà aquest recurs. Pot trigar un any a fer-ho. I, després, haurà de dir si confirma o no la condemna. Serà aleshores quan parlarem d'una sentència ferma.
L'altra via: la Junta Electoral Central
Però el cas Borràs ha activat una segona via. Encara que la condemna contra ella no sigui ferma, la JEC ja ha ordenat que se li retiri l'escó i que es procedeixi a acreditar el següent de la llista. Ho va fer el passat 3 de maig. Segons aquest organisme administratiu, es compleixen els requisits per aplicar-li la llei electoral, la Loreg, i deixar-la ja sense acta de diputada.
Per arribar a aquesta conclusió, la JEC ha fet la mateixa interpretació de la llei electoral que va acabar amb la retirada de l'escó de l'expresident Quim Torra i de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Una interpretació de la llei controvertida, però que, en tots dos casos, ha estat avalada pel Suprem.
Tant el Parlament com la mateixa Laura Borràs han presentat recurs contenciós-administratiu al Suprem contra aquesta ordre de la JEC. En el cas de Borràs, fins i tot va demanar mesures cautelaríssimes perquè mantingués l'escó fins que es resolgués el recurs. El Suprem ja ha rebutjat aquestes cautelaríssimes i ara estudia si és procedent aplicar mesures cautelars.
Aquest dimecres, la JEC va tornar a moure fitxa. A partir d'una denúncia presentada per Ciutadans, ha donat cinc dies hàbils a la vicepresidenta amb funcions de presidenta del Parlament, Alba Vergés, perquè respongui a la queixa de per què encara no s'ha fet la retirada de l'escó.
Tot i això, en aquest últim acord, la JEC encara no ha fixat un ultimàtum en forma de termini de temps al Parlament perquè executi l'ordre, advertint-lo de conseqüències penals en cas que no ho faci.
Un escrit així sí que va existir en els casos de l'expresident Quim Torra i de l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà. I, just després, la cambra ja va procedir, formalment, a la retirada de l'escó. Per tant, el final del camí sembla clar. La pregunta és quan s'hi arribarà.
- ARXIVAT A:
- Laura Borràs TSJC